22 cossos sense identificar hi ha enterrats als cementeris de Sant Francesc i també al de Sant Josep
A les Pitiüses, hi ha 22 cossos de migrants sense identificar, la majoria estan enterrats al cementeri de Formentera. No varen superar la travessia que fan des del nord d’Algèria amb el que les seves famílies ja anomenen com “les barques de la mort”.
L’ONG Caminando Fronteras ha visitat els nínxols dels cementeris de Sant Francesc i també de Sant Josep de sa Talaia on es troben enterrats els cossos de migrants que han aparegut morts els darrers mesos a les costes de les Pitiüses. L’entitat cerca posar cara i ulls a una fossa sense nom i poder donar un enterrament digne a aquestes persones i a les seves famílies perquè puguin fer el dol.
Segons ha afirmat la coordinadora i fundadora de l’organització, Helena Maleno, durant aquests mesos d’estiu, la ruta algeriana de migració irregular ha estat la més transitada de l’estat espanyol superant a la ruta canària. També és aquesta, segons qualifica, una ruta invisibilitzada.
Els familiars es posen en contacte amb l’ONG per poder cercar els seus parents desapareguts. Són milers de telefonades. Marouan, membre de l’ONG, que atén aquestes telefonades, ha pogut identificar el cos d’una adolescent algeriana. Però encara en queden sense identificar. A Eivissa, n’hi ha 9 cossos mentre que a Formentera, 13.
Maleno assegura que, només per aquest mes d’agost, tenen molts de casos: “Una pastera sencera desapareguda que venia a les Pitiüses; d’altres que han estat trobades a la deriva i d’on hi ha 12 desapareguts, d’un altre cas són tres desapareguts, un cadàver… Són moltíssimes tragèdies a comptar en el mes d’agost i amb les quals estem treballant”, explica Maleno.
Després de l'accident, s'han desallotjat els habitatges que estan també situats davall el penya-segat
Les grans dimensions del roc, d'uns 5 metres de diàmetre i un pes aproximat de 7 tones, han dificultat les feines, que han durat més de 10 hores
Les fulles queden picades i s'umplen de petits forats causats per aquest insecte
Avui, ja recuperada i quinze anys després d'aquell procés que la va marcar de per vida, insisteix en la importància de la prevenció