X

Els menors, les víctimes oblidades de la violència masclista

Des del 2013, 427 menors han quedat orfes de mare per violència de gènere a Espanya, 14 a les Balears

25/11/2023

Els menors, les víctimes oblidades de la violència masclista

36

Els menors sovint són les víctimes oblidades de la violència de gènere. Des de 2015 la llei els reconeix com a víctimes directes de la violència masclista. Segons les estadístiques, des del 2013, any en que en comencen els registres, 427 menors han quedat orfes de mare per violència de gènere a Espanya, 14 d’ells a les Balears. A la nostra comunitat les competències d’atenció i protecció a víctimes les tenen els consells insulars. Només a Mallorca, enguany el Consell ha atès 145 infants que han patit violència de gènere a ca seva.

Es calcula que un milió i mig de menors a l’Estat espanyol pateixen violència de gènere a ca seva. “Són infants que a ca seva han viscut circumstàncies que els repercuteix en la seva vida quotidiana: no és molt normal veure com un pare agradeix física i verbalment a una mare. Els fills són víctimes perquè poden reproduir els patrons amb els que han crescut a casa“, explica Catalina Monserrat, advocada especialitzada en Violència de Gènere.

La violència genera pors, problemes de socialització i bloqueig emocional en els infant. “La violència deixa un rastre emocional marcat per la por que no permet resoldre els conflictes. Es produeix el que en psicologia anomenam la indefensió apresa: sentir que davant una situació adversa no es pot fer res i que, facin el que facin, patiran maltractament”, relata Juan Villanueva, psicòleg de la Fundació IRES, l’entitat que gestiona el servei d’atenció psicològica a dones víctimes de violència de gènere i als seus fills i filles, dependent del Consell de Mallorca. Les conseqüències de la violència en els infants es relacionen amb trastorns dels vincles afectius, possibles depressions, autolesions, trastorns del desenvolupament, problemes de l’aprenentatge o baixa autoestima”.

Una violència que afecta el vincle entre mare i fill. És precissament un dels objectius que es treballen a les teràpies individuals i grupals que fan des de la Fundació IRES: reparar el vincle mare-fill i sortir del cercle de la violència.”Als grups treballem les emocions, els estereotips de gènere, la resolució de conflictes a través de l’assertivitat o l’autoestima i l’autoconcepte”, comenta María Rosa Jiménez, educadora social de la Fundació IRES.

Perquè la violència no acaba amb la separació de l’agressor, sinó que continua a través dels fills. És el que es coneix com violència vicària. En moltes ocasions, a través del règim de visites. “És un continu: la violència no acaba quan la mare se separa de l’agressor sinó que continua amb les custòdies compartides”, considera Villanueva. Una modificació del Codi Civil de l’any 2021 permet que els fills de dones que han patit violència de gènere rebin atenció psicològica sense l’autorització del pare. A més, la mateixa modificació permet suspendre el règim de visites quan hi ha casos de violència de gènere en investigació. “Quan el jutge declara una ordre de protecció en un cas de violència de gènere ha de llevar el règim de visites al pare, excepte si la dona considera que no hi ha inconvenient”, explica Monserrat, qui afegeix que la realitat als tribunals és que “encara es continua donant el règim de visita” als pares que es troben imersos en casos de violència de gènere.

Segons les darreres dades del Consell General del Poder Judicial, gairebé en el 80% dels casos no se suspèn el règim de visites.

Notícies relacionades >

25/11/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT