Illes Balears
Creix el nombre de cooperatives de treball associat i de petit format
En cinc anys se n'han creat 14 a Eivissa, la majoria lligades al sector serveis
16/03/2025
Presentació del 14è concert solidari de la UCTAIB de l'1 d'abril en benefici de les cooperatives educatives de la Comunitat Valenciana
95El nombre de cooperatives, i no ens referim a les tradicionals del sector agrari sinó de treball associat, ha crescut els darrers anys a les Balears gràcies, sobretot, a la llei de microcooperatives del 2019 que va permetre constituir-les comptant tot just amb dos socis/treballadors. Especialment a Eivissa on d’aquestes anomenades microcooperatives se’n varen constituir 14 entre el 2020 i el 2024, només dues de les quals de la producció agrícola i ramadera i la resta de “l’hoteleria, el guiatge turístic, l’esport, l’educació, la cura d’infants i, fins i tot, llevadores”, explica l’economista eivissenca Esther Martínez Cardona, especialitzada justament en entitats d’economia social.
“Creix lentament però de manera constant” afegeix respecte del cooperativisme a les Illes Joan Manel Mulet, president d’UCTAIB, la Unió de Cooperatives de Treball Associat que estima entre 60 i 70 el número d’entitats d’aquest tipus actives (el cribratge de les donades de baixa sense haver-ho comunicat és una de les tasques pendents, explica). D’acord amb el registre de cooperatives de les Illes n’hi ha 355 a l’arxipèlag, 67 de les quals són microcooperatives.
Constituir-se en cooperativa té avantatges perquè a la responsabilitat limitada inherent a altres fórmules com la societat limitada si afegeix el requisit d’un capital social mínim – 1.800 euros- que és menor, per exemple, que els 3.000 euros requerits en la constitució d’una SL, explica Martínez Cardona. “És una fórmula societària que permet al soci treballador triar entre règim d’autònoms i règim general amb la possibilitat de contractar altres treballadors; la cooperativa no permet l’existència de socis capitalistes i permet la individualitat dins un grup de gent en què es generen moltes sinergies; cada persona és un vot, és un sistema molt democràtic i de valors”, afegeix la llicenciada en ADE i despatx a Vila que va descobrir el cooperativisme en haver d’assessorar la cooperativa d’arqueòlegs pitiüsa Centmans.
La idea d’un soci un vot com a valor del cooperativisme, la reforça Lluís Ysasi, un dels 560 socis del supermercat cooperatiu mallorquí – formalment, cooperativa de consumidors- Terranostra. “Totes les decisions neixen a partir dels socis mateixos… Som els que triam des del marge que hem de posar al preu del producte, el tipus de producte que tenim, com volem comunicar, com volem organitzar-nos…”, exposa Ysasi.
El cas de la llibreria Espirafocs d’Inca i els ajuts públics
A la capital del Raiguer la històrica llibreria Espirafocs ha reobert aquesta setmana després que la darrera propietària va decidir deixar el negoci i la tancà. El projecte ha estat possible gràcies a la iniciativa de quatre amics units per la lectura i l’estima per aquest referent en la literatura infantil i juvenil en català. Se n’han fet càrrec a través d’una cooperativa que, expliquen, la falta de cultura en aquest tipus de figura a l’illa ha generat certes dificultats. “Les gestories es fan enrere, les cooperatives tenen una estructura administrativa diferent que desconeixen… Si vols crear una societat limitada o una comunitat de bens, qualsevol gestoria sap que ha de fer però davant una cooperativa, no” diu Miquel Serra, soci cooperativista de la llibreria que lamenta l’endarreriment i l’encariment en el tràmit de constitució que això suposa. El punt de vista el comparteix Martínez Cardona que reconeix que si no fos per la seva especialització casual en el cooperativisme, es sentiria perduda com s’hi veuen altres col·legues davant aquest microcosmos societari”
La pervivència d’Espirafocs serveix a Joan Manel Mulet d’UCTAIB per reivindicar la fórmula de la cooperativa de treball associat com a solució davant la falta de relleu generacional en els negocis familiars: “està passant que el propietari d’un forn, un taller o una petit comerç de dos o tres treballadors es jubila sense relleu… S’obri la possibilitat a la seva supervivència”.
En línia amb les directrius de la Unió Europea el Govern ha impulsat polítiques per incentivar el creixement de l’economia social en què s’encabeixen les cooperatives amb ajudes, entre d’altres, a la contractació i a l’adquisició d’immobilitzat. A dia d’avui i dins les de l’exercici 2025, si han acollit 57 cooperatives i 9 societats d’inserció laboral d’acord amb la Conselleria d’Empresa “És un tema fonamental perquè el de les cooperatives no és només un sector que permet l’arrelament de determinades activitats econòmiques i empresarials, sinó que també permet el seu desenvolupament”, emfatitza el director general d’Empresa de les Illes, José Antonio Caldés, que les considera especialment útils en un context socioeconòmic illenc copat per les microempreses. Entre els objectius de l’administració pública pels models d’economia social hi ha fomentar la professionalització de la gent que en forma part.
Dia 1 d’abril, les cooperatives de treball associat en l’ensenyament celebraran la catorzena edició del seu concert solidari, enguany per recaptar fons per les entitats germanes de la comunitat valenciana amb motiu dels danys causats per la dana d’octubre.
Notícies relacionades >
16/03/2025
