ENTREVISTA+A+M%C3%92NICA+BESTARD+%28AL+DIA%29%3A+%E2%80%9CLa+carrera+de+periodisme+i+les+redaccions+estan+plenes+de+dones%2C+per%C3%B2+despr%C3%A9s+als+equips+directius+elles+no+hi+estan+presents%E2%80%9D.

IB3 Ràdio informa

ENTREVISTA A MÒNICA BESTARD (AL DIA): “La carrera de periodisme i les redaccions estan plenes de dones, però després als equips directius elles no hi estan presents”.

A partir d’aquest dijous Mónica Bestard agafa les regnes del magazín ‘Al Dia’, d’IB3 Ràdio. Un programa que ha vist néixer i amb el qual ha fet periodisme de servei públic els darrers 5 anys.

Dona de ràdio per damunt de tot, és exigent i compromesa. No li fan por els reptes i creu amb la feina en equip.

Avui la coneixem més de prop en aquesta entrevista.

 

-La primera pregunta és obligada, com afrontes el repte de liderar el programa ‘Al Dia’?

Amb molta responsabilitat, il·lusió i ganes. ‘Al Dia’ és un programa que té molta pressió perquè és molt llarg, són quatre hores de directe i en les quals passen moltes coses, perquè l’actualitat està molt viva. Això no em fa por, perquè no hi ha res que m’agradi més que una crisi per haver de canviar una escaleta, però també genera molta feina i tensió.

 

-El programa seguirà una línia continuista o s’implementaran canvis?

‘Al Dia’ tendrà una línia continuista. Som un programa informatiu, que ve just després del matinal, i l’actualitat n’és un referent. Però intentarem fer més coses, comptar amb més col·laboradors i connexions en directe per poder explicar tot el que està passant. El periodista Toni Mateu s’incorpora com a redactor i locutor del programa i Joana Maroto assumirà ‘Al Dia Mallorca’. Es mantenen a l’equip les companyes Estel Simó i Anna Vidal.

 

-El gener ‘Al Dia’ va celebrar 5 anys a les ones. Com recordes el primer dia?

Amb molt de nervis perquè era la meva tornada a la ràdio després d’uns anys i ho trobava molt a faltar. A més, vàrem començar el primer dia del judici del Cas Nóos i la veritat és que varen ser dies molt intensos, però també molt divertits. Vàrem gaudir de poder estar pendents d’un tema tan important i explicar-lo als oients. Iniciarem una nova etapa dins IB3 ràdio, i malgrat que tot l’equip mai havia treballat plegat, teníem clar el que volíem fer.

 

-Durant tot aquest temps, què és el que has après?

A adaptar-me a noves realitats i a treballar amb equips molt grans que t’obren un gran ventall de possibilitats. També he descobert que m’agrada l’experiència de treballar a una ràdio pública, perquè tens una responsabilitat com a servei públic que va molt lligada al periodisme i s’ha de reflectir en antena.

 

-Quina diries que és la fórmula d’èxit perquè un programa com ‘Al Dia’ es mantengui en antena 5 temporades?

Ser una veu que és present quan passen coses. Que sàpigues que si succeeix alguna cosa a Mallorca, Menorca o les Pitiüses, IB3 hi serà i t’ho contarà. No fa falta esperis a les 12 h perquè t’ho expliquin uns altres. I aquesta és l’essència de la ràdio, perquè si t’ho explicam dues hores més tard, ja no és ràdio, és una altra cosa. I això Rafael Gallego ho tenia clar.

 

-Quin futur li espera a la ràdio?

La ràdio està més viva que mai, però és veritat que en els darrers anys tecnològicament han canviat molt les coses i aquest fet ha possibilitat l’aparició de nous perfils d’oients. Els programes ara ja no moren una vegada són emesos i això és una gran oportunitat. La ràdio ha d’anar cap aquest concepte. Els podcasts ja són presents i ens permeten fer noves coses i pensar en continguts que la gent pugui aprofitar en altres moments. També crec que s’ha d’estar atent a les noves xarxes socials que surten i que et permeten un contacte immediat amb l’oient. Això fins fa poc no ho teníem, només sabies què pensava la teva audiència si tenies una secció on et podien cridar o quan sorties a fer exteriors.

 

-De fet, com t’imagines l’oient d’’Al Dia’?

Gent que està pendent de l’actualitat, perquè li agrada o cerca respostes en aquest temps de pandèmia a moltes de les coses que estan passant, i les cerquen precisament a través d’IB3 i ‘Al Dia’. Tenim oients que ens fan saber els problemes que tenen actualment, sobretot relacionats amb la feina o qüestions que no se solucionen com voldrien, i això ens ajuda a tenir contacte directe amb la realitat.

