X

91 licitacions per valor de 69 milions d’euros quedaren desertes el 2023

L'Associació de Constructors de les Balears demana a l'Executiu autonòmic la revisió a l'alça dels preus dels contractes

09/02/2024

Redacció

Un total de 91 licitacions per valor de 69 milions d’euros van quedar desertes durant el 2023, com a mínim en primera convocatòria, i van obligar les administracions a revisar a l’alça el preu dels contractes, de vegades dues o tres vegades. És el que ha explicat la presidenta de l’Associació de Constructors de les Balears, Fanny Alba, a la presidenta del Govern, Marga Prohens, a una trobada mantinguda a Consolat de Mar. Els constructors han lamentat que la seva entitat continua amb un alt percentatge d’obres desertes en perjudici de tothom.

Pel que fa a la licitació de la comunitat autònoma corresponent al Govern, van quedar 21 obres desertes per valor de 37 milions. Suposa el 54% del total de la inversió que ha quedat deserta. Els constructors han explicat a l’executiu que això suposa un perjudici per al ciutadà perquè projectes necessaris com a centres docents, sanitaris i projectes viaris pateixen retards innecessaris.

El darrer exemple és la recent licitació deserta del nou col·legi des Mercadal a Menorca, on no s’ha presentat cap empresa. Resulta imprescindible actualitzar els preus dels projectes com exigeix la llei i evitar que es licitin contractes que finalment queden deserts per no reflectir la realitat del mercat. Per organismes, a l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC) de 25 obres publicades, 9 li van quedar desertes; a l’IBAVI de 10 obres, 3 van resultar desertes, a l’IBSALUT de 14 obres, 2 desertes i, finalment, a Ports IB, de 5 obres, 3 desertes.

Concurrència

En aquest sentit, i per evitar la proliferació de més obres desertes durant els anys vinents, els constructors han reclamat al Govern que es comprometi a aplicar a totes les licitacions d’obra superiors a un any de durada una clàusula de revisió de preus per defecte. Això augmentaria la concurrència de les empreses. D’altra banda, han sol·licitat al Govern que els òrgans de contractació de la CAIB estableixin per defecte el percentatge del 17% a la partida de despeses generals de les seves licitacions, com ja han fet altres comunitats autònomes.

Actualment, per llei hi ha un barem entre el 13% i el 17%, però, per defecte, sempre s’aplica el mínim, el 13%, sense tenir en compte l’increment de càrregues burocràtiques i la pujada de costos en general. Així mateix, hem demanat que els organismes públics del Govern comuniquin anualment els plans d’inversió per a l’exercici en qüestió perquè les empreses contractistes també puguin planificar la feina.

Agilitat

A més, també han expressat una vegada més que la tramitació administrativa municipal de llicències d’obra ha de ser més àgil perquè les illes són una de les comunitats de tot l’estat on més retards es produeix en la tramitació amb una mitjana de 18 mesos que en alguns municipis es pot allargar fins als dos anys. És imprescindible que el Govern faci un pas més i autoritzi les entitats de col·laboració urbanística (ECUS).  A les comunitats autònomes on ja està implantat, com Madrid o València, s’ha reduït de manera considerable el temps de tramitació de les llicències urbanístiques.

09/02/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris