Bufant fort cap al pop
Hi ha discs que neixen d’una necessitat. I aquesta, de vegades, ve bufant amb el vent com si fos la resposta que Dylan cercava a traves de la música.
Ara, el ciutadellenc acaba de publicar ‘Rosa des vents’ (RGB Suports / Aumon Produccions, 2026), un àlbum que situa figuradament una rosa dels vents damunt l’illa de Menorca i converteix cada direcció en una cançó . El resultat: vuit peces atemporals que són alhora un viatge geogràfic i un retrobament amb l’essència més visceral del so d’aquest menorquí imprescindible per entendre la musica pop illenca.
Després d’haver passat pell folk i la poesia musicada amb ‘Cançons de Xerxa’, Juanico torna a la banda de rock. Acompanyat de Pere Moll, Lluís Gener i Quim Ribó, recupera un so més orgànic i potent on fer confluir el funk, el soul, el rhythm-and-blues i, per descomptat, la musica mediterrània que sempre l’ha definit.
Un disc en el que destaca sobretot l’excel·lent elenc de veus pròpies que sumen per bufar més fort a cada un dels punts cardinals. Perquè ‘Rosa des vents’ és, també, un disc de col·laboracions. I entre totes elles, les veus femenines ocupen un espai central, delicat i alhora contundent. MdMar, Marina BBFace i Laia Glück posen la seva veu i sensibilitat a l’àlbum, mentre que a les instrumentacions hi trobem noms com els de Carles Belda, Pep Poblet, Xavi Lozano o Francesc Sans .
El disc, que ha estat editat per primer cop en vinil en la carrera en solitari de Juanico, val convertir-se en una mena de talaia menorquina des de la qual mirar, escoltar i sentir l’univers sonor d’un treball on l’amor, el paisatge i la resistència es barregen amb la fragilitat d’una illa que suporta una pressió constant.
