Aprovada la primera Llei d’Educació de les Balears: quines són les claus de la norma?

Afecten sobretot al model de llengua, les ràtios, la despesa pública, l'educació de 0 a 3 anys i la Formació Professional així com la millora de les infraestructures

Els principals punts de la primera llei d’educació de les Illes Balears afecten sobretot al model de llengua, les ràtios, la despesa pública, l’educació de 0 a 3 anys i la Formació Professional.

Sobre el Model Lingüístic, el català i el castellà seran llengües oficials d’aprenentatge. Seran els centres qui triïn la llengua vehicular. L’objectiu és que al final de l’etapa educativa els alumnes siguin competents per usar de manera fluida ambdues llengües. Amb tot, però, el català continuarà com a llengua vertebradora de l’ensenyament per ser la llengua pròpia de les Illes Balears.

S’estableix que les ràtios, en manco de dos anys, es redueixin en un 10% respecte el número d’alumnes per classe que suporten ara. El text de la norma estableix que s’ha d’elaborar un pla per reduir-ne de manera progressiva.

Passar de curs ha de ser prioritari, i repetir es considerarà una mesura excepcional. De la mateixa manera els alumnes d’educació bàsica que que passi de curs sense haver superat totes les assignatures, hauran de ser inclosos dins programes de reforç.

L’etapa d’educació infantil iniciarà un procés d’universialització, i tendrà com a objectiu fer-lo gratuït de manera progressiva per tal que es pugui garantir una educació equitativa i de qualitat a tota la població.

La llei també parla de la despesa pública educativa. A una de les disposicions addicionals, assenyala que en la mesura que millori el sistema de finançament, s’han d’incrementar de manera progressiva els recursos destinats al sistema educatiu. Això significa que en un termini de vuit anys la inversió en educació ha de ser, almanco, d’un 5 % del Producte Interior Brut (PIB).

L’educació de 0 a 3 anys i la Formació Professional tenen també un apartat destacat en la llei educativa. L’objectiu de la Conselleria és garantir que l’educació de 0 a 3 anys sigui universal de manera progressiva i garantir una educació equitativa i de qualitat per aquest tram d’edat

També es vol donar un impuls a la Formació Professional amb l’FP dual que fomenti els contractes de pràctiques a les empreses.

També es posa el focus en la millora de les infraestructures a través de l’elaboració de plans d’infraestructures revisables cada dos anys. Tot això per fer front al constant increment de la població escolar de les Illes i al dèficit històric d’infraestructures educatives que hi ha a l’Arxipèlag.

L’avantprojecte de la llei d’educació conté 167 articles, 9 títols específics, 14 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries, una derogativa, i 10 finals, i s’ha de sotmetre a prop de 700 esmenes aportades pels diferents grups parlamentaris.

L’objectiu principal és disposar d’un marc general i un ordenament legal d’educació que garanteixi la qualitat, millori els resultats educatius dels alumnes i posi a l’abast oportunitats educatives a tota la ciutadania.

L’extens document, contempla totes les variables que conformen l’entorn educatiu. Per exemple, que Balears és la comunitat amb més alumnat estranger a tots els nivells educatius. Que la taxa d’escolarització en ensenyaments no obligatoris és menor que la mitjana estatal, això vol dir que existeix una tendència a no continuar amb els estudis després de l’etapa obligatòria.

El text apunta que s’ha d’establir que la gestió dels currículums dels alumnes ha de tenir un caire competencial i multidisciplinar. Que tota la comunitat educativa ha de participar del procés educatiu i es fixen normes i òrgans tant pels alumnes, els docents i l’ entorn familiar.