Els experts assenyalen que les mesures d’estalvi energètic arriben tard i demanen fer un canvi de mentalitat

Pau de Vílchez i Andreu Moyà insisteixen també en la necessitat d'acompanyar aquestes mesures per reduir el consum d'altres que millorin l'eficiència, com és aïllar els edificis

Imatge d'arxiu.

Els experts donen suport a les mesures d’estalvi energètic, que entren en vigor aquest dimecres, però a més destaquen que a banda de reduir el consum i, per tant, la dependència del gas rus, també suposa un estalvi econòmic i contribuir a frenar l’emergència climàtica.

El subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB, Pau de Vílchez, considera que les mesures arriben tard: “Ja era hora que es prenguessin mesures per reduir el consum d’energia per permetre estalviar, però també per poder fer front al canvi climàtic. Estam davant d’una emergència climàtica clara, amb rècords rere rècords de temperatura, de sequera, d’incendis… i això encara anirà a més, si no hi feim res”.

Vílchez també reconeix, però, que les mesures aprovades per l’Estat són insuficients: “El transport, en l’àmbit de la Unió Europea, és l’únic sector que en els darrers anys ha seguit augmentant la seva contribució en el canvi climàtic. I això significa que hem de fer un canvi profund en la manera de com ens movem“, afirma Vílchez, el qual aposta per “un transport públic gratuït”. També assenyala la rehabilitació energètica de les cases com una altra mesura d’estalvi.

Una de les normes que inclou el Reial decret i que ha causat més polèmica és el límit de temperatura als aires condicionats i aparells de calefacció en edificis públics i establiments de tot tipus. L’Associació Balear de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració assegura que els límits de 27ºC a l’estiu i 19ºC a l’hivern són molt raonables. Segons explica el seu president i professor d’Enginyeria Industrial a la UIB, Andreu Moyà, “s’ha de llevar la imatge que tenim, que ens arriba d’anys enrrere, dels anys 80, 90, que a l’hivern podies anar en camiseta per dins casa i en l’estiu t’has de tapar”. Moyà afirma que això és per “una mala regulació de la temperatura”.

Tant un com l’altre insisteixen en la necessitat d’acompanyar aquestes mesures per reduir el consum d’altres que millorin l’eficiència, com aïllar els edificis. Això, asseguren, també contribuiria a fer front a altres problemes socials, com la pobresa energètica. El professor Moyà explica que “en edificis més antics, la tendència és posar-hi aires condicionats. Per ventura la primera passa hauria de ser aïllar bé l’edifici. Perquè els edificis ben aïllats necessiten molt poca calefacció i poca refrigeració. És un absurd tenir l’aire o la calefacció en marxa i la porta oberta. Encara que posis una cortina d’aire, té una eficiència energètica molt baixa”.

De Vílchez conclou també que es tracta, bàsicament, d’un canvi de mentalitat.