X

“El 2025 gairebé no quedarà cap barca. Els qui quedin podran pescar tot l’any”

Els pescadors illencs, decebuts i impotents davant l'acord pesquer europeu, que suposa una nova retallada dels seus jornals

13/12/2022

“El 2025 gairebé no quedarà cap barca. Els qui quedin podran pescar tot l’any”

Els pescadors illencs han rebut amb l’esperada decepció l’acord pesquer de la Unió Europea tancat aquest dimarts a Brussel·les entre els ministres de Pesca dels països membres de la Unió. Suma una nova retallada dels dies que poden sortir a pescar durant l’any, entorn a nou dies manco el 2023.

Continua sense tenir-se en compte la particularitat d’una flota petita com la balear, que malmet ínfimament el medi marí si es compara amb les grans flotes d’Andalusia, València i Catalunya, insisteix la Federació de Confraries de les Balears que malgrat tot veu com se’ls posa a tots dins el mateix sac.

Així mateix, el sector pesquer de les illes explica que la Comunitat Valenciana i Catalunya, amb els mateixos quilòmetres de costa que les Balears, sumen 440 barques i aquí només n’hi ha 32, que pesquen una quantitat de peix molt inferior. Per això, demanen un tractament diferenciat per a la nostra comunitat.

“Tècnicament no ens haurien de fer res, però llavors, què passaria amb la resta? Es tirarien a la jugular de la Secretaria d’Estat de Pesca… Així les coses, s’acaba fent ‘cafè per a tots’ i minimitzant les queixes dels pescadors illencs… És injust i ens genera molta impotència”, diu el seu president, Domingo Bonnín.

De fet, la matinada passada, el ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas ha vota a Bèlgica en contra de la reducció de jornals a la Mediterrània occidental. Amb tot, ha valorat positivament que la minva finalment sigui del 7% i no del 7,5% proposat inicialment sobre la mitjana de sortides a la mar entre els anys 2017 i 2019.

Tenint en compte la “complicada” situació de partida, s’ha arribat a un “bon resultat” concretat en augments “molt importants” de les captures per “determinades espècies” (el doble de lluç i un 20% més de verant) i en la reducció dels dies de pesca mediterranis, ha explicat Planas.

A les Illes queden 32 barques d’arrossegament – entre final de l’any passat i principi d’aquest, encara es sumaren dues baixes- i tenen clar que tirar endavant el negoci cada vegada és més insostenible. En quatre anys, han passat de poder sortir a feinejar entorn als 180 dies anuals, a només poder fer-ho poc més de 130, segons dades facilitades per les confraries.

“L’any 2025, com que no quedarà cap barca, els qui quedin podran pescar tot l’any” diu irònicament Pito Quintana, patró major de la Confraria de pescadors de Maó que ratifica la idea que per aquest camí s’acabarà amb el sector: “és insostenible i una animalada que ens facin aturar tant… Aquí la mar està bé i hi ha peix… Però no ho entenen”.

“Col·lapse del sector”

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, comparteix les demandes del sector. La consellera Mae de la Concha afirma que, en el cas de les Balears, la flota és tan petita, que una nova reducció ens pot dur “al col·lapse del sector”. A més, el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, Domingo Bonnín, assegura que la Unió Europea els està “obligant a passar de contractes fixes a contractes fixes discontinus” per un reglament que els “està castigant“.

13/12/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT