Segons l’Institut Nacional d’Estadística, hi ha 535 persones a les Balears que viuen al carrer, però calculen que en són 700.
Habitualment, a les persones sense llar se’ls ha atès en grans centres i albergs, però ara la tendència és una altra: oferir-los un habitatge i, a partir d’aquí, donar-los ajuda i eines per refer la seva vida. És la tendència anomenada “housing“.
Una nombrosa delegació de la Secretaria d’Estat de Drets Socials visita aquesta setmana dos projectes “housing” de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials finançats amb fons europeus. Un d’ells és “Drets a l’habitatge”, que inclou un pla pilot per a majors de 65 anys únic a Espanya. L’altre és “H4Y Futuro”, per a joves d’entre 18 i 25 anys.
Entre un programa i l’altre, se’n beneficien 60 persones. Per poder arribar a més gent, calen més pisos. En aquest sentit, la vicepresidenta segona de l’IMAS, Magdalena Gelabert, assegura que a finals de gener hi havia 538 habitatges de grans tenidors que feia més de dos anys que estaven buits: “Hem de fer efectiva la llei i posar-los a disposició de les persones que més ho necessiten”.
L’Institut Mallorquí d’Afers Socials també reclama poder aprofitar infraestructures en desús de Patrimoni amb la mateixa finalitat.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros
Actualment, l'Agència de gestió de fronteres de la UE té més de 220 agents desplegats a Espanya, principalment a les Canàries o a la costa sud peninsular