L'autosuficiència i la sobirania ecològica són els objectius dels joves agricultors
Augmenten les vendes de productes ecològics a les Illes Balears, que ja és la quarta comunitat autònoma en superfície agrària útil destinada a aquest cultiu. Si ens fixam en les darreres dades, actualment hi ha més d’un miler de productors d’ecològic a l’arxipèlag, el doble que fa una dècada. La superfície de cultiu és de prop de 40.000 hectàrees: en els darrers cinc anys ha crescut per damunt del 6%. El cert és que amb aquest tipus de producció guanya pes en el sector.
Ara mateix, suposa gairebé el 18% de tota la superfície agrària de les Illes i l’objectiu és que el 2030 la producció ecològica arribi al 25%.
L’associació de productors creu que podria donar-se el cas que alguns productes ecològics siguin més barats que els d’agricultura convencional. “Hem d’anar cap a un projecte de sobirania alimentària i centrar-nos en una producció pròpia i en el producte d’aquí”, assegura el president d’APAEMA, Miquel Coll. I un exemple és el de Josep Brunet i Margalida Mulet, que varen adquirir la finca Son Viveta de Llubí i fa 4 anys que s’hi dediquen al 100%. Treballen l’agricultura sostenible i la ramaderia. De fet, són autosuficients i ja han començat a plantar verdures i fruites d’estiu: “Hem fet agricultura regenerativa, permacultura, hem fet un disseny de bosc comestible, hem fet un olivar per autoconsum, una part de fruits secs, un part d’assecar amb garrovers i ametllers, i amb les ovelles feim pastura rotacional amb un pastor elèctric i les anam passant per tota la finca”, detalla Mulet
En aquesta terra no s’hi apliquen ni pesticides ni productes químics. L’obtenen amb restes orgàniques que consumeixen, i l’ajuda d’uns cucs “que transformen la terra en una terra de molta qualitat per després incorporar-la a l’hort”, explica Brunet. A més, el pagès comenta que “els cucs de Califòrnia són especialistes a descompondre la matèria orgànica”. També les ovelles posen l’adobament a la terra i la fan més fèrtil.
L’objectiu, a més de l’autosuficiència, és vendre els productes que conreen. Lamenten, però, que aquest estil de vida no és fàcil, i que la burocràcia és lenta per aconseguir permisos. La pagesa Margalida Mulet explica que “per donar la finca d’alta com a agrari ens estam trobant amb molts de problemes perquè hem fet un pou, però recursos hídrics encara no ho ha demostrat i no podem demostrar que feim regadiu”. “Tot són problemes”, afirma.
Moltes escoles de Palma han sortit avui en una rua al carrer per lluir les disfresses
Les retransmissions especials situen IB3 com la tercera cadena més vista a les Balears aquest diumenge