IB3 Música
Disc Joana Lluna de Joan Bibiloni
El disc que va fundar Blau i va obrir el camí del rock en català
Aturada a un treball discogràfic que marcaria molts punts d’inici. Per una banda el primer disc d’un músic que fins aleshores havia passat per bandes mítiques de l’escena Rock i pop illenca com Harlem, Talayots o però que mai no havia donat el salt definitiu com a solista. I també, per altra banda, el primer treball d’una discogràfica que acabaria esdevenint referència fonamental per a la música de les Balears, amb centenars de referències editades al llarg de la seva història, Blau.
Joana Lluna serviria al manacorí Joan Bibiloni per debutar com músic i com empresari musical engeant el 1982, juntament amb Miguel Ángel Sancho, la casa de discos Blau . Com explicaria anys més tard el mateix Bibiloni: “Blau existeix perquè Joana Lluna s’havia d’editar. En aquell temps aquest era un treball difícil de col·locar a les discogràfiques multinacionals i va ser necessari crear-ne una” .
L’aventura Blau
Tot va començar el 1980, quan Miguel Ángel Sancho va obrir la botiga de discos Xocolat al carrer Estanc número 6 de Palma, un espai pensat per oferir aquella música que difícilment es trobava a Mallorca. Aquella petita botiga va esdevenir punt de trobada de músics i artistes i va ser en aquest ambient quan Joan Bibiloni va animar al seu amic a introduir-se en el món de la producció musical i l’edició.
El 1981 van començar a donar forma al primer disc de Bibiloni, i després de provar d’editar-ho amb alguns segells a la península, van decidir optar pel ‘DIY’ balear. Així naixia Blau. “Volíem un nom curt i mediterrani”, recordaria Sancho. I quin millor nom que Blau per a un projecte que volia capturar la llum, el paisatge i el color de la mar a traves de les cançons.
“Joana Lluna” va sortir al mercat el 1982 i, des d’aquell moment, va obrir un camí sonor i discogràfic que molts altres seguirien. Després d’ell arribarien el primer disc en solitari de Jorge Pardo (amb producció de Bibiloni), el primer també de Tomeu Penya (“Carritx i roses”) i també l’empenta dels joves grups de la Nova Ona mallorquina com Zincpirithione o Peppone, que veurien els seus primers maxis editats per Blau.
Un disc que sonava diferent
Musicalment, “Joana Lluna” sona com un punt d’inflexió. Un disc que beu de les influències rock del músic manacorí però que mira cap endavant. Bibiloni hi desplegava la seva part més femenina —d’aquí el títol del disc— i cantava per primera vegada en català . La seva aparició va suposar tot un revulsiu per a l’escena musical de les Illes i el temps li ha donat la raó: és considerat per molts com una fita fonamental del rock en català gràcies a la seva combinació de gèneres (jazz, pop, melòdica, bossa nova, rock)
Un disc la importància del qual es pot fer palesa anys despres veient les seves successives reedicions eren tot un exit. El 2002, amb motiu del 20è aniversari de Blau, es va publicar una edició especial de “Joana Lluna” que incloïa una remasterització del tema homònim i algunes rareses recuperades per a l’ocasió, com una versió de “L’auba” que el mateix Bibiloni havia enregistrat en casset amb un amic així com versions de Kiko Navarro. Quinze anys després, el 2017, aprofitant el 35è aniversari del segell, el disc va tornar a sortir en format vinil per celebrar aquella obra que havia significat el primer treball en solitari de l’artista de Manacor i punt de partida d’una història discogràfica amb la que explicar gran part de la historia musical de Balears a traves del seu catàleg.
12 Llunes: el tribut necessari
Però si hi ha una prova fefaent de la vigència i la influència d’aquest àlbum, aquesta és “12 Llunes”, el disc tribut que va reunir una colla d’artistes per versionar les cançons de “Joana Lluna”. Un treball que demostrava que aquell primer disc de Blau havia travessat generacions i que continuava sent un referent per a la música feta en català.
Entre els grups i solistes que van participar en aquest homenatge, hi trobam noms fonamentals de l’escena balear i catalana: Antònia Font, Els Pets, Maria del Mar Bonet, Cris Juanico, Tomeu Penya, Biel Majoral, Anegats, Joan Colom, Lluís Coloma, entre molts d’altres. Un cartell que no només reflecteix la qualitat de l’obra original, sinó també l’impacte que va tenir en els músics que van venir després.
Llegat
“Joana Lluna” no va ser només el primer disc de Joan Bibiloni ni el primer disc de Blau. Va ser el començament d’una manera nova d’entendre la música a les Balears; un revulsiu creatiu que va demostrar que també des de Mallorca es podia fer un rock en català amb personalitat pròpia, amb arrels i amb vocació de futur.
Així no és fa estrany veure com més de quaranta anys després, la lluna de Bibiloni continua il·luminant.
