“Els americans anaren a l’Afganistan per eliminar els talibans i el terrorisme. Se’n tornen deixant-los al poder, i amb un atemptat a l’aeroport”

El diplomàtic analitza la retirada dels EUA amb motiu de l'11S, quan just l'havien nomenat director del CNI. Ha publicat Espía accidental, la seva primera novel·la

Dezcallar havia començat a ser director del Centre Nacional d'Intel·ligència el juliol del 2001.

Escolta l’entrevista sencera a IB3 Ràdio

Just feia dos mesos que el diplomàtic Jorge Dezcallar (Palma, 1945) havia estat nomenat director del Centre Nacional d’Intel·ligència, quan es produïren els atemptats de l’11S. Prèviament havia estat ambaixador d’Espanya al Marroc. IB3 Notícies hi ha conversat sobre com la lluita contra el terrorisme islamista centrà les activitats del CNI a partir d’aquell moment, però també per demanar-li sobre la retirada dels EUA de l’Afganistan, i el paper que ha tengut Espanya en l’evacuació dels afganesos col·laboradors amb les forces occidentals. Dezcallar just acaba de publicar la seva primera novel·la, Espía accidental, a Esfera de los Libros. Assegura que no és autobiogràfica, però que és una trama per explicar un món que ell coneix bé, el de la diplomacia i els serveis d’intel·ligència.

P-Pensava vostè que la retirada dels EUA i de l’OTAN de l’Afganistan aniria així com ha anat?

R-No, jo pensava que duraria, que hi hauria temps, que hi hauria una negociació entre els talibans i el règim de Kabul, i que arribarien a un acord en què els talibans serien la força dominant. No pensava, però, que les forces del Govern es disolguessin tan aviat. S’han fos com sucre dins un tassó d’aigua. Ara bé, com és que els americans no ho sabien?!

P- Com queda Biden després de la desfeta de l’Afganistan?

R-Biden va llegir correctament el sentiment majoritari del poble americà, que volia retirar-se d’una guerra que durava vint anys, que no podien guanyar, que no entenien… El que no va fer bé, però, va ser l’execució d’aquesta retirada. Biden va heretar un acord dolent fet per Trump. L’expresident Trump havia dit als talibans ‘vosaltres no m’atacau, i jo me n’aniré pel maig’. Biden degué pensar que ‘si no em retir ara, tendré atacs, morirà gent, hauré de fer una escalada. Aleshores entre escalada i retirar-me, val més anar-me’n’. Allò que no va pensar és que el Govern de Kabul i sobretot l’exèrcit de l’Afganistan es desfaria.

P-Com afectaran a la presidència de Biden els fets actuals?

R-Als americans allò que els interessa de veritat és la taxa d’ocupació, la hipoteca, ‘què hem de fer amb el cotxe’. És un país que està centrat en ell mateix, la política exterior té una influència molt relativa, però, sense dubte, la seva trajectòria se’n veurà afectada. Basta pensar que els americans arribaren a l’Afganistan per eliminar Al-Qaeda, i per acabar amb els talibans, que donaven suport a Al-Qaeda. Tot i que molt disminuida, Al-Qaeda continua existint. Vint anys més tard, els talibans arriben una vegada més al poder, i hi ha un atemptat terrorista a l’aeroport. És a dir, varen arribar per evitar atemptats terroristes, i per evitar els talibans, i se’n van amb els talibans i amb un atemptat terrorista.

P- Què en quedarà, de vint anys de presència occidental de l’Afganistan?

R- Els càrrecs que ara nomena el Govern dels talibans són molt radicals, però sí que és ver que tracten de donar una imatge més tolerant. La presència de tropes internacionals ha intentat modernitzar el país. Jo crec que part del que s’ha fet quedarà. A mi el que més em preocupa és la situació de les dones afganeses. I també que si l’exèrcit afganès no ha defensat les seves dones, mares, filles, germanes… és una situació difícil. Aquesta és una mentalitat generalitzada allà. Troben ofensiva l’actitud de les dones occidentals.

P-El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha anunciat una presència europea a Kabul. Significa això un reconeixement dels talibans?

R- Això es diu realpolitik. Borrell ve a dir ‘no ens agraden, no els volem reconèixer, però al mateix temps, hem de xerrar amb aquesta gent, perquè són els que tenen la porta de l’aeroport de Kabul’. Jo crec que el que ens mostra la retirada és que els europeus no tenim capacitat de fer res tots sols. Jo crec que Europa s’ha de posar les piles i ha de dir ‘bé, si nosaltres volem passar pel món, hem de ser capaços de parlar amb una sola veu, hem de ser capaços de defensar els nostres interessos econòmics i polítics, i hem de ser capaços de fer-ho amb una força militar creïble’.

P- Per què pensa que les delegacions diplomàtiques de la Xina i Rússia no s’han retirat de l’Afganistan?

R- D’una part estan contents de veure les dificultats a l’Afganistan, perquè confirma el seu pensament que Europa i els Estats Units estan en decadència. Els xinesos ja han establit contactes, i els russos també. Ara bé, s’han de veure quines seran les conseqüències de tenir un estat, fallit o no, al costat d’una regió xinesa tan conflictiva com és Xinjiang, on hi ha els uigurs [població musulmana]. I els russos tenen també un 20 per cent de població musulmana. El que passi a l’Afganistan els ha d’importar i molt. Tot això farà part de les negociacions. ‘Nosaltres vos ajudam si vos fan falta doblers, infraestructures, però vosaltres Xinjiang no ho tocau’. Això deu ser part de les negociacions que es fan aquests dies.

P-I tot això succeeix quan fa vint anys de l’11S, quan vostè feia poc temps que era director del CNI. Com ho recorda?

R- Va ser un dia terrible. Jo era a Buenos Aires aquell dia, en una reunió de caps d’intel·ligència de països americans. Eren les 9 del dematí i no podíem creure el que vèiem a la televisió. Aquell dia el món va canviar. El 2001 el món era unilateral. Només hi havia una superpotència, que eren els americans. La Unió Soviètica havia desaparegut deu anys abans, el 1991. I ara anam cap a un bipolarisme imperfecte entre la Xina i els Estats Units, que per alguna cosa tendran necessitat d’Europa, per tractar qüestions econòmiques. I per altres coses, com armament hauran de recórrer a Rússia.

P-Quin perill suposa ara el terrorisme islamista per a Occident?

R-D’ençà de l’any 2014 estan disminuint els atemptats d’arrel islamista. A Amèrica ara hi ha més atemptats d’extrema dreta i de supremacisme blanc que no d’islamistes. Jo record una vegada que era al despatx del ministre d’Afers Estrangers de Líbia. Xerrava amb ell, amb el ministre. I vaig veure que a la paret tenia un mapa de la Mediterrània, on la meitat d’Espanya, que incloïa Mallorca, estava tota pintada de color verd. I li vaig dir: ‘I això què és?’. Em diu: ‘Això és fins on va arribar l’Islam, però no es molesti. Això és una referència purament cultural’. Aquesta gent, però, pensa que allà on va arribar l’Islam, és obligació de tot bon musulmà recuperar aquesta terra.

P-Com qualifica vostè el paper d’Espanya en les operacions d’evacuació de la població afganesa?

R-Espanya ha jugat un paper important, perquè nosaltres hem tret 2.200 persones de l’Afganistan, que és una xifra que està molt bé per les nostres capacitats. I ho ha fet molt bé l’ambaixador Gabriel Ferran, qui va quedar allà i ha estat el darrer a pujar a l’avió. Una altra cosa és el paper que juga Rota. Aquesta base és essencial per al desplegament americà cap a l’Orient Mitjà. És una peça essencial. És una ajuda que els americans ens estan molt agraïts, perquè, tot i que el rol més important l’ha jugat Qatar, a Rota hi han arribat 3.000 persones. A Qatar, n’hi han arribades 60.000.

P-Acaba de publicar la seva primera novel·la, Espía accidental. Quina ha estat la motivació?

R-El món dels espies m’és molt familiar, el conec molt bé. Vaig pensar que jo volia ajudar a fer a conèixer un poc més el que fa el Centre Nacional d’Intel·ligència. El protagonista no és un jove sirià, sinó nascut a Síria, fill d’un funcionari del Consolat d’Espanya. És un vividor en el sentit de la tradició de la novel·la de la picaresca espanyola. És un frescales, però que en un moment donat va a parar a la Legió i és on el CNI el capta.

Pere Mateu, treballador de la Torre Sud, 20 anys després de l’11S: “Vaig veure com el món es feia pols en qüestió de tres hores”
20 anys de l’11-S: la cronologia del dia en què el món sencer va canviar
La història del mallorquinisme i l’11-S: 20 anys del debut a la champions mentre queien les Torres Bessones