 

-Quin objectiu professional et marques a llarg termini?

De moment, sobreviure als pròxims mesos. Vull fer les coses bé i que l’equip se senti satisfet i el programa com a seu. Que sigui un programa coral, on tothom s’hi senti realitzat i igual d’important. Personalment m’agradaria que fos un programa que surti bé i que conti les coses que passen no només en l’àmbit polític, sinó també en el social. Ens venen per davant mesos molt difícils amb gent passant-ho molt malament i, sense ser groga, m’agradaria ser testimoni d’aquesta realitat i, en la mesura que puguem, intentar ajudar i fer de servei públic.

 

-Has fet feina a La Ser, Ona Mallorca i IB3 Ràdio. Ets una dona 100% de ràdio o et tempta tastar altres mitjans?

No, som una dona 100% de ràdio. D’ençà que vaig començar a estudiar periodisme tenia clar que volia fer feina a la ràdio. Vaig començar a La Ser, que va ser una escola increïble, i m’ha marcat molt. Sempre he tengut clar que la ràdio és el que més m’agrada. És molt més viva i, no només és important el que dius, sinó com ho dius.

 

-Qui t’agradaria entrevistar que no ho hagis fet encara?

No et sabria dir un nom en concret, però sí confessar que gaudesc del procés de cercar testimonis nous. Per mor de l’actualitat, moltes vegades acabam entrevistant les mateixes persones diversos pics. Però una de les coses que m’agraden és la de cercar altres veus. Tenir un tema clar i cercar les persones que millor ens poden explicar la situació i conèixer-les. Són persones molt interessants amb les quals podré parlar gràcies al periodisme i ho valor moltíssim. Per exemple, record que fa anys vaig poder xerrar amb el premi Pulitzer Javier Balduz, i encara ara quan el crides et diu: vinga, endavant!

 

-Creus que l’accés de la dona a llocs de feina representatius al món de la ràdio és equitatiu? Hi ha un sostre de vidre?

Ara si mires als grans mitjans nacionals hi ha dones referents. Però quan jo era més jove no n’hi havia tantes i no era habitual dir: jo vull fer periodisme com a tal dona! Eren grans homes que dominaven tot el món radiofònic. Ara està més repartit. Així i tot, pens que no és suficient. La carrera de periodisme i les redaccions estan plenes de dones i després als equips directius les dones no hi són, i això no vol dir que no assumeixen responsabilitats. El sostre de vidre es troba arreu i la pandèmia ho deixa palès. El fet de ser dona és complicat en el món en definitiva i ser mare també. Segons una enquesta de ‘Malasmadres’, en aquesta pandèmia 4 de cada 10 dones han renunciat a la seva feina totalment o parcialment per fets relacionats amb la pandèmia.

 

-Qui és el teu referent?

En tenc tres, dos homes o una dona. Iñaki Gabilondo és un dels locutors que més he escoltat durant la meva vida i crec que ha sabut retirar-se. També m’agradava molt com feia ràdio Carlos Llamas, i a La Ser vaig tenir la sort de treballar amb Marisol Ramírez, que personalment em va marcar molt i amb qui fèiem una ràdio divertida i dinàmica.

 

-Ens consta que ets molt fan de Valentino Rossi. Creus que és el millor esportista del món?

No crec que sigui el millor, però em pareix un esportista interessant i s’ha de valorar que amb 40 anys continuï allà on està. M’encanten les motos i tenc ganes que acabi la pandèmia i els circuits estiguin oberts, per poder escapar-m’hi. Entre la maternitat i la pandèmia fa molt que no hi vaig i em faria molta il·lusió.

 

-Et consideres una persona creativa?

Si i no. Tenc molt de respecte a la creació i a l’art. Crec que som capaç de veure quan algú té alguna cosa més a dir i proposar-li, per exemple, que faci una secció amb nosaltres. Però crec també que som molt conscient de les meves limitacions i no em fa por dir-ho.

 

-T’agrada cosir. Si no haguessin estat periodista, hauries provat sort com a dissenyadora?

Quan varen tancar Ona Mallorca, per a mi va ser un cop molt fort. Mai havia estat sense feina. Un temps on em costava tirar endavant vaig començar a fer manualitats i reprendre el camí de la meva padrina, que ha estat cosidora i brodadora. Ella sempre deia que jo quan era petita estava als seus peus agafant els filets que anava tirant. Ara bé, només és una afició i no sé si m’hi sabria dedicar perquè som molt crítica i mai pensaria que alguna cosa està realment ben feta com per vendre-la.