Cort insisteix que el desallotjament es fa per garantir-hi la seguretat i no pel projecte que s'hi preveu fer
121
A partir d’aquest dilluns comença a finalitzar el termini d’al·legacions per a 170 persones que habiten l’antiga presó de Palma. Són, de moment, les persones a les quals l’Ajuntament els ha fet arribar la notifiació de desallotjament en què el Consistori explica la seva voluntat de recuperar l’espai. Una vegada es resolguin les al·legacions, cas per cas, s’establirà un període de quatre dies per abandonar l’antiga presó de manera voluntària. En cas contrari, l’Ajuntament iniciarà, aleshores, un procés judicial per aconseguir l’autorització d’execució per al desallotjament d’aquest espai.
El primer tinent de batle de Palma, Javier Bonet, ha declarat, en una entrevista al programa d’IB3 Ràdio La Gran Vida, que els que ho facin de manera voluntària tendran un llit garantit. El que no poden oferir, explica, és un habitatge, com han demanat algunes de les persones que viuen dins l’antiga presó. Més enllà de la falta d’habitatges per a aquesta finalitat, Bonet afirma que no seria just. A més, recorda que els serveis socials fa anys que ofereixen ajuda a aquestes persones i que la majoria l’han rebutjada. Cort insisteix que el desallotjament es fa per garantir la seguretat de les persones que resideixen dins del recinte. Unes instal·lacions on recentment s’han produït bregues i incendis. No es fa, segons diu Bonet, pel projecte que preveu l’Ajuntament en aquell espai. Cal recordar que un 65 per cent de les persones que habiten l’antiga presó es troben en situació administrativa irregular.
Concentració de protesta
Mentrestant, més de quaranta entitats i associacions han convocat una concentració aquest divendres horabaixa contra el procés desallotjament al parc de Cas Capiscol. A través d’un comunicat, les entitats organitzadores han criticat que l’Ajuntament de Palma pretengui executar el desallotjament de l’immoble, de titularitat municipal, sense que els residents tinguin una alternativa residencial real. “Aquest desallotjament, com tants altres, constitueix una violació dels drets fonamentals de treballadores precàries, migrants, sense papers o sol·licitants d’asil”, han destacat.
També s’hi oposen perquè consideren que s’emmarca en unes “polítiques racistes i de criminalització de la pobresa” en un context en el qual la crisi de l’habitatge és “extrema” i els discursos reaccionaris estan “en auge”. “Les institucions posen al centre el benefici i sotmeten a un control policial denigrant les persones que resideixen a l’antiga presó, que es troben en una situació de vulnerabilitat greu”, han criticat.
A banda d’això, també han posat en marxa una xarxa de punts de recollida de material i han obert una caixa de resistència per a les persones afectades que habiten a l’antiga presó. Cal recordar que el passat 2 de març ja es van concentrar una cinquantena de persones a les portes del recinte, entre les quals alguns dels habitants del recinte, convocades per quatre entitats per protestar contra el procés de desallotjament.
En unes imatges a les quals ha tengut accés IB3 Notícies es veu el moment i la tensió que s'hi ha viscut
Les sancions seran, com a mínim, de 200 euros
Es podrà demanar en línia a partir del 9 de març i també presencialment a les oficines dels consells insulars
La víctima, un home georgià de 51 anys, va morir divendres a l'hospital Mateu Orfila