X

93 dies i 16 hores, l’estiu astronòmic d’enguany

Aquest dimecres 21 de juny a les 16:58 hores comença l’estiu astronòmic a l’hemisferi nord

20/06/2023

93 dies i 16 hores, l’estiu astronòmic d’enguany

Fotografia d'Antoni Mascaró.

24

Dimecres 21 de juny a les 16:58 hores, hora oficial, comença l’estiu astronòmic a l’hemisferi nord. És l’estació més llarga de totes, durarà 93 dies i 16 hores, fins al 23 de setembre.

L’estiu és l’estació més llarga

En una òrbita el·líptica, com la terrestre, hi ha un punt de màxima i un de mínima distància respecte del Sol. Dia 6 de juliol de 2021 a les 22:06, hora oficial, la Terra se situarà en el punt més allunyat del Sol en la seva òrbita, anomenat afeli. Concretament a 152.093.251 km de distància, uns 5 milions de kilòmetres més lluny que a principi de gener, quan s’arriba al punt de mínima distància o periheli, que enguany va ser dia 4 de gener. La velocitat orbital no és regular, s’accelera entorn del periheli i s’alenteix entorn de l’afeli. És per aquest motiu que l’estiu sempre és l’estació més llarga. L’hivern de 2022-23 va tenir 88 dies, 5 menys que aquest estiu.

Que sigui l’estació càlida no depèn de la proximitat al Sol

Per tant, tal com demostra l’afeli, no fa calor perquè la Terra circuli més a prop del Sol. Les estacions depenen de la inclinació de l’eix de rotació terrestre, inclinat 23,5º, que resguarda o exposa els hemisferis a l’acció del Sol. A l’estiu, amb el Sol al seu punt més alt sobre l’horitzó, no només hi ha més hores de claror sinó que la insolació és més efectiva perquè concentra més energia per unitat de superfície. D’aquesta manera, pel solstici d’hivern, el Sol, a migdia, s’aixeca tan sols 27º per sobre de l’horitzó. En comparació, els 27º s’assoleixen a les 9 del matí el dia del solstici d’estiu i a migdia s’arriba a 74º. En conseqüència, les ombres projectades pels objectes el dia del solstici d’estiu són les més curtes de l’any.

El dia més llarg i la nit més curta

En termes de llum solar, el dia del solstici d’estiu és el més llarg de l’any. En desplaçar-se cap al nord la insolació (cal recordar que al cercle polar àrtic el sol no es pon), les localitats més septentrionals de les Balears tenen uns minuts més de sol que les meridionals. La insolació varia de les 14 hores i 53 minuts de Formentera a les 15 hores de Menorca, l’única illa on se supera el llindar de les 15 hores de sol diàries. En total el dia més llarg dura aproximadament 5 hores i 30 minuts més que el dia més curt, el del solstici d’hivern, que en guany serà el 22 de desembre.

El cel nocturn de l’estiu: 3 llunes plenes i les Llàgrimes de St. Llorenç

Aquest estiu hi haurà 3 llunes plenes: el 3 de juliol, dia primer d’agost i dia 31 d’agost. Aquesta és, precisament, una de les curiositats astronòmiques d’aquest estiu. Les estacions solen tenir 3 llunes plenes, però enguany dues d’elles coincideixen el mateix mes. En la cultura anglosaxona, la segona lluna plena del mateix mes s’anomena Lluna Blava (Blue Moon), denominació que modernament s’ha estès arreu del món. Val a dir que la lluna no pren cap coloració extraordinària ni apareix de color blau, es tracta senzillament d’una denominació col·loquial. No hi havia una Lluna Blava d’aquestes característiques des del mes d’octubre de 2020 i no n’hi haurà d’altra fins al maig del 2026.

A l’estiu arriba la pluja d’estels més coneguda i, normalment, una de les més vistoses de l’any: els Perseids o “Llàgrimes de St. llorenç”. Enguany el seu màxim serà la nit del 12 al 13 d’agost, moment en què són observables de 60 a 100 meteors cada hora si les condicions del cel ho permeten.

Notícies relacionades >

20/06/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT