Illes Balears
La posidònia absorbeix el 7% de les emissions que emeten les Illes Balears
20/05/2022
Foto: @ToniMenor
61La pradera de posidònia d’Illetes, a Calvià, té 2.355 anys. Així ho ha revelat el Grup d’Ecologia de Madròfits Aquàtics (GAME) del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i la Fundació Marilles, que han publicat aquest divendres els resultats del seu estudi.
S’espera que els resultats ajudin a protegir aquest actiu natural i els múltiples beneficis que proporciona a la societat i a l’economia balear. El mostreig es va realitzar el juliol de 2021 a la zona d’Illetes i a la cala de Portals Nous. Es varen extreure ‘cores’ que varen ser analitzats per deteminar l’edat i la quantita de C emmagatzemat. I si bé la posidònia d’Illetes té 2.355 anys i un creixement anual estimat de mig mil·límetre, l’edat de la praderia de Portals Nous en té 128 i un creixement de cinc mil·límetres l’any.
El motiu de la diferència és que la praderia de Portals Nous creix sobre una base rocosa i impedeix acumular sediment durant tants d’anys. Això no obstant, és probable que hagi estat present allà des de fa milers d’anys.
La posidònia absorbeix el 7% de les emissions que emeten les Illes Balears
El volum de C emmagatzemat per cada hectàrea de posidònia d’un mil·límetre de gruixada és d’unes 1.600 tones de CO2 per ambdues praderies. És una quantitat equivalent al que emeten 1.000 cotxes en un any. Els investigadors asseguren que són milers d’anys “en els quals han prestat serveis irreemplaçables i de valor incalculable per a la societat que viu dels recursos costaners de Mallorca. Qualsevol esforç per evitar el deteriorament i la destrucció d’aquest singular ecosistema o per millorar la qualitat del seu hàbitat redundarà en benefici de tothom”, ha assegurat Miguel Ángel Mateo, el director de l’estudi.
Foto: Miquel Gomila
“Si seguim com ara, és probable que en algunes dècades haguem de lamentar la pèrdua de la pràctica totalitat de les praderes de posidònia i de tots els serveis associats. Aquesta pèrdua podria ser irreversible“, afegeix. En aquesta línia, la investigadora de l’IMEDEA i col·laboradora de l’estudi, Núria Marbà, ha assegurat que la pèrdua de posidònia té un doble impacte en l’àmbit climàtic: “No només deixam de capturar caboni, sinó que els dipòsits de carboni que fins ara han estat emmagatzemats es poden alliberar a l’aigua i l’atmosfera, de manera que passam a tenir noves emissions de CO2 amb les quals ara no comptam”.
El director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, ha indicat que “no som conscients de fins a quin punt el futur de la prosperitat econòmica de Balears i el benestar de la seva ciutadania estan íntimament lligats a l’avenir d’aquest valuós hàbitat”.
Actualment, les Balears tenen 650 quilòmetres quadrats de posidònia, la meitat del total de la posidònia de les aigües de l’Estat. Aquesta superfície absorbeix el 7% de les emissions que emeten les Illes.
20/05/2022
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
Els populars neguen una negociació amb Vox en matèria lingüística per poder aprovar els pressupostos de 2025
