Tots els sons illencs

· Amb el teu nou EP, Sol Solet, evoluciones el so cap una mescla de música electrònica i de ritmes llatins. Què te va portar a tirar per aquí, musicalment parlant?

– Escoltar playlists amb música de la Wii, escoltar cumbia al supermercat (Los Cumbión), escoltar Elysia Crampton, etc. A més, és un tipus de música que puc fer fàcilment, samplejant per enmig, des de l’ordinador.

· Vens d’un primer disc en el que cantar a la realitat eivissenca i de mesclar-te amb l’arrel sonora de la illa per donar-li una pinzellada urbana al projecte. Ara, les temàtiques també van per aquest camí? O han evolucionat també?

– Han evolucionat, sí.  Tot el que havia de dir d’Eivissa ja ho he dit (des del meu punt de vista bastant clar) a Nova Ebusus. Ara, vull sortir d’aquest estigma que tenim els artistes eivissencs que sembla que si no parlam de l’illa no estem aportant a la cultura illenca.

· A Eivissa hi ha una escena molt interessant de noves músiques urbanes i electròniques (Slim Samurai, Island Dojo, Golden Grey, PauParejo, etc) com veus tu el cercle sonor en el que pertanys? És tan intens com sembla des de fora?

– Jo crec que a nivell rap és una escena potentíssima, encara que jo crec que falta que els grans (Aleesha, Fernando Costa, Retromoney, etc.) ajudin a professionalitzar i cultivar més aquesta escena com ara parlant més d’Eivissa o inclús fent concerts a l’illa; que sembla que se’ls hi oblida d’on venen (també ho entenc perquè Eivissa s’està avesant a tirar fora els seus residents).

· Amb el suport discogràfic d’Illa Delírics (Part de Picap) has trobat un bon reforç a l’hora de mostrar el teu projecte més enllà de les Pitiüses?

– Sí totalment, el fet de que hagin parlat de mí a una secció de Generación Ya a Radio 3 és un super orgull. Però és que fins i tot et diria que potser fa falta més esforç per mostrar el projecte a dins de les Pitiüses… Som tan estranys…

· Dius que ets més productor que músic, això fa que pensis en la creació sonora des d’un punt de vista diferent a la resta de projectes amb qui convius a Eivissa?

– Pot ser sí, però més que res perquè ja sóc capaç de crear cançons des del principi fins el final, des de la producció de la base fins les gravacions de les veus. Això no fa que sigui millor o pitjor, sinó que em permet expressar la meva sensibilitat d’una manera més controlada i més afí als meus gustos.

· Amb el títol de “Sol solet” evoques a un temps d’infantesa i joc on tot és una mica més fàcil, no? De rerefons i connectada a aquesta idea nostàlgica, hi ha un poc de crítica a la societat actual i els seus tempos?

– Jo et puc assegurar que no és una idea premeditada però m’alegra que es pugui veure així. Aquest últim any m’han passat moltes coses (tan bones com dolentes) i això m’està fent valorar la vida com el que és, un viatge, on per mí, l’únic que té sentit és l’art.

· Connectar tradició sonora amb electrònica moderna sembla ser el teu tret més diferencial, és així? N’hi ha més que vulguis destacar?

– Si li preguntes a ma mare et diria que les lletres i crec que coincideix amb ella. M’agrada molt escriure i buscar-li segones lectures als versos, sonoritats interessants i tornades que siguin fàcils de recordar.

Vos deixam el nou treball de Karlus just aquí: