El disc que va fixar el so d'una tradició viva
El disc d’aquesta setmana el dedicam a la consolidació sonora del que seria la reinterpretació de com s’ha de viure l’arrel musical.
De forma natural, sense ser forçada, aquest disc s’encarregaria de mostrar més que una manera d’enregistrar folk, la definició de com s’entenia l’evolució musical d’un gènere que Música Nostra portava revitalitzant d’ençà de la seva creació el 1981.
Publicat el 1992 pel segell Blau, Giravolt avui és una peça fonamental per entendre com la música tradicional de Mallorca va fer el salt definitiu del repertori popular a la forma discogràfica contemporània. Però també mostra com una formació evoluciona fins al punt d’incidir directament en tot un gènere musical del pes del folk illenc que durant els noranta s’enfrontava a reptes socials, sonors i de directes molt complexos.
Deu anys de camí fins Giravolt
Giravolt arribaria després de discos fonamentals com Ball de bot (1981) o Ball a sa plaça (1988), amb els que, no sense controvèrsies amb els més puristes del gènere, Música Nostra portaria a la realitat una manera diferent de tocar, cantar i crear música on l’arrel mallorquina marqués el pas.
Així, durant una dècada, la formació encapçalada per Miquela Lladó trobaria en aquest disc el moment idoni per la seva consolidació gràcies a un treball on no només es recupera la memòria musical illenca sinó que s’aposta per la creació de noves partitures que sumin més cançons a l’extens catàleg del folk mallorquí.
Un repertori entre la memòria i la creació
El disc es construeix sobre onze peces que es mouen amb comoditat entre la tradició oral i la creació contemporània: Ramellet, Fandango amorós, Un sonador de guitarra, Fandango confiat, Parado de Valldemossa, Sa sirena, Es trenc, Miquelet, Si la son venia, Cabrera i S’espadella són el tracklist en el que ballar a la plaça i escoltar a casa tot un seguit de Fandangos, parados, cançons narratives i peces de ball de bot que Música Nostra ha sabut fer seus molt millor que la majoria.
Amb el recentment desaparegut Jimmy Torres al baix (músic a qui trobar en altres grups com Susie Q, Zenthauro o Juanito Percha y los colgaos), Toni Pastor (Joan Bibiloni, Daniel y la QBB), Bernat Cabot, Hugo Socrate, Pep Toni Rubio (Siurell Electric) i Pep Balaguer, aquesta formació va saber dona forma per igual a les composicions noves de Miquela Lladó i a les reinterpretacions de pilars bàsics de la musica mallorquina, evitant així caure en un folklorisme perjudicial per a la cultura pròpia.
El so: antic i contemporani alhora
El repte era evident: com traslladar una música pensada per ser ballada i viscuda en directe a un format d’escolta domèstica? Música Nostra ho resol amb una fórmula que seria clau en el seu llegat. La formació del grup aportava una paleta de colors poc habitual en el folk de l’època: Pep Toni Rubio a la flauta i el guitarró, Bernat Cabot al violí, Toni Pastor al llaüt, Hugo Sócrate a la percussió i Jimi Torres al baix. Instruments tradicionals i moderns convivint en una mateixa proposta, inscrita en aquella “proposta europea” que s’estava gestant al continent.
El resultat és un disc descrit com a alegre, ballable i rítmic, però amb un tractament acurat de les veus i uns arranjaments que equilibren autenticitat i claredat. No és una fotografia neutra de la tradició, sinó una interpretació conscient, pensada per perdurar. Una música que sona alhora antiga i contemporània, arrelada a la terra però amb la mirada posada endavant.
Col·laboracions de luxe
En una època on no s’estilava tant com l’actual el fet de col·laborar entre músics, una de les novetats interessants de Giravolt també es mostren en aquest àmbit.
Des de part dels Valldemossa, Genia Tobin, Rafel i Tomeu Estaràs a una de les millors versions del “Parado” que existeix a les taules índies de Joan Bibiloni de “Cabrera” passant per l’harmònica de Victor Uris de “s’Espadella” o la imponent veu de Tomeu Penya a “Ramellet”, aquestes col·laboracions varen mostrar com sí era del tot possible i natural mesclar estils, gèneres i condicions en un gènere al qual li costava obrir aquest ventall sonor. Una cosa que en el segle XXI ens resulta del tot natural.
Per què encara importa
Giravolt és important, i per això es va republicar el 2013 també, perquè exemplifica un moment clau: el pas de la tradició oral a la consciència patrimonial modernitzada. El disc captura una manera d’entendre la música popular que avui donem per feta —la idea que el folklore es pot treballar amb criteri artístic, que es pot enregistrar sense perdre autenticitat, que pot dialogar amb el present sense deixar de ser arrel— però que en el seu moment va representar una aposta valenta.
En aquest sentit, Giravolt no és només un disc de Música Nostra. És part d’una història més gran: la de com Mallorca va aprendre a escoltar-se a si mateixa. I en aquesta història, el grup va demostrar que es podia ser tradicional sense ser antiquat, i que el ball de bot podia traspassar les places dels pobles per arribar a nous públics. Una lliçó que, trenta anys després, continua vigent.
