X

El Govern crida als familiars de víctimes del franquisme a Manacor per recollir mostres d’ADN

També se'ls convida que expliquin tot el que recorden sobre la vida i la mort de les víctimes, i se'ls demana si poden aportar fotografies i objectes personals

21/01/2022

El Govern crida als familiars de víctimes del franquisme a Manacor per recollir mostres d’ADN


El balanç de la segona fase d’exhumacions a Son Coletes: 54 cossos de víctimes del franquisme localitzats

La Vicepresidència del Govern balear fa una crida perquè els familiars de víctimes de la repressió franquista que puguin estar enterrats en el cementiri de Son Coletes, a Manacor, participin en una nova recollida de mostres d’ADN.

Es tracta d’una iniciativa que compta amb la col·laboració de la Associació Memòria de Mallorca, el Comitè de Son Coletes, el Consell de Mallorca, el Museu d’Història de Manacor i dels ajuntaments de Manacor, Porreres, Vilafranca de Bonany, Algaida, Artà, Felanitx, Sant Llorenç des Cardassar, Son Servera i Petra.

Els familiars interessats poden posar-se en contacte amb la Direcció General de Memòria Democràtica a través del correu electrònic memoria@dgmemoria.caib.es, o del telèfon 971 17 78 60, de dilluns a divendres, de 09.00 a 13.00 hores.

L’objectiu de l’Executiu balear és recopilar tota informació possible sobre familiars de represaliats a Son Coletes, cosa que pot ser fonamental en el procés d’identificació de les víctimes que s’han localitzat fins al dia d’avui en les dues fases d’intervenció que s’han dut a terme en el cementiri de Manacor dins del segon i tercer Pla de Fosses del Govern.

Durant la segona fase d’intervenció duta a terme a Son Coletes entre els mesos d’octubre i desembre del 2021 s’han excavat set fosses i s’han exhumat les restes d’un mínim de 54 víctimes. Una xifra que podria augmentar amb l’estudi antropològic, que s’està duent a terme aquests dies en les mateixes instal·lacions del cementiri de Manacor.

A aquest balanç se sumen els resultats de la primera intervenció duta a terme en 2020, en la qual es van localitzar restes de fins a 25 víctimes, cinc de les quals s’han pogut identificar i retornar a les seves famílies.

El protocol d’ADN

El protocol d’ADN de les restes i dels possibles familiars vius inclou l’elaboració d’arbres genealògics i la recollida de les dades físiques de cada víctima, com antecedents mèdics i clínics. En les pròximes setmanes, l’equip tècnic de Aranzadi donarà una cita individualitzada a cada família per a poder recollir el màxim d’informació de les persones desaparegudes abans de la seva mort.

La primera data per atendre els familiars serà dissabte que ve, 5 de febrer, en el Museu d’Història de Manacor. Se’ls convida que expliquin tot el que recorden sobre la vida i la mort de les víctimes, i se’ls demana si poden aportar fotografies i objectes personals.

Alhora, s’inicia el protocol d’anàlisi genètica. Primer s’informa els familiars del procediment que s’utilitzarà per a la identificació genètica i de les limitacions que té aquesta anàlisi.

Posteriorment, es duu a terme la recollida de mostres biològiques de familiars adequades per a la identificació. Aquest material genètic serà analitzat en el laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz).


Podrien ser les milicianes del desembarcament de Bayo els quatre cossos de dones trobats a Son Coletes?

21/01/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris