X

El perquè de les inundacions que han afectat tot l’interior d’Europa

Localitats senceres com Schuld, han quedat arrasades, per mor de les crescudes dels rius i despreniments de terra

16/07/2021

El perquè de les inundacions que han afectat tot l’interior d’Europa

Vista aèria de les inundacions a Bad Neuenahr-Ahreiler (Alemanya) EFE//FRIEDEMANN VOGEL

Més d’un centenar de persones han perdut la vida per mor d’un sistema de tempestes que des d’aquest passat dimarts 14, afecta l’interior d’Europa. Les precipitacions torrencials s’han estès a diverses localitats d’Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i el nord de Suïssa, sent a l’oest del país germànic on majors destrosses s’han registrat.

A més dels morts, hi ha unes 1.300 persones desaparegudes. Localitats senceres com Schuld, han quedat arrasades, per mor de les crescudes dels rius i despreniments de terra. La regió de Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat han estat les més afectades.

El causant és un embossament d’aire fred o DANA (depressió aïllada a nivells alts). Un topònim que, sens dubte, és força anomenat per la seva correlació amb fenòmens meteorològics extrems, però que no sempre comporta tal perillositat. Aquesta vegada la meteorologia i l’urbanisme han tornat a configurar un escenari dramàtic.

QUÈ ÉS UNA DANA?

Una DANA es defineix com un embossament d’aire fred, que després de l’estrangulació d’un solc en altura, s’aïlla de la circulació general atmosfèrica quedant estancat i envoltat d’aire més càlid. Aquesta disposició és capaç de generar inestabilitat, ja que l’aire fred que es concentra en altura, en contrast amb l’aire càlid en superfície i l’aire càlid circumdant, genera ascensos d’aire, afavorint que es formin niguls d’evolució suficientment importants per provocar ruixats i tempestes severes.

Ara bé, una DANA no sempre és sinònim de precipitacions extraordinàries i inundacions, ni tampoc tenen els mateixos efectes segons l’època de l’any en la qual es produeixen. Dins un context de fred com l’hivern, la perillositat d’aquest fenomen es redueix de manera considerable, pel fet que la diferència de temperatures entre masses d’aire és molt menor que a finals de primavera, estiu o tardor. A més, l’aportació d’humitat i l’orografia local són elements clau a l’hora de generar tempestes severes.

No obstant això, en aquesta ocasió tots els elements han coincidit i aquestes en són les conseqüències.

El servei meteorològic alemany (DWD – Deutsher Wetterdienst) ha batiat aquesta DANA amb el nom de Bernd. Una bombolla d’aire fred que ha quedat estreta entre dues àrees d’alta pressió i temperatures més càlides, una al vessant atlàntic i l’altra sobre l’Europa oriental. De fet, la coa d’aquest mateix embossament és el responsable de deixar ahir alguns ruixats puntuals a Mallorca i Menorca i el creixement d’algunes ennigulades aquest migdia. Així mateix, també és un dels responsables directes d’haver mantengut les temperatures a retxa aquesta setmana en el nostre entorn.
Les previsions indiquen que el bessó d’aquest aire continuarà circulant les pròximes jornades cap al sud d’Europa, passant per Àustria, Suïssa, Itàlia i països a l’est del mar Adriàtic, abans de retornar a la circulació general atmosfèrica.

Font: Meteociel

En aquest panorama, la configuració sinòptica d’altes i baixes pressions també permetia l’arribada d’aire càlid i humit cap a l’interior d’Alemanya des del nord-est d’Europa, on aquests dies estan sofrint una ona de calor extraordinària, aportant energia per al desenvolupament de pluges torrencials. Les darreres setmanes a la península escandinava, s’hi han produït temperatures de rècord, les quals han provocat una ona de calor gairebé sense precedents per mor de la seva persistència. Aquest aire de manera anòmala, tan càlid i humit és el que ha aportat bona part del potencial a les tempestes.

La presència d’ambdues dorsals anticiclòniques ha fet que l’embossament d’aire fred quedàs gairebé estacionari i no pogués circular amb major velocitat, la qual cosa ha derivat en hores i hores de precipitació en un mateix indret.

Les regions més afectades per les precipitacions van des de la franja de Sauerland, Bergishes Land i Eifel fins a la frontera amb Luxemburg. En aquesta zona han caigut de 100 a 150 litres per metre quadrat en les darreres 24 hores. Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), en dos dies ha plogut el que s’hauria acumulat en dos mesos.

A les figures següents es poden veure les zones i els acumulats (mm) més destacables. Com s’observa, la zona d’afectació és enorme, i és la responsable de desbordar bona part dels cursos fluvials.

[Font: https://twitter.com/WMO/status/1416007513804320769?s=20]

Avui la situació encara és relativament complicada en aquestes zones, ja que hi continua la inestabilitat i hi plou damunt banyat, tot i que els fenòmens seran molt més localitzats. La inestabilitat avui es trasllada a l’est de França, sud d’Alemanya, nord de Suïssa i Itàlia. Hi ha diversos avisos grocs i taronja activats.

Les precipitacions i torrentades són recurrents tant en el clima mediterrani com a l’estiu a diverses zones de l’interior d’Europa; no obstant això, aquest escenari segurament és dels més dramàtics. De bon segur són les pitjors inundacions que viu Alemanya en les darreres dècades, fins i tot més devastadores que les de l’agost de 2002.

 

Altres inundacions històriques d’aquesta zona:

– 12 de juny de 1910. Fortes inundacions van assolar la vall d’Ahr, la mateixa zona que en aquesta ocasió. Almenys 52 persones hi van morir (algunes fonts en compten fins a 200).

– El 1804 hi ha reports d’inundacions devastadores semblants a les de 1910.

A més del panorama meteorològic, davant aquestes catàstrofes naturals, sempre hi entra en conflicte la petjada de l’home damunt el territori. L’ocupació de zones que es troben limítrofes a les planes d’inundació, o fins i tot, dins aquestes, és un dels grans riscs davant les crescudes. I en aquesta ocasió no n’és una excepció. Les imatges són molt impactants. El debat està servit.

 

https://twitter.com/Gab_H_R/status/1415973213281075202

AQUESTA CATÀSTROFE TÉ L’ORIGEN EN EL CANVI CLIMÀTIC?

Per poder atribuir un fenomen meteorològic advers puntual al canvi climàtic és necessari un estudi posterior, que permeti determinar quines són les causes i quin grau específic de l’esdeveniment és degut al canvi climàtic.

No és la primera, ni la darrera vegada en la història que es produeixen precipitacions i inundacions tan severes. No obstant això, el que ha passat s’alinea amb les projeccions climàtiques, que mostren un augment recurrent d’aquest tipus d’esdeveniments.

 

 

Un article de Tomàs Salom 

16/07/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris