Els estornells se’n van a colgar als canyissos de Calvià després de l’incendi de s’Albufera

El matí parteixen cap a les zones del Pla i el Raiguer a la recerca d’aliment

El programa d'IB3 'Uep com anam' 'Els estornells i la seva relació amb els pagesos de Mallorca'.

Enguany, com cada any a l’hivern, s’estableixen a les Balears grans esbarts de milers d’estornells arribats del nord d’Europa. Contemplar la seva dansa, adornada per moviments inesperats i formes impossibles, és un dels espectacles que ofereix el cel en aquesta època. Sobretot a la posta del sol, en el moment de la coneguda “colgada” quan desenes de milers d’individus es reuneixen, després de passar el dia a la recerca d’aliment, amb la finalitat de pernoctar en una zona arrecerada.

Un dels seus hàbitats predilectes és s’Albufera de Mallorca. Allà fa servir els canyissars com a dormidor, on s’agrupen fora de l’abast dels seus principals depredadors. Enguany, però, coincideix que bona part del seu espai es cremà el passat mes de setembre i els esbarts d’estornells s’han hagut de traslladar, la majoria cap a les àrees humides i boscoses del ponent de Mallorca. És per aquest motiu que se’n poden observar més que altres anys en aquesta zona, en especial a la colgada però també el matí quan parteixen cap a les zones del Pla i el Raiguer a la recerca d’aliment.

L’estornell és un insectívor apreciat al nord d’Europa però en migrar cap al sud la seva dieta esdevé frugívora, és a dir, s’alimenta de fruits. En especial d’olives i olivó d’ullastre així com del llestiscle de les mates. Des del seu espai nocturn es trasllada en grup cap al Pla i el Raiguer on aconsegueix aliment en els oliverars i les garrigues d’ullastre i mata. Antigament era un enemic temut per la pagesia perquè s’alimentava de les olives que encaras’havien de recollir. Però amb les tècniques actuals l’oliva es recull encara verda i ha passat a ser un aliat. Avui dia els estornells aprofiten tan sols allò que no s’ha recollit. Són restes d’olives caigudes en terra, on la mosca de l’oliva hi cria amb facilitat i que, per tant, convé retirar. L’estornell s’encarrega, en definitiva, d’evitar la propagació de plagues de manera natural.