ECONOMIA

Les Balears recapten el 5,66% de l’impost de patrimoni

Les Illes van recaptar 68,7 milions d'euros i els declarants van ascendir a 8.130 persones


Balears va recaptar 68,7 milions d’euros per l’Impost de Patrimoni, el 5,66% del total ingressat per aquest concepte en el conjunt de les Comunitats Autònomes en 2020, i els declarants a les illes van ascendir a 8.130 persones amb una base liquidable de 9.514 milions d’euros.

El 58% de la recaptació per l’Impost sobre el Patrimoni s’obté en només dos territoris, principalment a Catalunya i en segon lloc a la Comunitat Valenciana, mentre que en uns altres com Madrid i, a partir d’enguany, Andalusia no existeix en la pràctica.

Només l’1% dels ingressos fiscals de les comunitats autònomes provenen de l’Impost de Patrimoni, 1.203 milions en 2020, però la capacitat normativa que aquestes tenen sobre aquest tribut, que ha marcat el tret de sortida d’una guerra fiscal l’últim capítol de la qual ha estat l’anunci pel Govern d’un impost a les grans fortunes, ha generat importants diferències territorials.

Segons les darreres dades de l’Agència Tributària, referides a l’exercici 2020, a Catalunya, on aquest any residien el 42,27% dels declarants que abonaven aquest impost, es van recaptar per Patrimoni 546,5 milions d’euros, el 45,41% del total, i a la Comunitat Valenciana, on vivien el 11,94%, es van ingressar 156,3 milions, el 12,99% del total.

Per darrere es van situar Andalusia, que abans de la bonificació del 100% va recaptar 93,3 milions en 2020 (el 7,75% del total); Balears, amb 68 milions (5,66%); i Galícia, amb 66,6 milions (5,53%), mentre que a Extremadura van ser 5,3 milions i a Madrid la bonificació del 100% establerta per la Comunitat va reduir a zero els declarants amb quota (els que efectivament paguen) i, en conseqüència, la recaptació.

Dels 189.613 declarants que efectivament van pagar l’impost en 2020, 80.150 residien a Catalunya, 22.633 a la Comunitat Valenciana, 16.785 a Andalusia (que ara ja no hauran de fer-ho) i 14.515 a Aragó.

L’Impost sobre el Patrimoni té amb caràcter general una exempció de 300.000 euros per a l’habitatge habitual del contribuent, un mínim exempt de 700.000 euros i l’obligació de presentar la declaració per als subjectes passius la quota tributària dels quals resulti a ingressar o, no sortint a ingressar, si el valor dels béns i drets supera els 2 milions.

No obstant això, la legislació del sistema de finançament de les comunitats de règim comú estableix que aquestes tenen capacitat normativa sobre mínim exempt, tipus de gravamen, deduccions i bonificacions pròpies i complementàries a les de l’Estat i exempcions del patrimoni protegit dels discapacitats.

Conseqüència d’aquesta capacitat normativa, el mínim exempt ha estat rebaixat a Aragó (400.000 euros) i a Catalunya, Extremadura i la Comunitat Valenciana (500.000 euros), mentre que en aquestes dues últimes i a Andalusia s’han incrementat els mínims per a contribuents amb discapacitat, segons recull el Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2022, realitzat pel Registre d’Assessors Fiscals (REAF) del Consell General d’Economistes.

Respecte a la tarifa, més de la meitat de les autonomies han modificat l’estatal, que té vuit trams i tipus des del 0,20 al 3,50%: Andalusia i Galícia (0,20-2,50%); Astúries (0,22-3%); Balears (0,28-3,45%); Cantàbria (0,24-3,03%); Catalunya (0,21-2,75%); Extremadura (0,30-3,75%); Murcia (0,24-3%); i la Comunitat Valenciana (0,25-3,50%).

Quant a deduccions i bonificacions, a més de que algunes comunitats han aprovat incentius fiscals per a persones discapacitades o per als patrimonis especialment protegits, Andalusia ara i la Comunitat de Madrid fa anys tenen una bonificació del 100%, per la qual cosa cap contribuent paga l’impost -encara que han de presentar autoliquidació aquells els béns i els drets dels quals tinguin un valor que superi els 2 milions- i Galícia l’acaba de duplicar, del 25 al 50%.

Al País Basc existeix un Impost sobre la Riquesa o sobre el Patrimoni que inclou una exempció de l’habitatge habitual de 300.000 euros a Guipúscoa i de 400.000 a Àlaba i Biscaia; un mínim exempt de 800.000 en aquests dos últims territoris i una tarifa màxima del 2,50% també en totes dues províncies i del 2,00% en Biscaia.

A Navarra, l’impost contempla una exempció de l’habitatge habitual de 250.000 euros, un mínim exempt de 550.000 i una tarifa amb tipus des del 0,16 al 2,00%.

Amb aquestes diferències, segons el REAF, un contribuent tipus amb un patrimoni de 800.000 euros (exempts ja els 300.000 euros de l’habitatge habitual i sense discapacitat) pagaria 1.164 euros a Aragó o 1.099 a Extremadura enfront de 200 a Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, La Rioja o Guipúscoa, 100 a Galícia i res a Andalusia, Madrid, Biscaia i Àlaba.

Menys diferències hi ha per als contribuents amb un patrimoni de 15 milions d’euros, que a Extremadura abonarien 418 euros, per 362.000 a la Comunitat Valenciana, 136.000 a Galícia i res a Andalusia i Madrid.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |