Les Balears, nova ruta migratòria consolidada per accedir a Europa

Dels més de 300 arribats enguany, la quarentena de menors obtendrà permís de residència sense dificultats

Agència EFE

El Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, assegura que la ruta balear és una nova porta d’entrada a Europa que se pot definir com a consolidada, organitzada. Marugán demana més dignitat en les condicions d’acollida de les persones que arriben d’El Marroc o d’Algèria, diu, per motius econòmics. Demana una atenció sociosanitària més acurada i una assistència adequada perquè els migrants no acabin en la indigència. El col.lectiu català ‘Tanquem els CIES’ exigeix, directament, la derogació de la Llei d’Estrangeria, que titllen de racista

Un camí indocumentat que enguany ha deixat una quarentena de menors no acompanyats sota la tutel.la de les administracions insulars. L’objectiu dels al.lots, d’entre 15 i 17 anys , és el permís de residència, que saben que tendran abans de sortir del centre de menors.

De la quarentena de menors estrangers arribats aquest 2019 a les Illes, 29 han desembarcat a Mallorca, 5 a Menorca, 4 a Formentera i 3 a Eivissa. Xifres que encara ballen perquè l’arribada de pasteres no s’atura i les autoritats encara determinen les edats dels migrants. La directora insular de Menors de Mallorca, Maria Ángeles Fernández, assegura que els tracten com a qualsevol altre tutel.lat. Explica que els tramiten els documents, els menors tenen al seu abast mediadors per salvar l’obstacle de la llengua, formació que els integra i atenció socio-sanitària. Tot per salvar-los de l’exclusió. També hi ha un 20 per cent de joves que tornen amb les seves famílies als seus països. Això, quan les troben. Una vegada fan els 18 anys, molts d’ells viatgen a França i Alemanya a cercar les seves famílies o queden, integrats, diu Fernández, a fer la seva vida a les Illes.

Els menors, a diferència dels adults, no són detinguts ni els envien als centres d’internament de la Península. A les Illes no n’hi ha d’aquests centres però els migrants que arriben aquí acaben aterrant a centres com , per exemple, el de Barcelona. A la Ciutat Comtal hi ha ongs, com el col.lectiu Tanquem els Cies, que demanen la derogació de la LLei d’Estrangeria. Apunten que estableix una relació ‘colonialista’ encara amb les persones que arriben en pastera. Són presons que s’han de tancar perquè no pertoquen davant una falta administrativa, com és no tenir papers identificatius. Mercè Duch, membre del col.lectiu, denuncia obscurantisme pel que fa a la informació dels CIES. Tanta opacitat, diu Duch, que el Síndic de Greuges de Catalunya no ha rebut permís del govern central per visitar els centres.

Escolta aquí la notícia completa.

L’arribada de pasteres a les Pitiüses col·lapsa els jutjats d’Eivissa  
La Creu Roja està desbordada amb l’arribada de pasteres a les Illes