Ser jove, un altre factor d’exclusió social després de la Covid

Entre la població de 30 a 34 anys, l'exclusió va créixer 6,6 punts percentuals en el trienni de 2018-2021

Ser jove és un dels factors d’exclusió social que ha evidenciat -com tants altres aspectes- la pandèmia. Dos anys després, hi ha onze milions de persones en aquesta situació, de les quals 2’7 milions són joves d’entre 16 i 34 anys. Aquestes són algunes de les dades del darrer informe de la Fundació Foessa, que ha presentat Càritas, i on destaca que els joves han perdut espais d’integració.

Entre la població de 30 a 34 anys, l’exclusió va créixer 6,6 punts percentuals en el trienni de 2018-2021. En la població de 25 a 29 anys, l’ascens és lleugerament superior. El coordinador de l’equip d’Estudis de la Fundació Foessa, Raúl Flores, afirma que entre les dificultats dels joves hi ha l’accés a l’habitatge i la possibilitat de desenvolupar el seu projecte vital. Una situació que afecta de ple el jovent de les Balears. “La realitat de l’habitatge a les Illes ha estat un factor d’exclusió i empobriment més important dels darrers anys. Aquesta nova crisi pot haver suposat un extra en negatiu de la situació de l’habitatge per a moltes famílies”, ha dit Flores.

600.000 llars sense cap ingrés econòmic

Altrament, l’informe destaca que el cap de família de 800.000 llars espanyoles està a l’atur de llarga durada. D’aquestes, 600.000 no tenen cap tipus d’ingrés econòmic. En aquestes xifres que, per a la Fundació Foessa són molt preocupants, s’hi ha d’afegir que s’ha duplicat el nombre de famílies on tots els seus membres estan desocupats i arriben quasi als 2 milions de llars. I el que no canvia és que els més perjudicats per la pobresa són les dones i els joves. “L’increment de la pobresa es multiplica en les famílies encapçalades per dones. Quan parlem de pobresa, observam que les llars sustentades per dones han passat del 22% al 2018 al 28% al 2021, un increment que duplica el de les llars encapçalades per homes”, explica Raúl Flores, qui  destaca que les ajudes dels ERTO no han arribat a les persones més desfavorides. A més, ha advertit que aquestes desigualtats de gènere i de nacionalitat amenacen de fracturar la societat. Un debat que –Flores lamenta- no ha arribat ni als polítics ni als mitjans de comunicació.

Davant els greus efectes que la covid ha causat entre les famílies més desfavorides, la Fundació Foessa reclama un pla de recuperació que no deixi ningú enrere.

També que tengui en compte la salut mental de les famílies, ja que ha incrementat fins al 14% el nombre de llars que tenen qualque membre que pateix un trastorn mental. Entre les reivindicacions, hi ha també el manteniment de la protecció social i la millora de l’Ingrés Mínim Vital, entre d’altres.

Augmenta un 7% la pobresa energètica a Balears

La pandèmia de la Covid ha provocat un increment en el nombre de persones amb dificultats per accedir a alguna font d’energia, a l’electricitat o al gas, és a dir que pateixen el que s’anomena pobresa energètica. Un fenomen vinculat a les reiterades pujades de preu de la llum. Ho confirma l’informe de Càritas i la Fundació Foessa, que assegura que el 2020, un 7,7 dels residents a Balears tenia dificultats d’accés a energia, fet que suposa un increment del 7% respecte a 2019, quan només el 0,7% de la població declarava patir aquest problema.

L’informe també conclou que la Covid ha incrementat el nombre de balears que han necessitat demanar ajuda a familiars, a amics o bé a entitats socials per disposar d’aliments, roba o altres béns bàsics. Concretament, un 9,4 dels ciutadans de les Illes varen haver de demanar ajuda externa, el que significa un augment de tres punts percentuals respecte a 2019, l’any previ a la pandèmia.

A més, un 2,9% de la població balear va haver d’acudir específicament a una entitat social per proveir-se d’aliments o de roba, un 2% més que l’any 2019.

Ajuts per pagar la llum de ca teva: creix la demanda en plena crisi energètica
La nova tarifa de la llum, un nou maldecap per a les persones amb vulnerabilitat econòmica