Illes Balears
L'autosuficiència i la sobirania ecològica són els objectius dels joves agricultors
16/04/2022
Augmenten les vendes de productes ecològics a les Illes Balears, que ja és la quarta comunitat autònoma en superfície agrària útil destinada a aquest cultiu. Si ens fixam en les darreres dades, actualment hi ha més d’un miler de productors d’ecològic a l’arxipèlag, el doble que fa una dècada. La superfície de cultiu és de prop de 40.000 hectàrees: en els darrers cinc anys ha crescut per damunt del 6%. El cert és que amb aquest tipus de producció guanya pes en el sector.
Ara mateix, suposa gairebé el 18% de tota la superfície agrària de les Illes i l’objectiu és que el 2030 la producció ecològica arribi al 25%.
L’associació de productors creu que podria donar-se el cas que alguns productes ecològics siguin més barats que els d’agricultura convencional. “Hem d’anar cap a un projecte de sobirania alimentària i centrar-nos en una producció pròpia i en el producte d’aquí”, assegura el president d’APAEMA, Miquel Coll. I un exemple és el de Josep Brunet i Margalida Mulet, que varen adquirir la finca Son Viveta de Llubí i fa 4 anys que s’hi dediquen al 100%. Treballen l’agricultura sostenible i la ramaderia. De fet, són autosuficients i ja han començat a plantar verdures i fruites d’estiu: “Hem fet agricultura regenerativa, permacultura, hem fet un disseny de bosc comestible, hem fet un olivar per autoconsum, una part de fruits secs, un part d’assecar amb garrovers i ametllers, i amb les ovelles feim pastura rotacional amb un pastor elèctric i les anam passant per tota la finca”, detalla Mulet
En aquesta terra no s’hi apliquen ni pesticides ni productes químics. L’obtenen amb restes orgàniques que consumeixen, i l’ajuda d’uns cucs “que transformen la terra en una terra de molta qualitat per després incorporar-la a l’hort”, explica Brunet. A més, el pagès comenta que “els cucs de Califòrnia són especialistes a descompondre la matèria orgànica”. També les ovelles posen l’adobament a la terra i la fan més fèrtil.
L’objectiu, a més de l’autosuficiència, és vendre els productes que conreen. Lamenten, però, que aquest estil de vida no és fàcil, i que la burocràcia és lenta per aconseguir permisos. La pagesa Margalida Mulet explica que “per donar la finca d’alta com a agrari ens estam trobant amb molts de problemes perquè hem fet un pou, però recursos hídrics encara no ho ha demostrat i no podem demostrar que feim regadiu”. “Tot són problemes”, afirma.
L'Ajuntament de Palma es prepara davant l'alerta taronja decretada per aquesta matinada de diumenge a dilluns
30 estudiants de 15 països participen a l'estada lingüística de l'Institut Ramon Llull
Socorristes, l'112, Salvament Marítim i cossos i forces de seguretat practiquen els protocols
El clam d'un grup d'alumnes d'un institut de Son Gotleu, a Palma, als seus professors
