Dimecres, 31 de desembre de 2025
Illes Balears
1.200 persones en assentaments d’infrahabitatges aquest estiu: “Eivissa exporta un model de sensellarisme”
Són dades del primer cens que ha realitzat la Creu Roja a Eivissa, en el qual comptabilitza 655 infrahabitatges en el mes de juliol
08/11/2025
El sensellarisme i l’exclusió residencial ja són un problema estructural a Eivissa, que registrà un augment del 66% aquest estiu, fins a arribar a les 1.192 persones que vivien en barraques, tendes de campanya o vehicles, de les quals el 31%, 255 persones, s’han quedat a l’illa després de la temporada alta turística.
Aquestes són algunes de les conclusions clau del primer Cens d’Assentaments a Eivissa, impulsat i elaborat enguany per la Creu Roja amb l’ajuda de l’Observatori Social de les Illes Balears, i que s’ha presentat aquest divendres en les II Jornades Insulars de Sensellarisme.
L’estudi analitza tres moments d’enguany en els mesos de març, juliol i octubre. El repunt es produeix en temporada turística, amb 1.192 persones vivint en un total de 655 infrahabitatges. El que preocupa és l’elevada taxa que es registra després d’acabar la temporada: a l’octubre fou d’un 31% més de persones respecte del primer recompte, i 220 més barraques i infrahabitatges. L’estudi també revela que a l’illa d’Eivissa hi ha 21 zones d’assentaments, la majoria es concentren a Vila.
Segons Alfonso López, de l’Observatori Social, els assentaments són diferenciats segons el tipus d’habitacles que localitzen i segons els perfils: en els de vehicles —com autocaravanes— solen viure més persones que són treballadores, i en aquells on hi ha habitacles o barraques, hi ha persones que tenen una situació més vulnerable.
Segons explica, els desallotjaments de Can Rova 1 i l’anomenat Can Rova 2 no han resolt la situació, sinó que, segons l’estudi, el que han provocat és que hagin aparegut assentaments més disseminats i més difícils de desallotjar. “Eivissa exporta un model de sensellarisme i d’exclusió residencial que posteriorment es va desenvolupant en les altres illes”, afirma López. A més, afegeix, de cada vegada, les persones sense sostre s’instal·len a espais que són visibles, però que tenen un difícil accés, com poden ser a les voreres d’una autovia: “Això sí que ens preocupa perquè estem veient un altre perfil de persona sense llar”. De cada 1.000 habitants d’Eivissa, 7 pateixen exclusió residencial i viuen en assentaments.
Notícies relacionades >
Comentaris:
(*) Camps obligatorisUna parròquia de Palma acull famílies que han quedat sense sostre
Quasi 50 persones viuen a un recinte de la Mare de Déu de Montserrat del Rafal
Desallotgen un edifici de sa Coma, a Mallorca, per un incendi al soterrani
23 persones ateses, amb 4 ferits lleus, que han acabat a l'Hospital de Manacor
S’Horta de Felanitx passa una nit de Nadal a les fosques: 10 hores sense llum
Emergències ha atès 677 telefonades anit passada, de les quals una setantena han estat incidents
Localitzat l’home desaparegut a Palma des de la nit de Nadal
Li varen perdre la pista per la zona de s'Aranjassa. Era de necessitat urgent trobar-lo, ja que necessitava medicació
