X

El Museu Diocesà de Mallorca custodia fragments del primer text filosòfic de la humanitat

Es tracta de bocins d'un conjunt de papirs de fa 4.000 anys conservats al Museu de Berlín, que l'egiptòloga Marina Escolano-Poveda ha conseguit vincular

18/11/2022

El Museu Diocesà de Mallorca custodia fragments del primer text filosòfic de la humanitat

34

Aquests fragments tenen uns 4.000 anys d’antiguitat. Són bocins d’un conjunt de papirs que es conserven al Museu de Berlín i que l’egiptòloga Marina Escolano-Poveda ha conseguit vincular. Una troballa històrica que aquesta professora d’Egiptologia de la Universitat de Liverpool va publicar fa ja 5 anys.

“El text narra el debat entre un home i el seu ba”, diu Marina Escolano-Poveda, qui pretén continuar amb la investigació i poder traslladar els fragments de Mallorca al Museu de Berlín. Allà, vol sotmetre’ls a un exhaustiu procés d’investigació i conservació per després, assegura la investigadora, retornar-los al Museu Diocesà de Mallorca, on romanen des de fa prop d’un segle.

El gruix de l’única còpia d’aquest text es guarda en el Museu Egipci de Berlín i és part del conegut com a Papir 3024, que conté a més el major fragment d'”El conte del pastor”, una altra peça essencial de l’escriptura narrativa del Regne Mig egipci (2000-1650 a. C.), la primera literatura documentada juntament amb la qual es va originar en paral·lel a Mesopotàmia fa 40 segles.

“Aquests textos són molt rars. Les composicions literàries d’aquesta època no passen de vint i la majoria són molt fragmentàries. Relats narratius relativament complets hi ha entorn de deu. Descobrir nous fragments va ser una cosa molt important”, apunta l’especialista en el reportatge de l’agència Efe escrit per Tomás Andújar.

L’home malalt, el pastor i la deessa

En el text que es coneixia fins a la troballa dels Papirs de Mallorca es recull el diàleg entre l’home, que no té nom, i el seu ba, un concepte que s’ha traduït com a ànima, però “s’havia discutit durant un segle” quin era el detonant d’aquest debat, ressalta Escolano-Poveda.

Els nous fragments aporten dos elements essencials: primer, s’identifica al protagonista com “l’home malalt”, la qual cosa explica el seu diàleg amb la mort, i, en segon lloc, situa el marc de la narració, que és el relat que aquest home fa a terceres persones entre les quals es troba una dona, Ankhet.

Escolano-Poveda, que va publicar en mitjans acadèmics els primers resultats de la seva recerca en 2017, va avançar llavors que en els fragments de Mallorca hi havia també elements rellevants de l’altra peça del papir, “El conte del pastor”, i va continuar aprofundint en el treball amb noves troballes que desenvolupa en un article que sortirà al desembre.

En aquest segon relat del rotllo conservat en la capital alemanya, més antic i breu, el protagonista és un pastor atemorit en els marenys per una deïtat femenina que li fa una proposta davant la qual ell protegeix el bestiar i que en la següent jornada es veu temptat de nou per la deessa, amb forma de dona.

En els fragments de Mallorca, l’egiptòloga ha descobert la transformació de la deessa en dona, que inicialment mostrava forma d’animal, possiblement amb trets lleonins, i que pregunta al pastor pel número dels seus caps de bestiar amb la intenció d’apropiar-se d’alguns. Recullen també una descripció poètica de la bellesa femenina de la deessa.

En un vestigi conservat en el museu del Louvre i datada un mil·lenni després del papir, es reprodueix amb paraules idèntiques i en la llengua del Regne Mitjà la descripció de la deessa, la qual cosa suggereix una continuïtat en la tradició literària que podria estar relacionada amb la conservació del papir.

Quant a la peripècia del pastor, ha trobat un relat medieval amb una història similar referida a Alejandro Magno, per la qual cosa suggereix que el conte del papir de Berlín i Mallorca pot formar part de la literatura propagandística del faraó Senusret I, identificat en tradicions posteriors amb el rei macedoni.

L’origen ocult

Escolano-Poveda té ara com a prioritat portar els papirs de Mallorca al Museu Egipci de Berlín amb dos objectius: garantir la seva correcta conservació abans de retornar-los a l’illa i completar l’estudi de la ubicació d’aquests fragments en el conjunt.

A més, treure’ls del marc i estudiar el paper de periòdic sobre el qual està muntat el suport dels papirs llançaria informació sobre un dels misteris que encara guarden aquestes peces: com van arribar a Mallorca.

Se sap que els rotllos dels quals es van esqueixar, trobats a Egipte en la dècada de 1830, van ser subhastats a Londres en 1837 i incorporats a la col·lecció de Berlín en 1843, però res de com les peces perdudes del trencaclosques van acabar en el Museu Bíblic de Mallorca, una entitat del Bisbat que reuneix des de 1913 elements de l’entorn històric en què es van compondre les Escriptures.

El gerent de la comissió responsable del museu mallorquí, Gerardo Jofre, amant de l’egiptologia, va ser qui va posar a la llavors estudiant Marina Escolano-Poveda enfront d’aquells trossos de papir, anys abans que un dia li cridés per a anunciar-li: “Crec que hem descobert una cosa important”. “És com trobar una agulla en un paller”, subratlla avui ell orgullós.

Foto: EFE/ Cati Cladera

18/11/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT