Illes Balears
El nou pla hidrològic que va entrar en vigor el febrer només autoritza a emprar-hi aigües depurades regenerades
19/04/2023
96
“Una petita passa més, bastant petita”, és el que en paraules de la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, separa la costosa inversió d’energia per dessalar aigua de mar i reutilitzar-la de la regeneració de les aigües que han passat per les depuradores. Es refereix, justament, al tractament extra de les residuals que, tanmateix, es tracten abans de ser vessades a la mar.
És qüestió d’un plus, que ho estiguin a bastament, perquè serveixin per regar el camp, els pobles i les ciutats, on també es pot emprar per fer nets els carrers. I també els camps de golf, que des del 2015 i “en circumstàncies excepcionals”, podien fer servir l’aigua dessalada. Amb el nou pla hidrològic que aquest estiu passarà la seva primera punta d’estrès hídric anual, ho tenen prohibit, com se’ls prohibí assortir-se dels pous.
D’aquesta manera, es vol donar una treva als aqüífers perquè es recuperin de la sobreexplotació que en fa baixar el nivell d’aigua i, en el pitjor dels casos també, la salinitza. Fins i tot, directament amb l’aportació directa de la regenerada, com s’està provant amb un projecte pilot a Sant Lluís, a Menorca.
És una altra novetat de la nova normativa hidrològica que igualment exigeix les administracions que disposin de plans de gestió sostenible de l’aigua i les obliga a garantir-ne l’abastiment davant qualsevol creixement poblacional i urbanístic.
L’aigua regenerada que pot alleugerir la set de cultius i arbres fruiters no és, emperò, apta per beure, a diferència de la dessalada que Garau considera que s’hauria de reservar per aquest consum humà.
Mesa de sequera
Les precipitacions de l’hivern, amb Juliette inclòs, han millorat la situació al camp, però no n’hi ha hagut prou; no ha tornat a ploure arreu i de bona manera. Així, hi ha 5 de les 10 zones d’aqüífer —unitats de demanda— de les Balears en prealerta per sequera.
“Març va ser absolutament sec, i abril també ho és; si això continua, tendrem poca espiga i un gra magre al cereal, a més de dificultats per treure el fruit i obtenir una bona producció dels cultius permanents”, explica el director general d’Agricultura, Fernando Fernández que avui participarà a Madrid de la mesa de sequera al Ministeri d’Agricultura.
Ve a dir Fernández, el que deixa més clar Joan Simonet, president d’ASAJA: mentre el producte de regadiu no passarà pena perquè els pous s’han nodrit bé dels puntuals episodis intensos de pluja a l’hivern, el de secà sí que en pot passar perquè li haurà mancat continuïtat de les precipitacions.
“Podem tenir la paradoxa que els cultius de superfície ho passin malament perquè no ha plogut quan tocava, i encara que es disposi d’aigua suficient per regar”, diu Simonet, que assenyala les terres del Raiguer i les d’Andratx i Calvià al Ponent com les que més preocupa que estiguin massa eixutes, i recorda que els pagesos han incorporat canvis en les seves tasques per ser més eficients.
“Fa anys que els pagesos han apostat per la tecnificació i modernització de regadius; regar costa doblers i no interessa tudar aigua, de manera que es vigila que no hi hagi fuites, s’empra el sistema de degoteig o es rega de nit, mesures ben interioritzades”, afegeix Simonet.
Aliança per l’Aigua d’Eivissa: “No podem produir aigua dessalada, amb grans costos econòmics i mediambientals, i després perdre-la en la distribució”
Dia Mundial de l’Aigua: Greenpeace denuncia la contaminació dels aqüífers de les Illes
Juliette omple les reserves d’aigua a Mallorca, però el Govern demana cautela i responsabilitat de cara a l’estiu
24 municipis de Balears no tenen el Pla de gestió sostenible de l’aigua
Calvià vol ampliar a 150 km la xarxa de distribució d’aigua regenerada a les seves depuradores
19/04/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
