En IB3 volem celebrar el Dia de la Dona amb una selecció de continguts en què les dones són les protagonistes. Descobreix aquests títols en el nostre servei IB3 a la carta per celebrar el 8M:
Documental dirigit per Sílvia Ventayol i produït per Mosaic Producciones.
Un interessant treball que aporta la visibilitat històricament negada a la figura de Catalina Homar, qui va ser molt més que l’amant del Arxiduc Lluís Salvador. Ventayol sosté que mai no s’ha parlat de Catalina Homar “d’una manera clara” i “el rebuig al seu nom i a la seva persona dura fins a 2005, l’hereten els seus propis familiars”. En aquest treball audiovisual, la cineasta recorre als testimoniatges inèdits dels familiars de la protagonista i recull, mitjançant entrevistes, les aportacions d’experts en diferents matèries. Entre aquestes personalitats figuren l’escriptora i acadèmica Carme Riera, els biòlegs Antoni Martínez Taberner i Nicolau Canyelles, el pescador Sebastià Juan, l’escriptor José Carlos Llop, els historiadors José Luis Neila i Maria Bastitz, i el geògraf Ivan Murray. Veure aquí.
Documental dirigit per Marta Hierro i Núria Abad.
“La batlessa” narra la història de Magdalena Mulet, que va ser la segona batlessa de les Illes Balears i una de les primeres de l’Estat. Mulet va ser batlessa de Santa Eugènia (Mallorca) de 1969 a 1976, una peripècia gairebé heroica per a una dona en aquells temps. Veure aquí.
Sota la direcció de Joan López Lloret i guió del mateix López i el periodista musical Jordi Bianciotto.
Documental sobre els 50 anys d’actuacions de Maria del Mar Bonet a partir de la preparació i concert a Cuba. El documental permet veure l’evolució de Bonet, especialment amb les imatges d’arxiu, que ens mostren una jove cantant de la Nova Cançó que basa el seu repertori en la música tradicional de les Balears, per passar a ser una artista que cerca inspiració arreu de la Mediterrània i, alhora, hi aporta tot el seu bagatge. Aquest recorregut també ens deixa veure una Bonet més personal, més íntima, que parla de la seva pròpia evolució, del moment d’aturar-se, o no, del perquè dels camins que ha triat al llarg de la seva vida, del que viu més enllà de la música, i de les coses que per ella han estat i són fonamentals. No hi falta tampoc la gènesi de la cançó “Què volen aquesta gent” i com ha esdevingut un himne més enllà dels seus creadors. Veure aquí.
Un documental de la Perifèrica Produccions.
Miquela Rovira i la seva filla Emília fugiren de Mallorca un mes després de l’assassinat del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, el seu marit. Dues dones rebutjades per la societat franquista començaren una nova vida a Veneçuela. Tornaren a Mallorca 20 anys després. A partir de la memòria i l’arxiu personal-domèstic, Miquela és una història de superació personal i quotidiana que contribueix a la recuperació de la memòria històrica reconeixent el drama i la valentia de totes les dones maltractades i silenciades pel franquisme durant dècades. Veure aquí.
Documental dirigit per Xavi Herrero, premiat al Festival de Málaga.
Christine Spengler és la figura principal d’aquest documental, doblement premiat en el Festival de Màlaga 2019. Des de la intimitat de Christine Spengler, descobrim la fotògrafa en la seva essència i la seva complexa personalitat, que la du, de la fotografia de guerra en blanc i negre, a la seva obra actual. Veure aquí.
Dirigit per Miguel Àngel Durán i produït per Singular Audiovisual.
Na Nayara Rosselló té nou anys i vola damunt els circuits d’asfalt. Racinghood és un documental que segueix la trajectòria de la jove corredora durant el 2021 a les carreres per guanyar el seu primer títol, el Campionat de Balears en la categoria Aleví. Un seguiment que per la primavera era esperançador, a l’estiu incert i a la tardor descoratjador. Durant aquests mesos descobrim la passió pel motor del seu entorn familiar i el suport incondicional que rep per superar situacions aparentment impossibles i econòmicament difícils. Racinghood és la història d’una família que viu envoltada de pneumàtics i soroll de motors. Una família amb una filla que vola damunt l’asfalt i vol guanyar. Ho aconseguirà? Veure aquí.
Un documental dirigit per Xavi Herrero.
Els paisatges d’un futur distòpic que preveia Mad Max existeixen avui, i es troben a Mauritània. Allà, na Salka decideix emigrar a Europa cap a un futur millor. Disfressada de noi, haurà de creuar tot el desert del Sàhara sobre el tren més llarg del món fins arribar a la costa atlàntica. La solitària travessia per la vasta immensitat del desert i l’incansable so metàl·lic de les vies del tren fa d’aquest viatge una odissea onírica i hipnòtica. Veure aquí.
Documental dirigit per Joan Porcel.
Entre Palma i Barcelona. Entre el poble de Valldemossa i els carrers del Raval. Entre les tonades mallorquines i el trap. Julia Colom sempre ha viscut entre aquests dos mons. Però aquest és l’any del seu gran salt. La publicació del seu primer disc en un moment incert on la maduresa s’obre camí, l’ambició es troba amb la inseguretat, el desig amb amb el risc i l’aspiració amb el dubte. I, mentrestant, només pot saltar. Veure aquí.
El documental sobre la nedadora Margarida (Tita) Llorens Bagur explica els seus inicis, com són els entrenaments i la preparació prèvia a les travesses. Al llarg de la seva trajectòria, Tita Llorens ha anat sumant reptes on la resistència ha estat un dels baluards més importants. Buscant traçats singulars, aigües fredes, assumint el riscos… Res no es resisteix a aquesta ciutadellenca que, amb cada braçada, augmenta la seva llegenda i el nombre de fans que l’animen a seguir. El documental també és un recopilatori de moments, d’imatges i vivències de la seva trajectòria com a nedadora i també amb els membres del seu equip imprescindible. Una projecció vital i emotiva sobre Tita Llorens que de ben segur acostarà l’espectador als sentiments viscuts per la nedadora amb cadascun dels reptes que ha superat. Veure aquí.
“Totes les Aurores”, dirigit per Pedro de Echave.
Un recorregut per la vida de la jove lluitadora del Molinar Aurora Picornell que va morir assassinada la nit de Reis deL 1937. Es tracta d’una obra audiovisual que inclou dramatitzacions ben acurades encapçalades per la coneguda actriu Agnès Llobet, que interpreta Aurora Picornell. Llobet aprofundeix en el temperament i personalitat de la líder sindicalista i comparteix amb els espectadors les seves il·lusions i el seu tràgic final. Qui va ser realment Aurora Picornell? Com ha assolit una dona tan jove arribar en els nostres dies convertida en tot un símbol? Aquest documental aprofundeix en la seva figura gràcies als seus escrits, els vells testimonis de persones que la conegueren i el treball rigorós d’historiadors i investigadores que fa anys que estudien la seva vida. Veure aquí.
El documental presenta el grup Venus sense cànon . Venus sense Cànon són dones que han patit violència masclista i que han estat ateses pels serveis d’atenció psicològica de la delegació de Palma de la Fundació IRES. Venus sense cànon és un grup de dones que va néixer el 2018 i que de cada vegada és més nombrós, el seu lema és: De víctimes a supervivents i de supervivents a transformadores. Mostra i demostra que la violència masclista és un mal social i estructural. Allò que uneix totes aquestes dones és la resiliència i la sororitat. Veure aquí.
“Dorothea on the rocks” és una minisèrie d’animació que segueix les aventures de Bate d’un lloc a un altre del món, fent front a grans dificultats i perills. En el seu recorregut, Dorothea no només descobrirà animals inversemblants, sinó que farà amics, estarà a punt de perdre la vida i s’enfrontarà a qui sigui necessari per poder aconseguir els seus objectius. La sèrie, de quatre capítols d’uns deu minuts de durada cada un, parteix de les animacions desenvolupades per al reconegut documental “Dorothea i el Myotragus”, que recupera aquesta figura de gran importància que fa cent anys va posar les Illes Balears en el mapa científic amb el descobriment del Myotragus balearicus, però va més enllà i relata les experiències de Dorothea a Xipre, Creta, Regne Unit, Palestina i Àfrica. Les seves troballes encara avui són de gran rellevància científica per conèixer l’evolució de les espècies. Veure aquí.
L’esport femení ha trencat barreres i així ho veurem. Dones pioneres en les seves modalitats esportives protagonitzen ‘Fent Camí’. Aquest documental mostra com l’esport femení ha trencat barreres i ha obert camÍ, mostra com moltes dones han hagut de tombar parets perquè moltes altres avui dia puguin tenir les portes obertes a les seves especialitats esportives. Són un total de set dones esportistes les protagonistes d’aquest documental dirigit per la periodista Elisabet Moll, en què amb les seves històries relataran com han hagut d’enfrontar-se al masclisme en les seves modalitats esportives. Veure aquí.
Fins a quin punt val la pena trair els propis ideals pel que sembla un bé major? En plena guerra civil espanyola, la influència de l’anarco-sindicalisme du el govern de la República a incloure ministres anarquistes, entre ells Frederica Montseny, una de les dirigents més influents del moviment. Ella accepta el càrrec a contracor, perquè no creu en les formes de poder, però ho veu com l’única opció efectiva per evitar l’auge del feixisme. Això la converteix en la primera dona ministra de l’Estat espanyol. Però la guerra l’acaba guanyant Franco i Montseny s’ha d’exiliar a França. Allà s’enfronta a un judici d’extradició, que si vol guanyar s’haurà de mostrar com a àvida defensora de la República. Ella s’hi nega, ja que es penedeix de la seva decisió d’entrar al govern. Però si perd el judici, retornarà a l’Espanya franquista, on serà executada. Frederica ha de decidir entre anar en contra de les seves conviccions o conservar la vida. Veure aquí.
Dins aquest clima tan favorable destaquen les veus de cantautores femenines com a símbols d’empoderament musical que viu Mallorca. La intenció d’aquest documental és destacar el bon moment de la música feta en català a l’illa a través de 4 cantautores: Maria Hein, Júlia Colom, Marga Rotger i Clara Fiol protagonitzen el documental com a representants de la qualitat del panorama musical actual. El documental crea diversos espais de trobada entre les 4 cantautores protagonistes per tal d’escoltar, veure i conèixer la manera de fer música de cadascuna elles. Els espais de trobada creats serveixen com a pretext per mostrar els estats principals del procés creatiu d’una cançó: LA INSPIRACIÓ, LA IDEA, LA LLETRA, LA COMPOSICIÓ MUSICAL i LA VEU. Aquests elements són el nexe perquè les 4 protagonistes es nodreixin entre elles i creïn una cançó final feta entre totes. A més, el documental fa referència a altres èpoques històriques de la música feta en català a Mallorca, ja que diversos representants d’aquelles èpoques anteriors presenten a les 4 cantautores i expliquen el que destaquen de la seva obra. Veure aquí.
