ENTREVISTA A CATI MOYÀ
“La ràdio està més viva que mai i amb la pandèmia s’ha reivindicat com a font d’informació, coneixement i aprenentatge, però també de companyia”.

12 02 2021

És xerradora, molt desperta i, des del passat mes d’octubre, cap de continguts d’IB3 Ràdio. Malgrat que quan estudiava no es veia treballant a la ràdio, ara és difícil que ens imaginem Cati Moyà fent una altra cosa. La seva passió per l’ofici ha estat reconeguda enguany amb un accèssit als Premis Ciutat de Palma.

Va començar la seva etapa a IB3 Ràdio amb la secció Malsofrits, i ha estat redactora dels programes ‘Múltiplex’, ‘La gran vida’ i ‘Entusiastes’. També ha col·laborat amb Catalunya Ràdio i Betevé. Avui la coneixem més de prop.

 

-Qui és na Cati Moyà?
No entenc ni idea. Tu ho saps?

-Al teu perfil de Twitter et defineixes com entusiasta i malsofrida…
Som un poc malsofrida. No sé si és bo o xerec. Crec que tots ho som un poc. Fa la tira d’anys vaig escriure un llibre sobre gent malsofrida, perquè me’n vaig témer quan jo deia que estava malsofrida la gent de Barcelona, ciutat on vaig viure, no m’entenia i necessitava que entenguessin què volia dir. És un estat d’ànim molt nostrat. No és estar de ‘mal humor’ o de ‘mala leche’, té una connotació pròpia.

-Però també dius que ets entusiasta…
Crec que sí. Som una dona d’extrems.

-Quin tant per cent li deus al professor que et va dir: Cati, tu vals per fer la ràdio.
Molt. Pens molt amb el meu professor Jaume. Va ser un visionari. A la carrera vàrem fer un taller de ràdio i ens va demanar que enumeréssim per ordre els mitjans on ens agradaria fer feina. I vaig ser l’única que va posar la ràdio al darrer lloc. No vaig ser gens pilota. I ell em va dir just perquè has estat tan honesta i ho has explicat, hi hauries de fer feina. Ara la vida m’hi ha duit, i pens que li hauria de cridar i dir: tenies tota la raó del món!

-I, ara, et consideres una dona de ràdio?
Sí, completament. Després de tot el procés que he fet. Si ara fos el meu professor em faria callar. La ràdio està més viva que mai i ho demostra el temps que hem viscut amb la pandèmia. Els mitjans de comunicació s’han reivindicat i la ràdio especialment com una font d’informació, coneixement i aprenentatge, però també de companyia. Malgrat que es canviï la manera en la qual es consumeix, la màgia es manté.

-Des del mes d’octubre ets la cap de continguts d’IB3 Ràdio i des d’aleshores s’ha produït un dels canvis més contundents en la seva graella. Quina és l’estratègia que vols realitzar?
La meva intuïció em diu que la ràdio (fm) cada vegada ha d’oferir més continguts en directe, siguin retransmissions esportives, concerts o informació, i l’oferta més específica i de profunditat s’ha de consumir a Internet. Abans teníem una graella molt dispersa, amb molts programes destinats a unes comunitats específiques, que han fet una funció molt útil i necessària, però consideram que aquestes comunitats es poden reintegrar i ajuntar dins grans blocs contenidors, magazins amb un públic més obert. I la vegada, s’ha d’explorar tot el ventall que ens ofereix l’apartat en línia, i oferir continguts específics a un clic. Ara hem fet mitja passa enrere per poder fer-ne dues cap endavant.

-Quins reptes té IB3 Ràdio damunt la taula?
Tenim tres grans reptes. Un molt important és el món en línia. Crec que ja hem explorat el terreny, però ara els fonaments que hi hem posat s’han de solidificar i consolidar. Després els construirem entre tots. Connectar millor amb els joves és el següent repte. La gent jove consumeix ràdio i podcasts, i molts escolten IB3 Ràdio, però crec hi hauríem d’apostar de manera més contundent. I el tercer repte és el de créixer una mica més en audiència. Ara hem fet 15 anys i necessitam fer-nos majors d’edat.

Els joves d’avui accedeixen als continguts d’una manera totalment diferent dels de fa 15 anys. Pot IB3 Ràdio competir amb el poder de la imatge i el de les xarxes socials?
Crec que encara no. Ho intentam amb programes com ‘No venim amb manual’ o ‘Ens deim coses’, però és cert que hem d’explorar més els nous formats i veure l’impacte que podem tenir en les noves xarxes socials. Dit això, sempre defensaré que un bon contingut sonor es ven tot sol a les xarxes socials, tot allò que hi afegeixis són complements, però la matèria primera ha de ser bona.

-És la ràdio un mitjà de comunicació amb futur?
Sense cap dubte. La ràdio és un mitjà que han donat per mort tantes vegades… i mira’l, encara continua funcionant a ple rendiment. El consum que es fa de la ràdio es manté encara que passin els anys, és constant, el que sí que varia és com es consumeix. Un contingut sonor és poderosíssim i una prova d’això és l’auge dels podcasts.

-Creus que la ràdio és o ha estat maltractada?
Un poc sí. A veure, és impossible ser una dona o home de ràdio sense reivindicar-la i dir que “no m’agrada ser la germana petita”. Però és veritat que els mitjans que es necessiten per treure un bon programa de televisió no són els mateixos que per fer-ho a la ràdio. Ara bé, fer bona ràdio no és tenir un micròfon i parlar, com molta gent es pensa. Es necessita un bon equip i molta feina.

Quins són els punts forts que té IB3 Ràdio?
Som una ràdio petita i amb els mitjans que tenim feim productes de molta qualitat. Som una petita família, tots ens coneixem, sabem què fan els altres, si necessita alguna cosa sabem on hem d’anar i sabem quines virtuts i defectes tenim al nostre voltant. Tots anam a una.

I els febles?
Ens manquen mitjans. IB3 Ràdio va néixer fa 15 anys amb un pressupost, mitjans i personal que no és el que tenim ara. Durant els darrers anys les mancances i obstacles s’han resolt gràcies a la bona voluntat i professionalitat de la gent, i s’ha aconseguit fer un producte de cada vegada de més qualitat.

-Es pot fer ràdio de qualitat en temps de pandèmia?
Sí. I puc dir que he rebut una lliçó molt gran de molts dels meus companys per les seves propostes de temes i per la gestió de contactes. Un redactor ha de ser un bon arqueòleg, ha de saber gratar per trobar històries, però també ha de ser creatiu. Perquè és molt difícil no parlar tot el temps de la pandèmia de la mateixa manera i entrevistar els mateixos protagonistes. I és veritat que és molt fàcil caure amb la tertúlia de les tres persones, que venen a dir un parell obvietats i a ser complaents. I s’ha de fer un esforç molt gran.

-De fet, una manera de fer aquest periodisme diferent del que parles, és el teu reportatge ‘Ciutat confinada’, que va ser reconegut amb un accèssit als Premis Ciutat de Palma. Com ho has viscut?
Estic molt contenta que una peça sonora hagi estat reconeguda. Vivim a un món en què les imatges triomfen i tothom vol ser a Instagram, Twitter i Twitch… Però dins d’aquesta realitat ens adonam que poder sentir el so de l’aigua d’un passeig del Born completament buit té un poder impressionant. I n’estic molt orgullosa. Hi ha sons de moments concrets que només escoltar-los et traslladen a aquest lloc d’una manera tan brutal que no ho fan ni una foto ni un vídeo. És també una manera de reivindicar que hi ha moltes coses a explorar encara a la ràdio.

-Què et queda per fer a IB3 Ràdio?
Com a cap de continguts m’agradaria veure a IB3 Ràdio fer-se més adulta, connectar amb més gent i aconseguir que els que hi feim feina ens sentim reconeguts i puguem treure pit amb orgull. És una passa que encara ens costa una mica donar. Personalment, m’agradaria presentar un programa. Ho vaig fer un temps i vaig passar molt de gust. No diré mentides, enyor fer micro i tenir una estoneta per poder parlar de les meves curolles.

-Ets una persona culturalment molt inquieta. Has participat a Literatura en crispetes, els Entusiastes, el blog Serializados… Si et féssim triar entre literatura, cinema, música o art. Què triaries?
Vaig per èpoques. Ara pas molt de gust a llegir perquè m’ajuda a desconnectar i hi trob moltes respostes. De fet, l’any passat vaig veure molt poques pel·lícules, a l’inrevés que la resta de l’univers. El millor que vaig fer durant la pandèmia va ser llegir el llibre ‘Canadà’ de Richard Ford, és una de les coses que més confort em va donar i que em va ajudar a reconnectar amb la vida. És importantíssim que tinguem sempre present el poder de la cultura.