X

“Cobr manco que els meus companys homes i al meu lloc de feina som considerada la nina”

IB3 Ràdio ha recollit els testimonis de dones que expliquen per què és important reivindicar el 8M

08/03/2022

“Cobr manco que els meus companys homes i al meu lloc de feina som considerada la nina”

6

“El Dia de la Dona no és un dia per celebrar, és un dia per reivindicar perquè queda molt de camí per recórrer”, explica na Lorena, una dona de 36 anys que ha anat ajornant la maternitat per motius laborals. Ara, na Lorena sí que es planteja ser mare, però sap que “no és fàcil conciliar la vida laboral i familiar”. Per a na Catalina és important celebrar el 8M perquè “s’ha d’erradicar la violència masclista que hi ha a la nostra societat”. Per a na Maria de Lluc de 29 anys també és important celebrar el 8M per reclamar l’erradicació de la violència masclista, però assegura que hi ha altres motius per sortir al carrer: “És important exigir la igualtat entre homes i dones pel que fa als salaris i oportunitats”.  Na Paquita de 81 anys diu que mai no ha patit discriminació salarial, però per a ella és important celebrar aquest dia, ja que “les dones moltes vegades quedam enrere dels homes”.

IB3 Ràdio avui ha obert els micròfons a aquestes dones que han explicat les seves històries. Algunes difícils d’escoltar com la de n’Asun, una dona de 77 anys que va viure amb un maltractador: “He estat una esclava tota la vida. He criat els meus dos fills tota sola, perquè vaig tenir un marit que era un maltractador i vaig pujar els meus fills tota sola“.

Na Irene de 35 anys ha lamentat que al seu lloc de feina no se la tracta com als seus companys homes perquè allà és “nina”. És psicòloga i fa feina d’atenció al públic i ha assegurat: “Cobr manco que els meus companys. Allà som la nina, però què vol dir això de nina? Als meus companys no els parlen així”. Irene també es queixa de les agressions verbals que ha de patir quan va pel carrer: “És brutal quan em pos una falda curta la quantitat de comentaris que sent pel carrer dels homes, són agressions verbals”, ha denunciat. Na Irene és una d’aquestes dones que assegura que ni es planteja ser mare perquè és molt difícil -diu- en aquesta societat. “Sent que si som mare perdré moltes coses, perdré privilegis que els homes ni es plantegen. En aquest context no ho vull ser”, reconeix.

Altres com na Carmen de 61 anys i na Xisca de 37 sí que han volgut ser mares, però això els ha suposat sacrificis o esforços econòmics. En el cas de na Carmen, ha dit que “en aquell moment no hi havia els drets que hi ha ara per a les dones i jo em vaig quedar a casa, era mestressa de casa i cuidava els meus fills”. Na Xisca sí que treballa, però ha assenyalat que “la maternitat em suposa una despesa econòmica, ja que he de pagar escoles matineres i persones que cuidin del meu infant“.

La majoria de les dones que hem trobat al carrer diuen que estan fartes per la bretxa salarial, però també dels micromasclismes i dels sostres de vidre. “Estam condicionades quan anam de vespre pel carrer. Hem d’anar alerta si anam totes soles i avisar quan hem arribat”, critica na Lorena de 36 anys.  Al carrer també hem trobat una dona, però no ha pogut posar la seva veu. Ha explicat que és víctima de la violència masclista i no pot parlar perquè s’ha de protegir de l’agressor.

08/03/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT