Des de fa 15 anys forma part de l’equip que elabora els continguts esportius per a IB3 Ràdio. Durant tots aquest temps Miki Tous ha estat partícip dels dies de glòria de l’esport balear i també ens ha acostat els moments més agredolços. Ara, és la veu que ens narra els partits del Palma Futsal i dimecres que ve s’encarregarà d’explicar-nos tot el que succeeixi en el partit entre el Cardassar i l’Atlètic de Madrid de Copa del Rei. Un encontre que té sabor a gesta i que de ben segur guardarà en la seva motxilla de moments per a recordar.
Hi ha futbol centrisme als mitjans de comunicació?
No ens hem d’enganar, el futbol ara mateix és el motor de l’esport. Va una passa endavant de la resta. Malgrat això, el futbol sala, tot i no ser un esport professional, està creixent a les Balears, gràcies a l’espectacular feina que està fent el Palma Futsal. És el club d’aquest esport amb més socis del món.
Quins reptes té damunt la taula l’esport balear?
Crec que el repte principal es troba a potenciar l’esport femení. Ara l’esport balear està vivint un molt bon moment, on l’esport femení despunta. De fet, a IB3 Ràdio estam fent les retransmissions del Collerense i també feim d’altaveu amb el programa Ellesport amb Marta Montoya i Marta Sanpas.
I quin és el paper que hi ha de tenir IB3?
Acostar tot el que passa a les Balears als oients. No només el futbol. La gent ha de sentir que IB3 és al seu costat i està pendent de tot el que facin els esportistes de les Illes. És un dels reptes que teníem des de fa molt de temps i crec que amb ‘Esports 3’ ho estam aconseguint.
Quina és la retransmissió esportiva que somies fer?
Qualsevol que pugui donar una alegria a l’esport balear. Però sobretot, em faria molta il•lusió poder narrar un títol del Palma Futsal. He pogut veure de prop la il•lusió amb la qual treballen i crec que s’ho mereixen.
I de les que has fet, et quedes amb alguna en especial?
Amb moltes: amb la visita del Sevilla a Formentera per la Copa del Rei. No va anar gens bé pel Formentera, però vàrem poder acompanyar la gent de l’illa pitiüsa en un dia històric. També tres ascensos de l’Atlètic Balears a 2 b; i vaig estar al micròfon sense fils en el partit entre el RCD Mallorca i el Deportivo de la Corunya, en el qual es disputaven qui pujava a Primera.
De fet, tu has viscut les dues cares de la moneda del RCD Mallorca, l’has vist ascendir i descendir.
Sí, i són moments molt diferents. Va ser molt dur participar en la cobertura del descens a Miranda del Ebro. Quan les coses no van bé ningú vol parlar i has de lluitar amb els protagonistes per fer la teva feina. Maheta Molango, que en aquell temps era el conseller delegat del club, se’n va anar sense fer declaracions. Però així és la feina i l’esport, té coses bones i dolentes.
Des de fa cinc anys ets l’encarregat de narrar els partits del Palma Futsal i viatges amb ells per tot Espanya. És la feina perfecta o viatjar passa factura?
És una feina fantàstica i enganxa, però també és un poc dur. El Palma Futsal juga contra equips que no sempre es troben a una capital i s’han de fer molts quilòmetres. Per exemple, el darrer partit que férem fou el Pamplona i vàrem haver d’anar amb avió Palma-Madrid i després 5 hores amb autocar fins a Pamplona. I, en acabar, tornar a Mallorca. La sort que tenc és que viatjo amb l’equip i em tracten molt bé, com si fos un més de la família. Però quan arribam el pavelló, per sort, jo no jugo.
La covid va obligar a aturar el món. Els caps de setmana varen quedar orfes de retransmissions esportives. Com ho visqueres?
Per sort, en cap moment he deixat de fer feina. Sí que vaig deixar de viatjar, però vaig poder seguir anant a la ràdio i distreure’m. Ara bé, els cap de setmanes eren difícils de passar, ja que era quan nosaltres acostumàvem a tenir partits. A vegades fa peresa viatjar, però durant el confinament hagués agafat el primer vol que sortís de Son Sant Joan.
I com ha estat la tornada a la ‘normalitat’?
És una situació molt estranya. A molts llocs de la península els partits es juguen a porta tancada. Anam a un pavelló i no hi ha ningú: ni públic ni renou. Només hi ha els jugadors i pas una mica de vergonya perquè només se m’escolta a mi parlar. Per sort, al pavelló de Son Moix sí que pot entrar públic i s’agraeix molt.
És complicat arribar ara als esportistes professionals per mor de la covid?
Sí, sobretot a Primera Divisió del futbol. El contacte és zero. No pots interactuar amb ells. Ara totes les rodes de premsa són telemàtiques. La persona que va a fer la retransmissió del partit no participa de la roda de premsa posterior, que és telemàtica, i ho ha de fer un company que es troba físicament a la ràdio.
Fa molts anys que fas periodisme esportiu a IB3, com et planteges el futur?
La veritat és que no ho sé. Estic molt a gust fent el que faig i tampoc ha sorgit l’oportunitat de fer coses diferents. M’agrada molt el periodisme esportiu perquè connecta amb els sentiments de la gent. És un món molt passional i sents la calor de la gent de prop. Ara amb les xarxes socials és impressionant, tens el feedback costant dels oients.
Quinze anys donen per molt i segur que n’has vist de tot color. Recordes qualque anècdota divertida que t’hagi passat?
Ara em ve al cap una anècdota, però no té res de divertida. El Palma Futsal jugava a Antequera i quan vaig obrir la motxilla al pavelló vaig veure que m’havia deixat un dels adaptadors a Mallorca i que no podia fer la retransmissió. Només faltava mitja hora perquè comencés el partit. Vaig pensar que d’aquesta m’acomiadaven o no em tornarien a deixar viatjar. Per sort, en una ferreteria en vaig trobar un, tot i que era dissabte horabaixa, i vaig poder fer la narració. Però el mal moment que vaig passar no me’l lleva ningú.
