“Als Estats Units els professors hem d’estar preparats, sabem que el perill sempre és possible”

Dos mestres mallorquins que han fet feina a col·legis dels Estats Units conten a IB3 Notícies que els incidents per armes són habituals

La inseguretat als centres escolars és una constant al país. Dos mestres mallorquins que han fet feina a col·legis dels Estats Units conten a IB3 Notícies que els incidents per armes són habituals. Amb aquesta constant, els professors s’han de formar per actuar davant d’una situació així. El que es va viure a Texas dimarts ha deixat molt tocat el país i ha tornat a obrir el debat de les armes.

Per Pere Joan Cabot, exprofessor visitant a Oklahoma, “la qüestió de les armes està tan normalitzada que igual que els instituts de Mallorca fan simulacres d’incendis, allà en fan per preparar-se per quan pugui entrar algú armat. Són corrents”.

Però, com són aquests simulacres? Martí Noceras, un altre exprofessor visitant, en el seu cas a Portland i a Denver, ho explica: “El primer que havíem de fer era tancar la nostra porta. Teníem com un vidre que donava al passadís, i l’havíem de tapar i girar la clau. Després, tots els nins s’havien de situar al punt més llunyà a la porta, intentar posar-se davall els seus pupitres o el que poguessin, i tenir totes les finestres i persianes tancades”. Afegeix Noceras que havien d’estar atents a totes les senyals, perquè els autors dels tirotejos han estat o són alumnes i coneixen els protocols.

Almenys 19 nins i dos adults morts en un tiroteig en un col·legi de Texas

Expliquen, tots dos, que tot el temps tens és té present la possibilitat del perill. “Aquí t’has de preparar per a això, a Mallorca mai m’han preparat perquè algú pugui entrar amb una pistola”, relata Noceras.

De fet, aquesta sensació s’estén més enllà de l’àmbit educatiu. Daniel Selva, resident a Texas, relata com ahir mateix era a la festa de finals de curs de la seva filla, de cinc anys. “Érem potser 200 persones, entre nins i pares. Se suposa que és un dia de celebració, però segur que no era l’únic que estava pensant que el que va passar fa uns dies podria passar aquí i ara”.

Tots són pessimistes sobre la possibilitat que es produeixi un canvi: “Parlant amb la gent, no em sembla que estiguin canviant d’opinió, pensen que la solució per al problema no és fer més difícil fer que la gent pugui tocar armes, sinó posar més guàrdies armats a les escoles o esglésies”, explica Selva.

Tant Cabot com Noceras, el temps que han estat a Texas, han conegut situacions relacionades amb les armes. “Dins el pàrquing de l’institut hi havia una sèrie de joves que varen mostrar armes automàtiques i semiautomàtiques per la finestra del seu cotxe i, en un moment donat, varen fugir”, relata Cabot.

En el cas de Noceras, conta com un pare volia mostrar al seu fill que ell tenia la llibertat de dur una arma al carrer. “Demà et vindré a recollir amb la meva pistola”, li va dir al seu fill, que ho va contar a l’escola i es van haver d’obrir tots els protocols: “A les 15 h de l’horabaixa eren tots tancats dins les aules perquè un pare volia anar a cercar el seu fill amb una pistola“.