Illes Balears
Les empreses del sector volen contribuir a diversificar un model econòmic que consideren obsolet
29/03/2022
13
Hi ha vida més enllà del turisme. Les veus que demanen un canvi de model econòmic a les Illes Balears cada vegada són més. La pandèmia ha demostrat que centrar tots els esforços i la major part de l’aportació al PIB en només una activitat és perillós: l’economia de l’arxipèlag ha patit més que d’altres que estan més diversificades. Precisament la irrupció de la covid-19 ha posat de manifest la importància de la biotecnologia. És el sector que concentra part de la recerca i la innovació: els medicaments, les vacunes i els aparells diagnòstics són només tres exemples pràctics del que és la biotecnologia.
Els esforços per impulsar-la a les Balears arriben en comptagotes, però és una de les activitats econòmiques que treu el cap amb força. Les iniciatives privades dominen un àmbit en què l’administració pública també comença a confiar. És un sector relativament nou a les Illes. Les primeres empreses es varen començar a organitzar a l’any 2010, quan va aparèixer el clúster que les agrupa, el BIOIB. Ara, en formen part 19 empreses i entitats, totes ubicades a Mallorca i de l’entorn de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Una de les companyies que més destacades del sector és Sanifit, que l’any passat va protagonitzar la major operació comercial en el sector de les biotech espanyoles. La farmacèutica suïssa Vifor la va comprar per més de 200 milions d’euros. La principal activitat de Sanifit és el desenvolupament d’un fàrmac per tractar les calcificacions vasculars. El seu CEO, Joan Perelló, també presideix el clúster biotecnològic. Tot i que veu bones intencions per part de l’administració pública, assegura que les apostes que fa l’Executiu per aquest sector i pel turisme, són molt diferents: “De la mateixa manera que el Govern ha pogut trobar 55 milions d’euros per comprar 300.000 llits als hotels per temes de salut laboral, és important que facin una aposta igual d’explícita per a un sector biotecnològic i biomèdic que ajudaria a fer el canvi de model econòmic del qual fa tants anys que parlam”.
En la mateixa línia, la directora executiva de l’empresa Medical ASR Group, Patrícia Puiggròs, considera que “invertir en totxo, turisme, sol i platja està molt bé, però s’ha de passar pàgina, s’ha d’evolucionar un poc més perquè si no, quedam massa enrere”. La seva companyia tot just acaba d’arrencar i es dedica a fer seguiment de pacients amb dolor crònic i d’esportistes que volen millorar el seu rendiment. Tant Perelló com Puiggròs coincideixen en el fet que l’element que falta perquè el sector faci el salt és el finançament.
Capital privat
La Llei de Ciència que va aprovar fa unes setmanes el Govern té com a objectiu últim estimular el sector i preveu augmentar el pressupost en recerca i innovació. Però les xifres no queden clares. Perelló explica que el càlcul d’inversió en R+D se sol fer en percentatge sobre el PIB, però que la proposta de l’Executiu inclou un tant per cent del pressupost total del Govern, dos indicadors diferents difícils de comparar. Per a Puiggròs, la norma “era ben necessària, però és insuficient”.
La major part dels doblers que impulsen la biotecnologia són privats. El sector agraeix les ajudes públiques i l’empara de la UIB, però sense la inversió privada, asseguren, les empreses no acabarien de créixer. Això vol dir que l’ecosistema contribueix a privatitzar la salut? Segons Perelló, tot és fruit d’una col·laboració publicoprivada. “Normalment, hi ha centres públics -com hospitals, universitats i centres de recerca- que generaran un coneixement. Però posar un fàrmac al mercat requereix una inversió mitjana de 1.200 milions de dòlars. Pensar que això es pugui a fer des de la universitat que ha generat el coneixement o des de l’hospital que ha tingut la idea i ha començat a fer una recerca inicial, és molt complicat”, sentencia Perelló.
Escolta el reportatge d’IB3 Ràdio
29/03/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
