Tots els sons illencs

Més enllà d’esdeveniments que es poden explicar amb xifres d’assistents, pressuposts milionaris o impatctes econòmics, hi ha propostes que volen cercar una manera diferent de mostrar la seva valúa en la industria cultural que protagonitzen els festivals de música.

El Cranc Festival n’és un d’aquests segons que ara, baix el paraigües de la denominació ‘boutique’ (per la qual cosa han estat premiats), cerca en la proximitat, en la cura musical o en la coherència de la proposta als seus cartells ser un dels festivals estimats de les Illes.

També amb unes xifres ben importants d’assistència i retorn econòmic a la illa que el va veure néixer i créixer cap a la resta de Balears, el Cranc meorquí arriba a una desena edició amb bona forma.

Una dècada que va començar el 2017 amb una idea senzilla però radical: fer música en directe en un dels llocs més bonics del Mediterrani sense haver de renunciar a res. Ni a la qualitat del cartell, ni a la proximitat amb el públic, ni al respecte per una illa que és Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat.

Un cartell que fa venir ganes de quedar-s’hi

Així doncs, una vegada més (en aquesta ocasió del 17 al 19 de setembre) Maó es converteix en l’epicentre de la música alternativa de les Balears. Per l’escenari principal d’Es Claustre hi passaran noms com el duo francès The Blaze, que arriba en format DJ set després d’haver triomfat a festivals com el Mad Cool o el Mallorca Live. Al seu costat, una de les veus més singulars de l’escena espanyola: Soleá Morente, que ha sabut teixir un pont entre el flamenc que porta a la sang i el pop electrònic més experimental.

La resta del cartell és un retrat perfecte de la filosofia Cranc: barrejar el que ja és gran amb el que està a punt de ser-ho. Els britànics Shame portaran el seu post-punk directe i incisiu. Triángulo de Amor Bizarro demostraran per què són un dels grups més respectats de l’escena independent estatal. I entre ells, noms com Tristán!, Raya Diplomática, el diablo de shanghai, Go Cactus, Sistema de Entretenimiento, Análisis, BAF o U.R.BAD, que representen el present i el futur d’una escena iilenca que no para de renovar-se i sorprendre en qualitat i quantitat.

Un Cranc que marcat per la seva mobilitat des del començament ha decidit enguany tornar a la terrassa des Claustre de Maó on ha programat alguns dels millors directes de la seva historia musical.

En aquesta sentit, des del Cranc volen mantenir una escala humana de l’esdeveniment i l’espai és molt important per a fer-ho. De fet, no volen competir amb els grans festivals de la península, sinó oferir una experiència diferent: concerts on pots veure la cara dels músics, on no has de fer cues infinites per aconseguir un beure, on el so és bo perquè el recinte està pensat per a això i no per a maximitzar l’aforament.

Un festival més enllà de la música

El Cranc no és només un festival de concerts. És, en realitat, una manera d’entendre la cultura com una cosa que travessa la vida d’una comunitat. Durant aquests tres dies, Maó acollirà també el Cranc de Día i el Cranc Kids, amb activitats familiars i tallers de conscienciació ambiental. El sector professional tendrà el seu espai a CRANC Pro, amb trobades, xerrades i speedmeetings entre professionals de la indústria musical. I hi haurà cinema, gastronomia, producte local i col·laboracions amb entitats com Per la Mar Viva, que treballa en la conservació del medi marí de l’illa.

La sostenibilitat no és aquí un afegit de màrqueting. El festival promou l’ús del transport públic, treballa amb productors locals com la Cooperativa del Camp de Menorca o Xoriguer, i ha implantat un Punt Lila i protocols contra les violències masclistes en col·laboració amb el Consell Insular. Són gestos que, sumats, construeixen una manera de fer que va més enllà de la música i que connecta amb una idea àmplia de responsabilitat col·lectiva.

El final d’una aventura sideral, l’inici d’una altra

Aquesta edició servirà com a punt final a les celebracions de tota una dècada d’aventura sideral. Però si alguna cosa ha demostrat el Cranc en aquests deu anys és que els finals, quan es fan bé, són en realitat començaments. El festival ha crescut sense perdre el nord: la música de qualitat, el respecte per l’entorn i la voluntat de ser útil a la comunitat que l’acull.

Menorca, que és Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat, també és ara una mica més coneguda per la seva música. I això, en una illa que durant dècades ha estat sinònim d’estiu i platja, no és un detall menor. És, potser, la millor manera de dir que una cultura pot ser arrel i horitzó alhora.

Del 17 al 19 de setembre, Maó tornarà a ser l’epicentre d’una manera diferent de viure la música. Una manera que no crida, que no empeny, que no esgota. Una manera que, com el cranc que li dona nom, avança amb pas ferm però sense presses, sabent que el camí és tan important com la destinació.