La memòria musical que vola alt
Partint d’una imatge preciosa, aquest disc posa el punt de partida en el lloro que conserva, que canta, les veus que estima. Les escolta, les repeteix i, amb el temps, les fa seves. Aquest lloro es diu Morgan i fou el Víctor Uris qui moria el 2024 deixant un llegat enorme en la musica illenca.
Tot i que Morgan, en el nou àlbum de Cap Pela, deixa de ser un animal concret per convertir-se en un símbol universal: la música no s’acaba quan algú se’n va; simplement canvia de lloc i continua sonant.
Aquesta és la metàfora que sosté el nou disc del grup vocal illenc, que continua defensant la seva música únicament a traves del talent que neix a les seves gargamelles.
‘Morgan’ no és un disc qualsevol en la trajectòria de Cap Pela. És, de fet, una proposta renovada que reuneix composicions originals, temes tradicionals i noves lectures de cançons emblemàtiques convertint el disc en un viatge que connecta passat i present a través de la veu nua.
Pces com ‘Morgan Blues’ i ‘Potser un dia’, joies com ‘L’amo de Son Carabassa’, ‘Plou’ o la simfònica ‘La Balanguera’ i fins i tot una lectura emocionada de ‘Bridge over Troubled Water’ de Simon & Garfunkel formen part d’un arc que va des de l’arrel popular més autèntica fins a la cançó universal, sempre filtrat per la sensibilitat única d’un grup que porta més de dues dècades construint un llenguatge propi dins l’escena vocal estatal.
El disc ha estat produït, enregistrat i mesclat per Mateu Picornell als estudis Diorama, amb mescles addicionals als estudis Swing que han acabat d’arrodonir un treball més que interessant.
