Les lliçons de Sant Llorenç tres anys després de la torrentada: “Això no ha estat el pitjor, i tornarà a passar”

Les estratègies passen per impedir noves construccions en àrees perilloses

A les 15:40 hores del 9 d’octubre de 2018 començà a ploure a Sant Llorenç des Cardassar. Una hora més tard la pluja es tornà torrencial i a les 17:20h la intensitat era màxima. Cada minut queien de 6 a 8 l/m2 per acumular un total de 257 l/m2. Són les dades que registrà l’estació gestionada per Mateu Rigo, observador meteorològic, adscrit a la xarxa Balearsmeteo.

És l’exemple de precipitació catastròfica més recent ocorregut a les Balears però no l’únic, ja que la història n’està farcida de casos. El clima mediterrani es caracteritza per concentrar la precipitació a la tardor, després de la sequera estival, sovint en episodis torrencials.

«Les pluges i tempestes intenses són un fenomen recurrent en el clima de les Illes» assegura Miquel Tomàs, doctor en geografia i investigador postdoctoral al CNRM de Toulouse. La tardor és una època de moviment meteorològic i de grans contrastos.

La mar conserva la inèrcia tèrmica de l’estiu al mateix temps que la dinàmica atmosfèrica fa arribar les primeres entrades fredes en les capes mitjanes i altes. «Les gran plogudes apareixen quan la massa superficial d’aire càlid i humit contrasta amb una de més freda en alçada. I això, a finals d’estiu i a la tardor és relativament freqüent»

En el cas de Sant Llorenç el caràcter torrencial de la precipitació responia a la persistència dels nuclis de tempesta, que es regeneraven de manera constant, degut a l’efecte combinat de la convergència de vent en un mateix punt i l’orografia de la zona.

Mateu Rigo recorda que «feia feredat, no havia vist mai ploure així de fort». En la memòria col·lectiva, les torrentades del 1989 al Llevant i Migjorn de Mallorca són ben vives encara. Els experts ho consideren l’episodi més violent ocorregut en època moderna. Però la ploguda del 2018 va ser encara més intensa, afirma Rigo, ja que al 1989 plogueren 170 l/m2 al poble, 87l/m2 manco que al 2018.

La influència del canvi climàtic

Segons Miquel Tomàs perquè aquestes plogudes esdevinguin excepcionals «es necessiten ingredients que afavoreixin la regeneració constant de la tempesta, i solen ser fenomens més locals, a vegades molt lligats al territori i que, en general, són molt difícils de preveure».

Les plogudes d’aquestes característiques són part del nostre clima. Cada any a la Mediterrània hi ha episodis d’inundació, en alguns casos extremes. S’han succeït al llarg de la història però, han augmentat els darrers anys a conseqüència del canvi climàtic? Quina és la perspectiva de futur quant a precipitació en un món de cada vegada més càlid? Miquel Tomàs assegura que «estudiar l’impacte del canvi climàtic en els extrems meteorològics és un dels camps de recerca on hi ha més incertesa.

El que està clar, però, és que les configuracions meteorològiques que generen grans tempestes es troben actualment amb la mar més càlida que fa unes dècades. I, a vegades, aquesta micona més d’energia pot ser suficient per transformar un episodi intens en un episodi extrem. En les actuals circumstàncies de pressió humana a les Illes això és una mala notícia».

A les 19:00h el Torrent de ses Planes començà a desbordar abans d’arribar al poble, a l’àrea coneguda com sa Begura, una zona muntanyosa a la capçalera del torrent. Aquí es començà a gestar la tragèdia. Tan sols 15 minuts més tard, a les 19:15h, l’aigua entrà amb força dins el poble. Segons el també doctor en geografia Miquel Grimalt, expert en risc natural, «tot i que pot catalogar-se com a inundació sobtada (flash flooding) no va ser una punta en sec com la de 1989, sinó que el torrent ja duia un cert cabal i la pujada fou més progressiva, d’uns 15 minuts» fins a desbordar massivament.

Grimalt calcula que la punta de revinguda assolí un cabal d’entre 698 i 757 m3/seg, gairebé el triple que el de l’any 1989. Degut al desbordament per solars i carrers, el cabal minvà fins els 533m3/seg, en qualsevol cas una xifra molt més elevada que la capacitat del llit encimentat del torrent, que s’havia modificat i eixamplat després del 1989, i que actualment pot evacuar fins a 150m3/seg.

En tot procés d’inundació, a part de la pluja, hi ha factors d’influència diversos. L’àrea de la conca, el pendent, la forma de la xarxa i del llit del torrent o la pròpia naturalesa del terreny són elements a tenir presents. En qualsevol cas, una revinguda és un fenomen que pot ser més o menys perillós però és la presència humana allò que finalment en determina el risc i ho converteix en una catàstrofe.

Els torrents desborden de manera natural i recurrent. Escampen l’aigua pel seu voltant en revingudes ordinàries i, en casos extraordinaris, assoleixen nivells i extensions inversemblants. Són les àrees inundables, les que periòdicament s’aneguen amb major o menor freqüència, al ritme que marca la natura des de fa milers d’anys. Fins i tot tenen les seves pròpies formes: ventalls al·luvials, planes d’inundació i valls més o menys encaixades.

