Carlos San Juan, l’influencer sènior que planta cara a la banca: “És inhumà el tracte que rebem la gent gran”

El metge jubilat valencià ha aconseguit una trobada amb el Ministeri d'Economia després d'iniciar la seva campanya a favor de la inclusió financera sobretot de les persones grans i gent discapacitada

El govern espanyol i el Banc d’Espanya es reuniran aquest dijous amb Carlos San Juan, el promotor de la campanya ‘Sóc gran, no idiota’ per demanar “un tracte més humà” a les entitats bancàries per a la gent gran. Segons Carlos, li han traslladat el suport a la seva petició i que el Ministeri d’Economia exigirà als representants dels bancs que posin en marxa les mesures per acabar amb aquesta situació “tan injusta i tan inhumana”.

En una entrevista aquest dimecres al programa ‘Cinc dies‘ d’IB3 Televisió, el metge jubilat valencià ha explicat que dimarts va rebre la trucada del secretari general del Tresor Públic en què li demanava per la trobada. Una trucada que Carlos ha agraït molt perquè “s’interessassin per una persona anònima com jo”.

“El banc és un servei públic i no pot renunciar a prestar-lo“. És l’argument principal que defensa Carlos perquè les entitats tinguin en compte una bona part de la població, sobretot gent gran i discapacitats que, davant la digitalització de la banca i l’eliminació de sucursals, està patint-ne les conseqüències perquè no pot solucionar els seus tràmits bancaris.

“El que realment em va commoure van ser aquelles escenes de persones amb una cartilla amb pensions de 600 euros que els han fet un recàrrec de 20-30 euros i el que volen és simplement que els expliquin directament i humanament que hi passa. Gent que arriba en un carret de rodes al banc i que els envien a una altra sucursal que potser està a un o dos quilòmetres d’on han vingut. Això és inhumà”, ha explicat Carlos.

La campanya ‘Sóc gran, no idiota’ la va iniciar abans de Nadal i amb els seus amics i coneguts va aconseguir un centenar de firmes: “Ho vaig donar per perdut”, assegura Carlos. Però la web Change.org es va posar en contacte amb ell per demanar-li que reforçarien la petició a través dels mitjans de comunicació, “cosa que estic molt agraït i també vos vull donar les gràcies per tot el suport i difusió que heu donat”. Ara ja superen les 404.000 firmes i pujant.

Les entitats bancàries tenen un mes perquè revisin els seus protocols per a incentivar la inclusió financera. Així es va fixar aquest termini dijous passat dia 20 gener quan la vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, es va reunir amb els representats de les tres patronals bancàries i el Banc d’Espanya per abordar-ne la situació.

Desertització i digitalització

A Mallorca, la desertització de la banca a la Part Forana afecta, d’acord amb el cens poblacional, a més de 4.580 persones. De fet, fa anys que els bancs varen començar el procés de tancament d’oficines arreu de les Illes. Segons dades oficials del Banc d’Espanya, el 2018 hi havia 1.256 oficines i ara n’hi ha 568, és a dir un 45% menys.

L’any 2019, abans de la pandèmia, varen tancar un total de 82 oficines bancàries. L’any 2020 ho feren 67 i en el primer semestre de l’any, ho han fet 42 oficines. En el conjunt de l’Estat han tancat 1.476 oficines, és a dir, gairebé 10 sucursals cada dia.

A més d’aquesta problemàtica, la digitalització de la banca ha fet modificar el tracte als clients ja que l’atenció al públic a les finestretes ja no és possible, en molts de casos, i els treballadors dels bancs dirigeixen els usuaris als caixers ubicats al carrer per fer les seves gestions.