Illes Balears
La persistència de l'anticicló des de principi del mes de desembre ha afavorit un període sec extraordinari
26/02/2022
La terra, ben eixuta en ple mes de febrer.
22Balears viu el segon hivern més sec dels darrers 50 anys. Un període sec extraordinari que és conseqüència de la persistència de l’anticicló des de principi del mes de desembre. L’hivern és la segona estació més plujosa a les Illes Balears però enguany les altes pressions han bloquejat el pas de fronts i evitat la formació de borrasques a la Mediterrània occidental.
Segons les dades de les estacions meteorològiques que l’Agència Estatal de Meteorologia disposa als tres aeroports de les Illes, l’hivern de 2021-22 és molt sec. Són exemples extrapolables a altres localitats illenques, la tendència és la mateixa. En els casos de Menorca i Eivissa és el segon més sec des dels darrers 50 anys, superat només pel de 2016-17. El fet de presentar els dos anys més secs al final de la sèrie de dades permet observar una tendència a la baixa en les precipitacions: els hiverns actuals són més secs en contrast amb els hiverns dels anys 70.
En el cas de l’Aeroport de Palma també és el segon hivern més sec de la seva sèrie de dades i només el supera l’hivern de 1974-75.
L’anticicló no només és el responsable de la sequera, també de les gelades que enguany s’han produït a zones d’interior, en especial a Mallorca i Eivissa pel gener. En nits de calma anticiclònica hivernal es sol formar rosada sobre el sòl i la vegetació si la temperatura és positiva. No és una forma de precipitació important però manté cert nivell d’humitat beneficiosa per a la vegetació superficial. Per contra, les gelades priven de la humitat de la rosada perquè l’aigua al descongelar-se amb els primers rajos de sol sublima, és a dir, passa de gel a vapor d’aigua directament sense passar per l’estat líquid. Els vegetals pateixen així una doble vessant: fred i manca d’aigua.
Un cicle de sequera hivernal és silenciós, poc visible. La vegetació i els cultius es troben en una etapa de poca activitat i la manca de pluja no s’evidencia tant com en altres èpoques de l’any. Malgrat tot, un període eixut acaba per assecar la terra i, sobretot, no permet recuperar les reserves subterrànies en un moment ideal.
A l’hivern la insolació i la temperatura són baixes i el requeriment hídric dels vegetals és escàs. És per això que l’aigua de pluja s’infiltra més fàcilment que en altres estacions. És un bon moment per recuperar els aqüífers i fer allò que antigament se’n deia aigua de pou. Per altra banda la pluja hivernal no sol ser torrencial sinó més suau i persistent, és l’anomenat ploure d’hivern que també afavoreix la infiltració.
Per primavera, la tercera estació més plujosa a les Balears, l’aigua caiguda té un efecte beneficiós perquè cobreix les necessitats dels vegetals, que es troben en una fase de ple desenvolupament, però no s’infiltra tret d’episodis plujosos importants. També s’evapora amb més facilitat a mesura que augmenta la insolació i, en conseqüència, la temperatura.
La tardor de 2021 fou humida i equilibrà el dèficit estival, sobretot gràcies a un novembre excepcionalment plujós. Plogué el triple de l’habitual al conjunt de les Balears i moltes estacions varen batre rècords. Destaca l’Aeroport de Menorca amb 258.9 l/m2 i l’estació de Palma (Porto Pi) amb 252.5 l/m2. També hi hagué rècord de dies de pluja, 22 en el cas dels Aeroports de Palma i Eivissa.
La borrasca Blas, que afectà les Illes Balears del 5 al 13 de novembre, fou la principal responsable dels registres de pluja i, en definitiva, d’evitar per ara la sequera hidrològica. A Mallorca les reserves hídriques passaren del 46% a final d’estiu al 68% a mitjan desembre. A Eivissa, del 45% al 58% i a Menorca, del 49% al 55%. La recuperació és evident, la mitjana pel conjunt de l’arxipèlag va passar del 46% al 62%, però no és completa: sense la continuïtat de la pluja hivernal no han augmentat tot i que en general encara es mantenen a un nivell raonable.
Una sequera hivernal com la d’enguany pot tenir conseqüències si no plou a la primavera. L’estrès hídric afecta la vitalitat general de la planta i es fa evident a la part visible, que canvia de color i modificar la seva aparença. Un fet que compromet el seu vigor i creixement a la primavera. La vegetació natural i els cultius sense força i, per tant sense la capacitat de resistència habitual, són més susceptibles a patir infeccions i malalties. Un fet que s’agreuja si la sequera també redueix el nombre d’insectes beneficiosos que s’alimenten d’àcars i pugons.
Una característica del clima mediterrani és que el període de temps sec coincideix amb l’època càlida. Cada estiu, periòdicament, es produeix una sequera a la qual s’han adaptat les espècies autòctones al llarg dels segles. És un fet inherent al nostre clima, que concentra la precipitació a la tardor precisament després d’aquesta etapa seca. No s’ha de confondre amb altres episodis en què, per qüestions de circulació atmosfèrica, existeix un dèficit respecte els valors mitjans. Aquesta manca de pluja és el llindar a partir del qual un període eixut pot ser considerat una sequera.
L’episodi sec actual, amb precipitacions molt per sota la mitjana, pot qualificar-se de sequera meteorològica. És la més famosa de totes les tipologies de sequera i la causa primera de la resta. Si la sequera meteorològica s’allarga disminueix la disponibilitat d’aigua, superficial i subterrània, i passa a ser considerada una sequera hidrològica. Si la mancança compromet l’activitat humana s’entra en un escenari de risc i la sequera pot ser agrícola, si l’aigua disponible no basta per satisfer les necessitats dels cultius, o bé socioeconòmica si afecta altres sectors com la indústria, el turisme o la població. Encara no s’ha arribat al llindar de sequera hidrològica però, si segueix la inèrcia seca a la primavera, esdevindrà un escenari molt probable.
Les Illes Balears són un territori afectat per la sequera de manera recurrent. En les cròniques històriques hi ha detalls de sequeres des de l’edat mitjana i, en especial, en l’etapa coneguda com la petita edat de gel. S’allargà des mitjan segle XV fins ben entrat el segle XIX i comprèn un període de temps més fred que l’actual però també farcit de nombroses referències a la sequera, sobretot els segles XVII i XVIII. Un exemple és la sequera intensa que perdurà des del 1744 al 1750 i de la qual n’hi ha testimoni a moltes cróniques i, fins i tot, glosats com el d’en Tià de sa Real:
Per ses festes de Nadal
aigo en es pous no hi havia
tota Mallorca corria
un eixut molt general,
no n’ havien vist de tal
del temps que gent que vivia
Modernament, a final del segle passat, hi hagué diversos eixuts generals als anys 80 (1983) i 90 (1992). El darrer gran eixut començà el 1999 i s’allargà fins a la tardor de 2001 quan, novament, un temporal històric pel novembre acabava amb una sequera curta però especialment crítica, la darrera viscuda a les Balears fins a l’actualitat.
26/02/2022
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
