societat

On són els migrants que arriben a les Illes en pastera?

Actualment, a causa de la pandèmia, no els traslladen a centres d'internament i així poden seguir la seva ruta cap a Europa

Imatge d'arxiu d'una embarcació tipus pastera. /EFE


Enguany -fins a agost- han arribat a les Balears més de 1.000 migrants en pasteres. Més de 70 embarcacions il·legals han arribat a les costes de totes les illes. L’any passat van arribar 112 pasteres a Balears, amb 1.464 immigrants. A Mallorca van arribar 77 embarcacions, amb 1.046 persones; a Eivissa 18 barques, amb 210 migrants i a Formentera 17 pasteres amb 208 migrants.

Cercant un futur a Europa, cada migrant paga per la travessia per a arribar a Espanya la quantitat de 25.000.000 de dinars algerians, la qual cosa equival a 1.250 euros pel trajecte. Paguen, però a vegades la barca s’inunda d’aigua i no tenen armilles salvavides per aferrar-se a la vida. El patró, si pot, fuig, i sino es detingut per un delicte contra el dret dels ciutadans estrangers.

Quan toquen terra, en primer lloc, els migrants rebren assistència sanitària, amb protocol Covid inclòs, a un port de les Illes; a continuació, passen a disposició judicial, per identificar-los. Encara que se’ls reté durant 72 hores, normalment queden en llibertat, amb la possibilitat d’acollir-se al programa d’atenció humanitària. A vegades Interior inclús lloga avions per traslladar a la Península els migrants arribats a les Illes. Els menors queden tutelats pel Govern.

Tot i que el transport internacional de passatgers España-Algèria segueix tancat, consta que el Govern espanyol va realitzar una deportació la primera setmana de desembre, quan les persones internades en els CIEs estaven a punt de complir els 60 dies d’internament. El dispositiu de deportació es va executar mitjançant un contracte de 200.000 euros amb Transmediterránea per procediment d’urgència: entre 2 i el 3 de desembre, aproximadament 120 persones de nacionalitat algeriana, en la seva majoria internades en els CIEs de Zona Franca (Barcelona) i Aluche (Madrid) van ser deportades per via marítima en tres ferries Alacant-Orà. En cada vaixell es va deportar a unes 40 persones, acompanyades d’una custòdia policial de 80 agents, segons explica Irene Carrión, portaveu del grup de treball de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIES.

“Ara mateix, amb les fronteres marítimes tancades ficar-los a un CIE és tancar-los a una presó, o quelcom pitjor. Les comunicacions estan molt limitades, tant amb familiars, advocats i ONG. El dret a la salut també és limitat, el dret d’asil és molt complicat i ni tan sols es notifiquen les deportacions en 24 hores. Les instal·lacions són molt deficients. Passen fred, calor i gana”, explica Carrión.

De fet, la major part dels migrants que arriben en pastera, a causa del difícil trajecte, arriben en condicions greus de vulnerabilitat. Per aquest motiu, des de la Creu Roja es mobilitza un dispositiu per oferir ajuda humanitària a aquestes persones i cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació, salut i higiene. Mediadors, traductors, professionals sanitaris i logistes són el primer contacte.

A les Illes, tot i que el ministre Marlaska i el Govern asseguren que hi ha les “infraestructures necessaries i precisses”, el Sindicat Unificat de Policia (SUP), la Confederació Espanyols de Policia (CEP), la UFP i el Sindicat Profesional de Policia (SPP) mantenen que no tenen mitjans per fer front a l’arribada massiva de pasteres. “Fins ara tot han estat promeses. Hem vist com s’improvisava ubicant aquestes persones en estacions marítimes, calabossos i a cotxeres de dependències policials”, denuncien.

El programa d’atenció humanitària és voluntari i a costa de ONG acostuma a desenvolupar-se a Barcelona i València, on es desenvolupa una primera assistència de detecció de vulnerabilitat dels migrants i se’ls ofereix la possibilitat de sumar-se a un programa de més llarga estada al país, a través de centres d’acollida integral, segons indica Laura Garriga, referent autonòmica del programa d’atenció humanitària a migrants.

“La situació covid ens ha dificulat molt la capacitat de gestió d’aquestes persones que arriben. En aquests moments la frontera amb Algèria està tancada i el que es fa és passar-los al sistema d’ajuda humanitaria inernacional”, explicava fa uns dies la delegada del Govern a les Illes, Aina Calvo. “Això significa que aquestes persones, en el cas de les Balears, són traslladades a la península a on són atesos pel sistema humanitari, regit per una normativa internacional i a partir d’aquí si és possible el seu retorn se’ls retorna a la península i si no segueixen la seva ruta migratòria. Quan no teníem covid, el que es feia era passar immediatament a disposició judicial i ser internades a un centre d’internament i ser retornades a Algèria”.

Actualment, a causa de la pandèmia, no es trasllada als migrants algerins a centres d’internament per, després, ser deportats a Algèria, perquè el país de destí manté les fronteres tancades. Aquest factor fa que els migrants s’acullin habitualment al programa esmentat anteriorment. Un programa que, en paraules de Garriga, “els ajuda a connectar amb familiars i amics que es troben a Espanya”.

Amb tot, la plataforma STOP DEPORTACIÓ denuncia que aquest tracte cap als migrants algerins a les Balears no és igual que a la península. Critiquen que a territori peninsular “una gran part dels que arriben són enviats directament a un centre d’internament”, on romanen fins a un màxim de tres mesos, per llavors ser alliberats i continuar la travessia cap a Europa. Balears només és una escala.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Meteosensibilitat: “Em fan mal els ossos, demà plourà”

Els canvis climàtics afecten a la psicologia humana de diverses formes: la pressió atmosfèrica, els canvis de llum i de temperatura poden influir en el nostre estat d'ànim

Entra en funcionament la desnitificadora de Maó que subministra aigua potable al 48% dels domicilis

És la planta més gran d'Espanya que desnitrifica amb un tractament biològic que gairebé no genera rebuig

80 representants de tot Espanya participen en les XCI Jornades del Consell Estatal d’Estudiants de Medicina

És la primera trobada presencial d'ençà de la pandèmia, que està marcant la seva formació

Ciutadella posa en marxa el programa “A Prop” per ajudar a persones grans en situació de risc

Per fer-ho possible, l'Ajuntament ha creat una xarxa de voluntaris per conèixer els casos que necessiten l'ajuda de Serveis Socials