Quines són les claus de la reforma de pensions?

Mesures per fer front als pròxims 20 anys, quan està previst que es jubili la generació més nombrosa, la del 'baby boom', i la despesa augmenti

Imatge d'arxiu.

Amb tres mesos de retard, si es té en compte el calendari que s’havia fixat amb la Comissió Europea, la segona part de la reforma de les pensions a Espanya arribarà a finals d’aquest mes al Consell de Ministres.

La norma s’ha aprovat avui en un Consell de Ministres extraordinari i després d’una llarga negociació a diferents bandes. Mesures per fer front als pròxims 20 anys, quan està previst que es jubili la generació més nombrosa, la del ‘baby boom’, i la despesa augmenti: del 12,2% del PIB actual a un 15% l’any 2047.

Els punts clau són: l’augment de les pensions mínimes. L’acord principal a què ha arribat el govern espanyol amb els sindicats CCOO i UGT és que les pensions mínimes pugin al voltant d’un 22% en quatre anys, fins al 2027. I posa com a exemple un pensionista amb cònjuge a càrrec, un dels perfils més habituals, tendrà una pensió mínima de 16.500 euros anuals al 2027, un 22% més que ara.

L’altre punt clau és poder triar entre dos possibles còmputs, és a dir, poder triar entre els últims 25 anys cotitzats, com fins ara, o bé ampliar-los a 29 descartant els dos pitjors anys. Aquest règim dual del període de còmput s’establirà per als pròxims 20 anys i la Seguretat Social aplicarà sempre la que sigui més beneficiosa per al treballador. Per al ministre Escrivá, cal tenir en compte que les trajectòries laborals actualment són “menys lineals que abans i molt més volàtils”.

I finalment, estan les mesures per millorar els ingressos de la Seguretat Social, i entre elles està la quota de solidaritat en les cotitzacions dels sous més alts. Aquest és un dels motius pels quals la patronal CEOE no ha participat en l’acord entre l’Executiu i els sindicats majoritaris. La CEOE creu que la reforma danyarà l’ocupació i ha acusat el govern espanyol de tenir “voracitat recaptatòria”.