Xisco Muñoz ha tocat el cel amb el Watford. Eren les sis manco deu quan ha entrat a la història dels entrenadors balears pujant a la Premier League. Un ascens a Primera que, a Espanya, només havien aconseguit tres mallorquins: Manuel Olivares, Llorenç Serra Ferrer i Tomeu Llompart. Xisco ho ha fet a Anglaterra, a la millor lliga del món. El Watford, l’equip que un dia va presidir Elton John, ha pujat amb una partitura perfecta de Xisco Muñoz. Agafà l’equip cinquè, en vint-i-cinc partits n’ha guanyat 17, cosa que l’ha convertit en l’entrenador de la centenària història de la competició amb un millor balanç de triomfs. Ha pujat i li han sobrat dues jornades. Felicitat absoluta per a un entrenador que arrodoneix una temporada perfecta. Al mes de desembre va aixecar la lliga georgiana amb el Dinamo Tbilisi a la seva primera experiència com a primer entrenador. El mateix mes rep la telefonada d’un Watford que li encarrega tornar l’equip a la Premier. I l’hi ha tornat. Un gol de Sarr de penal ha estat suficient per guanyar el Millwall i sumar els tres punts necessaris. No ha estat un partit brillant, però sí que ha estat, amb Xisco, una temporada perfecta. Amb el manacorí pugen més mallorquins: el seu segon, Roberto Cuesta, i Miquel Àngel Muñoz, analista tàctic i germà de Xisco. Aquest era el moment. El moment de l’ascens, el moment de tocar la glòria amb els dits. No ha pogut, ni ha volgut, ocultar les fortes emocions després d’un èxit que projecta una carrera que no ensuma el seu sostre.
