Illes Balears
El Mallorqueta jugava en diumenge i els aficionats omplien de banderes i tambors tot Palma
11/02/2022
Els anuncis que sonaven al Lluís Sitjar quen encara era el santuari del mallorquinisme.
31El desaparegut estadi Lluís Sitjar va ser el santuari del mallorquinisme del segle XX. El futbol es vivia llavors amb molta febre. Els socis, que no abonats, esperaven ansiosos el diumenge per veure el seu “mallorqueta”. No hi havia exceptualment altre horari que les cinc de l’horabaixa, el mateix que les corregudes de bous. Durant la setmana, als bars es parlava de futbol, del Madrid, del Barça, però molt especialment del Mallorca.
Les trobades a les penyes més emblemàtiques, la Graderio, amb el desaparegut Miguel Garro, la Penya Arrabal, amb el peculiar, entusiasta i excap de seguretat del Reial Mallorca, Toni Planas “Tacha”, i la Barralet, amb el mític Miquel Mesquida, eren el focus de l’allau mallorquinista. El gran Paco Colombás, pare de l’actual speaker i empresari, Jaume Colombàs, i del seu germà, l’actor i DJ Paco, va ser un dels grans impulsors d’aquesta germandat, com també Paco Galmés, expresident de les Penyes mallorquinistes, que comandava el trui de les reunions i tot l’ambient en les prèvies dels partits del “Vell Fortí”.
EL SENTIR DEL MALLORQUINISME AL CARRER
Dues hores abans de la trobada, els penyistes es concentraven a diversos carrers de Palma. Son Oliva era un dels punts neuràlgics i, d’allà, cap als carrers propers a l’estadi…. el del general Riera, plaça del Fortí, l’avinguda Argentina, la plaça Madrid i la plaça Barcelona, on se sumaven altres aficionats, fins arribar tots junts en processó. El vermell era el color per bandera, i el renou cridava l’atenció dels veïnats, amb el so dels tambors, les trompetes, i les bufandes al vent, tot, amb l’objectiu d’arribar ben motivats i viure el millor ambient possible.
Una vegada al camp, grans i petits desfilaven damunt la gespa, el fang i el guix, mentre un responsable col·locava una gran traca penjada a les tanques, que esclataria a la sortida al camp dels futbolistes del Reial Mallorca. Unes traques que, amb els anys, acabaria al fossat. Una vegada al camp, tothom se situava a les diferents zones de les graderies. Fons Nord i Fons Sud, General drets…. i la resta, asseguts a la tribuna sol, la superior; la descoberta i la coberta. L’olor de tabac feia presència, el puro era una tradició. Durant el partit es passejaven els venedors de “pipes i cacauets torrats”, herbes dolces i conyac, qui en vol”? L’afició tenia ben a prop els jugadors i els àrbitres. Els crits s’escoltaven enfora, l’afició opinava i n’hi havia que donaven consells als membres de la banqueta.
A la mateixa hora del Mallorca es disputaven el gruix dels partits de la jornada. Dardo era el marcador simultani de la Primera i Segona Divisió. Qualsevol incidència que es produïa a un altre terreny de joc s’anunciava mitjançant el canvi de número. Un home damunt una escala, devora un córner del fons sud, informava de la novetat. Tothom n’estava pendent.
En el descans, per la megafonia del Lluís Sitjar sonava la veu de Toni Cabot, anunciant “Casa Codina, la casa del deportista “Celebra la victoria de tu equipo en Mesón del tío Pepe, Ponga su reloj en hora en joyería y relojería Alemana, i Miret, piel de cristal. Café Rico, que rico que es, o Palo y hierbas Tunel, el aperitivo de Mallorca”. Qui no recorda “un número, 22, una calle, San Miguel, un nombre, Guillermo Bauzá, regalos de prestigio”.
Els gols se celebraven de forma desmesurada, fins i tot un dia es va esbucar el fossat i van caure molts de seguidors. La Policia va haver d’escortar l’àrbitre Franco Martínez en un Mallorca – Sevilla. A la sortida, molta gent s’aturava als bars a comentar el partit. Bar Doro, Estadio, Londres. També hi havia seguidors que s’aturaven al Canòdrom o que anaven a missa.
Tot era diferent… Avui, l’aficionat ha d’arribar a l’Estadi de Son Moix en cotxe o amb el servei públic. Poca gent hi va a peu. El distanciament entre l’afició i el jugador és notable, tot està molt protegit. Més mecanitzat… més fred.
11/02/2022
Va ser un dels pioners en la indústria turística a les Illes Balears i a Espanya
El Govern ja ha anunciat que ho rectificarà per via d'un decret llei
Eduard Ramon, catedràtic de Dret Penal UIB: "La gent estava convençuda que Pau Rigo era innocent"
Centenars de veïns s'han desplaçat fins a la plaça de la Constitució, entre els quals molts companys de classe dels infants, professors i també amics
