Illes Balears
L'Associació per l'Autocura de la Salut demana un pla per abordar les seqüeles que pateix més d'un milió de persones
08/02/2022
Imatge d'arxiu.
10
Covid persistent: “He arribat a no poder fer res. Em falta l’aire i tenc pèrdues de memòria”
S’estima que més d’un milió de persones té Covid persistent a l’Estat espanyol, amb una afectació molt diversa ja que pot arribar a causar fins a 200 símptomes diferents. Això és un 10% de la població que s’ha contagiat. Tot i que en molts casos és lleu, afecta la qualitat de vida de les persones. És per això que l’Associació per l’Autocura de la Salut demana un pla per abordar la Covid persistent. L’entitat ha fet una passa en aquest sentit i ha presentat avui a Madrid un primer document de consens en el qual han participat pacients, metges de família, infermeres, psicòlegs i farmacèutics, ja que els experts assenyalen que és essencial que la Covid persistent lleu s’abordi de manera multidisciplinar.
El president de l’Associació per l’Autocura de la Salut, Julio Mayol, explica que “ara mateix és una incertesa saber si els símptomes de la Covid persistent duraran per sempre”. “No sabem com la pandèmia ens afectarà. Tampoc no sabem com aquesta onada de l’Òmicrom, amb una gran afectació, com ens afectarà, com afectarà als nins. Tenim moltes preguntes i poques repostes i davant aquesta situació ens hem d’organitszar i tenir un pla per saber com hem d’actuar”, detalla Mayol.
Per part seva, el vicepresident del Consell General d’Infermaeria, José Luis Cobos, ha reclamat a les autoritats “un pla per fer front a un problema de gran magnitud sanitària i social”. “S’ha de donar formació als professionals, s’han de crear equips especialitzats i s’han de crear consultes específiques pels pacients que tenen Covid persistent”, destaca Cobos.
Els pacients i els psicòlegs
La portaveu de la Plataforma Long Covid ACTS de Madrid, María Eugenia Díez, ha explicat que “necessitam trobar respostes per fer front a la Covid persistent i per això al maig de 2020 començam a crear diferents plataformes i ja som presents a 12 comunitats autònomes”. “Volem un tractament multidisciplinar i que poguem tenir una relació de confiança amb el metge que ens tracta ja que la relació col·laborativa és essencial. Hem de pensar que, tot i que siguin símptomes lleus, ens limiten molt la nostra qualitat de vida; s’han de dedicar recursos a la investigació”, afirma Díez.
Segons ha explicat Díez, la fibrosi pulmonar és freqüent en aquests pacients i també tenen sensació de falta d’aire. “Es tracta de pacients que han passat la malaltia a ca seva de manera lleu i, en alguns casos, els símptomes que deixa la Covid no es perceben a les resonàncies. Això fa difícil detectar casos de deteriorament cognitiu”, assenyala la responsable de la plataforma.
De la seva banda, el president del Consell General de Psicologia, Jordi Vilajoana, ha posat el focus en els falsos tractaments que poden aparèixer per tractar la malaltia, ja sigui des d’un punt de vista més mèdic o psicològic. Per combatre-ho, Vilajoana ha dit que és essencial disposar de més psicòlegs al sistema públic de salut. Un altre element clau per detectar la covid persistent lleu són els farmacèutics, ja que són la porta d’entrada de pacients que es queixen de patologies lleus, com pot ser una tossina que no es cura, però que no relacionen amb una infecció passada de coronavirus.
La definició i la manca d’un pla
Actualment no hi ha consens sobre la definició de què és la Covid persistent a Espanya, tot i que des d’el mes d’octubre passat sí que existeix una definició oficial per part de l’Organització Mundial de la Salut. Malgrat les conseqüències en les vides d’aquests pacients, tampoc no hi ha un consens d’actuació per tractar els símptomes d’aquests pacients. És per això que l’Associació per a l’Autocura de la Salut amb el suport de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, (la Societat Espanyola de
Farmàcia Clínica; el Consell General d’Infermeria; el Consell General de la Psicologia d’Espanya i l’Associació de Pacients Long COVID ACTS, han creat el primer informe centrat en els símptomes lleus de la malaltia.
08/02/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
