“Des de fa uns anys, els afganesos han quedat atrapats a Grècia o a Turquia, però pocs han arribat a Espanya”

En aquests moments, el sistema d'acolliment a Espanya té disponibles unes 3.000 places de les 9.000 que integren la xarxa, segons confirma el Ministeri d'Inclusió i Migracions

EFE/ Ministeri De Defensa

Els refugiats afganesos són a escala mundial una de les nacionalitats prioritàries que reben protecció, al costat de sirians i veneçolans, però a Espanya hi ha poques sol·licituds. A Espanya resideixen 799 afganesos, dels quals 599 són homes i 200, una quarta part del total, dones, i més de la meitat d’ells estan empadronats a Catalunya i a Madrid.

Ateses les concessions de peticions de protecció internacional, la nacionalitat afganesa no entra entre les deu primeres, encara que els pocs afganesos que demanen asil a Espanya solen rebre una resposta afirmativa, explica Áliva Díez Martínez, coordinadora estatal d’acolliment de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR).

“Des de fa uns anys els afganesos que han sortit fugint del seu país s’han quedat atrapats a Grècia o Turquia, però pocs han arribat a Espanya”, assegura Díez Martínez.

El 2016, els afganesos van ser la tercera nacionalitat amb protecció subsidiària, darrere dels sirians i pakistanesos. La protecció subsidiària és la protecció que es concedeix a aquelles persones que, sense reunir els requisits per a ser reconegudes com a refugiades, tenen motius fundats per creure que, si tornessin al seu país d’origen, s’enfrontarien a un risc real de sofrir mals greus com la mort, tortures o amenaces contra la seva integritat.

El segon avió amb repatriats afganesos torna ja cap a Espanya

COM ÉS EL SISTEMA D’ACOLLIDA DELS SOL·LICITANTS D’ASIL A ESPANYA? 

Després d’uns primers dies de revisions mèdiques, informes psicològics per a avaluar la seva vulnerabilitat i tràmits burocràtics, les persones que surten fugint dels seus països, com és l’actual cas dels afganesos evacuats, tracten de preparar-se com més aviat millor en els centres d’acolliment per reprendre les seves vides al país al qual han demanat asil.

En aquests moments, el sistema d’acollida a Espanya té disponibles unes 3.000 places de les 9.000 que integren la xarxa, segons confirma el Ministeri d’Inclusió i Migracions, encarregat de la gestió d’aquest procés, mentre es resol la sol·licitud de refugi i asil, que sol demorar-se almanco un any.

Del total de places, 400 són gestionades pel ministeri en cinc centres d’acolliment situats a Madrid (en Alcobendas i Vallecas), a Mislata (València) i a Sevilla, i la resta de les places es troben subcontractades per 17 ONG incloses en el sistema, com Creu Roja o la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR).

“És important la selecció dels perfils; si és una família de set membres, cal buscar un pis, que és millor opció que un centre; si té familiars en alguna comunitat o si ha de rebre algun tractament mèdic, que hi hagi un centre sanitari pròxim per a això”, explica Áliva Díez Martínez.

També hi ha places especialitzades en determinat perfils, com mares monomarentals, víctimes de violència masclista o destinades a persones que han sofert tortures.

On són els migrants que arriben a les Illes en pastera?

ACOLLIDA A PISOS O CENTRES ENTRE 6 I 9 MESOS

Una vegada presentada la sol·licitud d’asil es deriva aquesta persona al programa de primera acollida, que té una durada màxima de 30 dies, període en el qual es troben cobertes les necessitats bàsiques, mentre es decideix l’admissió a tràmit de la seva sol·licitud i se li assigna una plaça en el sistema d’acollida en un centre o en un pis.

“Independentment de l’espai d’acollida, se’ls assigna el mateix programa d’acompanyament jurídic, psicològic, social en relació amb els seus tràmits de començament de nova vida, escolarització dels seus fills, atenció sanitària, aprenentatge de l’idioma o formació sobre la societat d’acolliment”.

Aquesta nova fase dura fins que la seva sol·licitud d’asil sigui aprovada o denegada i està prevista per a sis mesos, “encara que a vegades aquesta resolució arriba més tard: tenen dret a romandre en el sistema d’acolliment fins a aquesta resolució”. Si és favorable la petició d’asil, el refugiat rep l’autorització d’estada i permís de treball, a més d’ajudes econòmiques, si les precisa, per a completar el seu procés d’autonomia laboral i personal.

En cas contrari, la llei preveu que surti del sistema d’acollida i pugui ser derivat als serveis socials o a recursos alternatius per cobrir les seves necessitats bàsiques en funció de la seva situació.

Afganesos emigrats: “Tenim por d’una guerra civil”
Els afganesos evacuats per Espanya seran acollits per centres repartits per tot l’Estat