Illes Balears
El Pacte de Reactivació de les Illes Balears defineix 70 mesures per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna
23/03/2022
La roda de premsa després de la reunió de seguiment del Pacte de Reactivació.
16Govern, institucions, forces polítiques i agents econòmics i socials de les Illes Balears, així com representants del sector primari i del transport, han definit aquest dimecres en el si del Pacte de Reactivació un document amb 70 mesures per fer front a la situació de crisi econòmica i social generada pel conflicte entre Rússia i Ucraïna i que es traslladarà al govern espanyol. Són mesures de caràcter social, laboral i econòmic que han de contribuir a minimitzar els efectes de la guerra, tant des del punt de vista humanitari com econòmic.
“La solució és europea, perquè el problema és europeu. Hem de prendre decisions per afrontar una situació que es fa transversal a tota l’economia”, ha expressat la presidenta del Govern, Francina Armengol, en la roda de premsa posterior a la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte de Reactivació de les Illes Balears. De la mateixa manera, ha assegurat que el plantejament per part de les Balears és de complementar totes les ajudes que venguin des del govern espanyol i des d’Europa, com es va plantejar la crisi de la COVID-19.
Per aquest motiu, el document acordat avui fa referència tant a les conseqüències en proveïment d’energia o carburant, però també planteja ajuts i línies específiques per als sectors més afectats. En aquesta línia, Armengol ha reclamat un canvi regulador en l’àmbit europeu que impliqui la baixada del preu de l’energia. De fet, en clau autonòmica, s’han anunciat canvis normatius per iniciar els tràmits per accedir a les energies renovables i per garantir el dret a l’autoconsum i així estabilitzar els preus.
Deduccions fiscals a les famílies que acullin refugiats
El Govern també continuarà donant suport al govern espanyol amb l’acolliment dels refugiats. A més, a través de l’acord signat avui, s’han compromès deduccions fiscals per a les famílies que vulguin acollir a les persones desplaçades per la guerra o que vulguin fer una donació.
Per altre costat, també s’ha anunciat la intenció d’aprovar ajudes específiques per a les famílies vulnerables, així com ajudes directes al transport i al sector primari. Les institucions competents també s’han compromès a assumir l’encariment a què s’haurà d’afrontar el transport públic.
Amb relació al teixit productiu, s’ha anunciat la intenció de crear ajudes directes i a través d’injecció de liquiditat als sectors més afectats. Aquestes, a falta de concreció, s’aniran treballant amb cada sector i amb els agents econòmics i socials. Així i tot, ja ha explicat que de manera immediata s’obrirà una convocatòria específica de l’ISBA amb el sector primari.
Reclams al govern central
Entre els reclams a l’Estat espanyol, un dels eixos principals recau sobre la transició energètica. El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha defensat que apostar-hi és “una de les vies per poder estabilitzar els preus i deixar de dependre de l’exterior en matèria energètica”. Per aquest motiu s’incorporen mesures com l’agilització de tots els projectes d’autoconsum que està en marxa. Per altre costat, també es reclama a l’Estat limitar el preu màxim de l’electricitat; la modificació del sistema marginalista de determinació del preu majorista de l’electricitat; la reducció de la pressió fiscal en el preu de carburants i electricitat; la reducció del preu del gasoil agrícola i del sector pesquer, i la reducció de l’IVA sobre combustibles professionals i industrials al 10%, entre altres mesures.
En la mateixa línia, es treballa amb les Illes canàries, Ceuta i Melilla per reclamar conjuntament a l’Estat mesures específiques en temes de transport i hidrocarburs amb relació al sobrecost per als territoris extrapeninsulars.
La consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, també ha detallat que s’ha demanat l’acceleració de l’homologació dels títols de les persones refugiades perquè puguin trobar feina de manera ràpida. Amb relació als efectes de la guerra sobre l’economia de la població de les Illes Balears, es demana que es mantinguin les mesures de protecció de l’habitatge que es van aplicar durant la pandèmia; l’agilització dels bons socials, i s’ha demanat a Europa que no redueixi l’arribada d’aliments a les Balears, així com estava previst.
12 milions d’euros al sector primari d’Eivissa
Per part de les institucions de les Illes Balears, s’ha establert el compromís que consells insulars i ajuntaments podran utilitzar els seus romanents per posar a disposició dels recursos públics necessaris per afrontar la situació d’emergència.
Per part seva, el president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, ha anunciat l’aprovació de 12 milions d’euros per al sector primari d’Eivissa, que s’aprovarà en el proper ple de divendres. La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha assegurat que la institució insular adoptarà mesures complementàries en matèria d’ajuda humanitària, mobilitzant recursos des de l’IMAS i reforçant els serveis socials comunitaris dels ajuntaments.
A la reunió del Pacte de Reactivació hi han participat també, per primera vegada, el Partit Popular, Més per Menorca i Gent per Formentera. El portaveu popular, Antoni Costa, si bé ha acudit a la reunió ha assegurat que el PP continuarà sense entrar al Pacte de Reactivació i ha criticat la falta de concreció en les mesures.
23/03/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