En aquest sentit la pressió antròpica sobre els torrents, eixuts i d’aspecte inofensiu la major part de l’any, i sobre les àrees inundables que els circumden, s’ha incrementat notablement els darrers anys. Miquel Tomàs apunta que «la temperatura de la Mediterrània a finals d’estiu és un factor important a l’hora d’entendre les pluges intenses i, per la nostra ubicació geogràfica, és prou freqüent que arribin embossaments d’aire fred a la tardor. Però a nivell de risc, el model turístic de sol i platja que es ven a tota la Mediterrània, no només aquí, ha afavorit una ocupació territorial inadequada»

La combinació entre cursos torrencials potencialment perillosos i una ocupació més intensa de l’espai inundable ha fet augmentar el risc en pocs anys. El cas de Sant Llorenç no és un fet aïllat, és una situació que s’ha repetit històricament i que amb tota probabilitat tornarà a passar. Però, quan i on? Segons Tomàs, la pregunta «és molt senzilla i molt difícil de contestar al mateix temps. Per desgràcia hem d’assumir que sí. No sabem ni on ni quan serà. Ni hem de caure en l’engany de pensar que Sant Llorenç és el pitjor que pot passar a les Illes» Miquel Grimalt també afirma que «tornarà a passar, que hi pugui haver més o menys víctimes depèn sovint de l’atzar. El que ha de fer l’administració és evitar que es donin aquestes circumstàncies atzaroses».

Àrees especialment conflictives per pròximes torrentades

Si bé no és possible pronosticar una data i un lloc concret existeixen àrees especialment conflictives. La primera és, segons Grimalt, «l’entorn metropolità de Palma i una part de Marratxí, que s’han estès per una plana inundable». Planura que travessen dos torrents principals, el de na Bàrbara i el Gros, amb el seus diversos afluents entre els quals en destaca el Torrent de Coanegra. Al 1962 es desbordaren de manera conjunta però en un entorn molt diferent a l’actual. Grimalt, continua: «no me vull ni imaginar aquella torrentada, que afectà tot el Pla de Ciutat, allò que suposaria avui dia amb totes les infraestructures i habitatges que hi ha ara».

La segona «són aquells torrents que travessen una trama urbana i no s’ha resolt el problema adequadament. Sant Llorenç mateix n’és un cas, però també n’hi ha d’altres com per exemple Esporles»

La tercera fa referència a les intervencions humanes en la xarxa de torrents. Totes aquelles infraestructures de la xarxa viària, camins, carreteres i ponts, que no estan adaptats correctament són autèntics punts negres. En alguns casos modifiquen l’escorrentia i converteixen en inundables zones que abans no ho eren. En altres, formen embussos o taps que fan de presa i, al caure, incrementen la punta de revinguda. No s’ha d’obviar que la majoria de víctimes mortals ocorregudes en els episodis d’inundació moderns han estat arrossegades amb el seu vehicle. «Dels 13 morts d’aquell dia, 10 varen ser a camins i carreteres. El punt més conflictiu, allà on ha de passar més pena una persona, és a dins un cotxe» afirma Grimalt.

La revinguda deixà enrere Sant Llorenç, afectà Son Carrió i finalment s’Illot. Entrada la nit, el torrent encara treia a la mar cotxes i tot tipus de material arrossegat kilòmetres amunt. Dies més tard pel Torrent de ses Planes tan sols hi circulava un petit rajolí, perquè els cursos d’aigua mediterranis no sempre són permanents. Responen a un règim torrencial que els sotmet a crescudes violentes i abruptes, de cabal sòlid (arrossega material) i líquid, extraordinàriament variable en poques hores.

El repte actual és múltiple atès que les inundacions depenen de factors diversos. No basta pronosticar amb encert l’episodi plujós, també s’ha d’anticipar la inundació posterior. Aquesta és una tasca complicada perquè, en les revingudes sobtades, el temps que transcorre entre la normalitat i la catàstrofe és molt breu. No sempre és possible avisar amb anticipació suficient i els avisos presenten dificultats. Per exemple, «no és possible rebre un avís pel mòbil i conduir al mateix temps» assegura Grimalt.

La cultura del risc és un element present a moltes societats exposades a grans desastres naturals com els terratrèmols o els tsunamis. «S’ha d’actuar en les persones. 15 minuts no serveixen de res si les persones no estan educades, si no hi ha una senyalització correcta del risc o si les infraestructures no són adequades».

En definitiva, les zones inundables s’inunden. Perquè una revinguda és, de moment, un fet imprevisible a curt termini però inevitable a la llarga. Les precipitacions torrencials formen part del clima mediterrani. Han caigut històricament i ho faran igualment en el futur. Si no és possible en l’actualitat evitar la presència humana en totes les zones inundables ni, per tant, impedir l’exposició de vides i béns, les estratègies passen per impedir noves construccions en àrees perilloses i, sobretot, per prendre consciència del risc per tal de minimitzar-lo. Aprendre a conviure-hi i adaptar-s’hi.

El torrent de Sant Llorenç segueix essent “una trampa mortal”