El sector demana també a l'administració solucions en els retards de les llicències o la complexitat normativa
Una gran part dels edificis construïts a Balears entre l’any 1956 i el 1976 es troben dins els llimbs legals perquè, durant aquests 20 anys, la majoria d’edificis es varen fer sense llicència.
Establir un període transitori perquè es puguin regularitzar és una de les demandes del sector al nou degà del Col·legi d’Arquitectes, Bernat Nadal. També demana a l’administració solucions en els retards de les llicències o la complexitat normativa.
La primera constància de fotos aèries és de l’any 1956. També és la data de la primera llei estatal que parla de concessió de llicències en base al planejament. Per tant, tot allò que es pugui demostrar que era un habitatge abans d’aquesta data entra dins la legalitat urbanística. El problema asseguren des del Col·legi, és que entre els anys 56 i el 76, data en què aquesta normativa es refón sense canvis substancials però sí de posada en pràctica, la majoria d’edificis es construïren sense llicències.
Aquest és el motiu pel que el sector demana aquest període transitori, una mena de “nova llei Company”, que permeti la seva regularització per fer front a la problemàtica de l’habitatge
El degà del Col·legi d’Arquitectes assegura que reduir la compra d’habitatges a estrangers no és la solució per fer front a la manca d’habitatge, i que cal trobar un equilibri entre la contenció territorial i la flexibilitat normativa. Per això ja han demanat incorporar modificacions al decret d’habitabilitat.
Entre les principals problemàtiques que cuegen històricament destaca el retard a l’hora d’atorgar llicències urbanístiques, que arriba als 16 mesos de mitjana, i la complexitat normativa.
El públic podrà votar fins que comenci el programa