La cronologia de la pandèmia: del pacient zero a l’òmicron

En aquest gràfic interactiu destacam les fites més destacades dels darrers dos anys

/EFE

Especial: Dos anys de pandèmia

Avui es compleixen dos anys del primer cas de la COVID-19 detectat a les Balears. El 7 de febrer de 2020 va ingressar a Son Espases un resident britànic que tornava d’un viatge a Suïssa. Ell va ser el primer cas oficial de la pandèmia a les Illes. Dos anys més tard, ha esclatat una crisi econòmica i social que ha fet trontollar tot el sistema. En aquest gràfic interactiu destacam les fites més destacades: l’estat d’alarma, el confinament estricte, la desescalada, la represa del turisme i dels entrenaments, la vacunació i la pressió hospitalària, sostinguda per professionals sanitaris imprescindibles i esgotats.

Era un divendres quan les Balears es convertien en una de les primeres comunitats de tot l’estat en confirmar un cas de coronavirus. De llavors ençà hi ha hagut sis onades, 1.160 morts, s’han contagiat el 20% dels residents a les Illes (això vol dir que una de cada cinc persones ha passat ja la malaltia) i el 80% dels ciutdans estan vacunats amb almanco dues dosis. Han passat sis onades i aquesta darrera no té res a veure amb les primeres. És la que més contagis ha registrat, però manco greus han estat. I és que cada variant ha tengut comportaments diferents i l’òmicron, la majoritària ara, no ha estat tan greu.

A partir d’aquell dia, mentre a les Illes es posava el focus sobre un home àngles contagiat de coronavirus en un viatge a una estació d’esquí a França, un Fernando Simón, encara desconegut per la majoria, explicava com evolucionava el primer contagiat a tot l’estat, un home alemany que era de turisme a les Illes Canàries. Simón es va convertir en el portaveu a l’Estat espanyol i a les Balears l’encarregat d’informar va ser el doctor Javier Arranz.

El portaveu del Comitè de Malalties Infeccioses, una de les cares visibles de les primeres onades, va ser l’encarregat d’explicar el cas del primer contagiat local. Ara bé, sens dubte si hi ha un moment significatiu de la pandèmia que queda al record de molts, és quan Pedro Sánchez informava de l’Estat d’alarma que començava a meitat del mes de març de 2020 i de retruc, del confinament. Un tancament on els protagonistes foren els sanitaris fora de les llars i a dins, a les balconades, els aplaudiments d’agraïment cap a la seva tasca. Uns aplaudiments que ara queden enfora i que transformen els herois en treballadors que pateixen precarietat laboral. Una precarietat que també han fet palès els restauradors i els empresaris de l’oci nocturn per damunt de tot, però que ha tocat gairebé tots els sectors.

La primera mort de Covid a Mallorca arriba dia 12 de març d’ara fa dos anys. Una dona de 59 anys amb una patologia crònica.

Tot mentre entraven a les nostres vides per quedar-se, les mascaretes. Ho anunciava el llavors ministre de sanitat, Salvador Illa.

En el mateix moment començava també la discussió sobre el tancament d’aeroports i apareixien els ERTO, que ajudaren a sobreviure un estiu que va rebaixar l’angoixa. Mentrestant economia i salut creaven un equilibri difícil i després d’alguns anuncis es feia realitat; la primera vacuna tornava l’esperança i en el cas de les Illes ho feia a la residència dels Oms de Palma, la rebia Avelina Serrano de 94 anys.

I mentre el 2021 les Balears encapçalaven el rànquing de vacunació, l’abril va comparèixer la variant delta al Regne Unit. A les Illes la mirada estava posada en la temporada alta i l’anunci del president de l’Estat, Pedro Sánchez, a començaments de juny, va donar alè. El 21 de juny de l’any passat es tornaren a permetre els viatges, acabava l’estat d’alarma i les Balears reberen la visita de viatges d’estudis i pares permissius amb les botellades, però disconformes amb les mesures per prevenir l’expansió de la pandèmia i amb poca empatia cap a què les conseqüències les patiríem els illencs.

I sí, dos anys després, la incidència de la COVID continua obrint informatius. De moment, a principis de febrer la mascareta en exteriors tornarà a ser història.

Dos anys de pandèmia en 2 minuts

La psicosi dels primers dies, els carrers buits durant el confinament, l’arribada dels primers turistes i el personal sanitari fent feina per anar superant cada nova onada.  En dos anys s’han comptabilitzat més de 240.000 casos, han mort més de 1.160 persones i els hospitals han hagut de fer front a diferents onades, que han tensionat els espais i els professionals.

Què hem après aquests dos anys de pandèmia?