ESTRENA COPRODUCCIÓ
Correnties de Sa Dragonera

Dilluns a les 22.15

17/05/2021 IB3 Televisió estrena aquest documental que narra la que es considera la primera gran acció ecologista per aturar una macrourbanització a l’actual Parc Natural

La televisió pública de les Illes Balears estrenarà, dilluns a les 22.15 hores, la coproducció d’IB3 Correnties de Sa Dragonera. Una producció dirigida per David Mataró de CEF Produccions – estrenada el mes passat al Teatre Principal de Palma – que s’emmarca en els actes del 25è aniversari de la declaració del Parc Natural de sa Dragonera i que compta amb el suport de l’àrea de Cultura del Consell de Mallorca i l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Juliol de 1977. Un empresari vol comprar sa Dragonera i construir-hi una urbanització de luxe. Un grup de joves pren la decisió d’ocupar l’illa pacíficament per impedir una construcció que la destruiria. Més de deu dies d’ocupació que marcaren el futur de l’ecologia a tot el país.

Correnties de Sa Dragonera explica en ordre cronològic els fets, narrats pels seus protagonistes, combinant ficcions i recreacions durant aquells dies tan intensos i que ens mostra com va ser l’ocupació des de dins i la seva repercussió.

Testimonis de primera mà, ocupants i activistes vinculats en tota l’acció que va poder salvar la Dragonera, juntament amb la visió d’experts, es combinen en un documental que vol recordar la història d’uns fets inoblidables que es mereixen ser recordats. Una pel·lícula que mostra l’aventura, l’emoció i la valentia d’uns joves que amb un esperit de canviar les coses aconseguiren una fita única en la història de les Illes Balears.

La que es considera la primera gran acció ecologista per aturar una macrourbanització a l’actual Parc Natural va aconseguir despertar la consciència ciutadana a favor de la preservació del territori.

En paraules del seu director, David Mataró, el documental pretén ser un “tribut a tots aquells joves herois i aleshores anònims, que varen salvar aquest paratge natural, malgrat el fet que les seves accions tenien un risc, en temps de la Transició”.

Joves, molts del moviment llibertari (Talaiot Corcat i Terra i Llibertat) que s’encararen a l’afany urbanitzador que pretenia edificar un complex de cases disseminades. Segons el director, el film vol despertar “aquell esperit ecologista perquè no decaigui i en desperti l’ull crític entre els més joves”.

Alguns dels ideòlegs del moviment conten en primera persona durant la cinta, com van ser els dies previs a aquell juliol del 77 i també l’ocupació. Basílio Baltasar, Lina Riera, Enric Mus, Josep Manchado, Antoni Alomar són alguns dels cervells de l’ocupació que va tenir el suport d’altres figures molt joves com l’artista Miquel Barceló o Maria del Mar Bonet. També el pintor Joan Miró s’hi afegí.