Illes Balears
La sobrecàrrega de feina dels metges de família fa que s'escapin més de la meitat dels casos
28/05/2022
9
Set minuts. És el que tenen els metges d’atenció primària per a sospitar que un pacient té depressió, moltes vegades camuflada en una amalgama de símptomes físics que fan inviable la seva detecció en tan poc temps. I aquesta sobrecàrrega fa que s’escapin més de la meitat dels casos. En aquest nivell assistencial, la depressió aconsegueix una prevalença del 5,28%, però la femenina duplica la masculina: 7,22% enfront del 3,5%. No obstant això, només el 47,3% dels casos estan diagnosticats.
“Cada vegada ens trobem amb més pacients que acudeixen a la consulta d’atenció primària en cerca de la solució a una falta d’eines per a poder-nos adequar a problemes de la vida diària amb una pastilla”. Aquesta afirmació i aquestes dades les ha exposat Verónica Olmo, especialista en Medicina Familiar i Comunitària del Centre de Salut Torreblanca (Sevilla) i membre del Grup de Treball de Salut Mental SEMERGEN durant el XX Seminari Lundbeck celebrat enguany a Sitges sota el nom “Depressió i gènere, en femení i plural”.
Aquells trastorns depressius que no es detecten precoçment tenen pitjor pronòstic, d’aquí el paper vital que té l’Atenció Primària com a primera presa de contacte amb el sistema. El perfil del pacient amb trastorns depressius en les consultes de família, -com també fora d’elles-, correspon en la seva majoria a dones, especialment d’entre 18 i 30 anys: set de cada deu casos, el 22% moderats (en tots dos casos associats majoritàriament a causes socials i no tant a causes hereditàries o endògenes) i el 7% greus.
El seu abordatge requereix una escolta activa i el maneig de tècniques adequades d’entrevista; però la realitat és que la sobrecàrrega crònica que suporten aquests professionals, agreujada per la pandèmia, ho fa pràcticament impossible. En el seu centre de salut, els seus companys tenen 46 pacients citats al dia, sense comptar les visites domiciliàries, tant les programades com les que puguin sorgir, i les reunions d’equip. Tot això redueix el temps que poden dedicar a cada persona a menys de deu minuts.
Lligats de peus i mans sense poder fer res
“No hauríem de tenir set minuts: moltes vegades és als set minuts quan ens assabentem que hi ha un problema. Et veus lligada de peus i mans sense poder fer més”, censura. A la falta de recursos i temps se sumen altres dificultats en la detecció precoç, i és que la depressió no sempre apareix com un problema aïllat ni sempre la principal queixa del pacient és un símptoma psicològic o afectiu.
“Com a metges d’atenció primària atenem tota la patologia de la persona, i és molt freqüent que vinguin a consulta amb la seva llista de la compra: ‘doctora, em fa mal l’estómac, però a més duc un mes amb el genoll que em limita la mobilitat, i a més estic una mica trista”, il·lustra. D’aquesta manera, els metges de família es troben sovint “amb un batibull de símptomes que no tenen una base orgànica, però segons vas gratant et trobes que sota el que teníem era un trastorn depressiu”.
Però Olmo troba a faltar també eines de psicosocials per a fer front a la demanda cada vegada més freqüent d’adolescents, molt sovint amb morbiditats associades a trastorns del comportament alimentari. “Els professionals no estem capacitats per a abordar aquests problemes, no tenim aquesta formació“.
Per això, assegura que l’ideal seria que l’Atenció Primària es dediqués a la prevenció. “Seria l’àmbit idoni” perquè són ells els que coneixen al pacient, a la seva família i el seu context, i això evitaria a més que se’ls “escapés” aquest gran percentatge de casos. “Una atenció primària forta és un filtre per a l’atenció especialitzada. Al final és una despesa pública que s’està incrementant per no tenir una bona atenció primària”, conclou Olmo abans d’aventurar-se a fer aquesta predicció: “Que d’aquí amb el temps serem capaços de fer aquesta prevenció i detecció precoç. És el nostre treball”.
28/05/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
