Illes Balears
Més de 200 persones surten del sensellarisme a Mallorca gràcies a programes d'habitatge de l'IMAS, Hogar Sí i Provivienda
09/07/2023
Més de 200 persones han sortit del sensellarisme a Mallorca gràcies a programes d’habitatge impulsats per l’aliança entre l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), l’entitat Hogar Sí i Provivienda, finançats amb fons europeus. Segons dades de l’INE, a les Balears més de 535 persones no tenen llar, el 83% de les quals fa més d’un any que no tenen habitatge. La dada fa de les Illes Balears la comunitat amb més cronificació del sensellarisme del país.
A Espanya, en els darrers deu anys el nombre de persones sense llar ha crescut un 25%, segons l’enquesta de l’INE sobre Persones Sense Llar (2022). Es calcula que a l’Estat espanyol més de 37.000 persones es troben sense sostre, 535 d’elles a les Balears. A la nostra comunitat, el nombre de persones sense llar ha augmentat un 10% en deu anys. Segons dades d’Hogar Sí, preocupa especialment la situació de les persones majors de 45 anys: entre elles, el sensellarisme ha augmentat un 45% entre 2012 i 2022. També augmenten els casos de persones sense llar que tenen més de 64 anys: més d’un 148% en el mateix període de temps.
Les iniciatives llançades des de l’IMAS, Hogar Sí i Provivienda cerquen transformar el sistema d’atenció al sensellarisme oferint habitatge compartit. Avui coneixem el cas del pintor César Villarruel, usuari del projecte pilot OLDIES que cerca desinstitucionalitzar el sensellarisme en major de 65 anys.
En César Villarruel sosté entre les mans les claus del canvi. Travessa la porta i entra a casa. La seva és una història de supervivència. El 2001 va travessar l’Oceà Atlàntic en un veler que salpà de Veneçuela.
“Vàrem passar 42 dies amb les seves nits alimentant-nos d’arròs i te. I així vaig arribar a Mallorca: al veler només hi vaig ficar quinze llenços, les pintures i res més. Vaig venir sense res, només amb els meus quadres”, recorda César, que tenia 50 anys quan va trepitjar Mallorca per primera vegada. En 20 anys ha passat de viure al carrer a tenir un sostre que comparteix amb en Jaume. “He passat per molts de llocs: he estat pagant habitacions, al principi vaig viure al carrer, després he estat a molts albergs… Fins que vaig tenir la sort de poder viure a aquesta casa, on estic molt a gust”, confessa.
César i Jaume són dos dels deu usuaris d’OLDIES, un projecte pilot a Espanya que cerca desinstitucionalitzar el sensellarisme en majors de 65 anys. La idea és evitar que les persones sense llar es cronifiquin al sistema d’acollida. “Els albergs donen una cobertura d’emergència i molta ajuda, però donar un habitatge i ajudar des de l’habitatge donen a la persona dignitat. Dignifica tenir una intimitat i una protecció personal, no compartir tots els espais i donar l’autonomia de viure la seva vida”, explica Itziar Hortelano, tècnica socioeducativa d’Hogar Sí. “Hem tingut la sort que ens varen seleccionar a nosaltres, és com si ens hagués tocat la loteria perquè vàrem entrar aquí el gener. No paguem res i això em permet seguir amb els meus quadres”, afegeix César.
El projecte, finançat amb fons europeus, neix de l’aliança entre l’IMAS, Hogar Sí i Provivienda. Les entitats lloguen els habitatges a propietaris o immobiliàries per posar-los a disposició de persones sense llar. La idea és que sigui un pis pont perquè les persones continuin transformant les seves vides. “Ells mateixos veuen que són autònoms i capaços de viure una altra vegada a la seva casa: cuinar, rentar la roba, entrar i sortir quan ells volen… a casa seva”, comenta Hortalano. “De no ser per ells jo seguiria on estava abans: oprimit. Però aquí puc viure en llibertat i em sento més segur. És com quan estàs al carrer i passes fred i de sobte algú et diu: aquí tens un lloc, aquí no passaràs fred. I és això: aquí estem protegits”, tanca en César.
09/07/2023
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
Els populars neguen una negociació amb Vox en matèria lingüística per poder aprovar els pressupostos de 2025
