Illes Balears
Els firaires tornen a Palma dos anys després: primer s'enfrontaren a la COVID i ara a les conseqüències de la guerra de Putin
17/03/2022
El 14 de març de 2020 els firaires de la Fira del Ram de Palma varen haver de desarmar atraccions i casetes a correcuita. El president Pedro Sánchez havia decretat l’estat d’alarma i, en aquell moment, res no els feia pensar que tardarien dos anys a tornar. “Varen ser dies molt durs, els que no eren d’aquí varen haver de quedar a les caravanes sense poder sortir de l’illa”. Ho recorda Javier Barranco, del bar Mr Wurts! i president de l’Associació de Firaires, qui reconeix que, al final, tot paga la pena per tornar a veure la fira oberta. “La gent vol divertir-se. Crec que superarem els 20.000 assistents per setmana de 2019”.
Al marge de les mesures COVID, res no ha canviat a l’esplanada de Son Castelló: 171 atraccions, casetes i bars, les mateixes que abans de la crisi. Alguns han hagut de pujar preus, però d’altres els han mantingut, tot i que el cost del combustible els sagna. “Si abans dur un tràiler a Mallorca costava 4.000 o 5.000 euros, ara en val 12.000, més del doble”, lamenta José Soria, “Chele”, propietari d’una de les atraccions més antigues de la fira: les carreres de camells. Té 54 anys i ve d’Alacant, encara que, per l’accent, sembla andalús. “Duim tota la vida fent voltes, se’ns aferra tot”. Manoli Díaz seu al costat. És de Saragossa i tampoc se li nota. “Tu ho diries mai? Estam tots mesclats!”, riu.
Manoli és una de les poques dones que condueix el tràiler de la seva caseta, el Bingo Berbis, de 18 metres, que regenta amb el seu marit. Ella té 71 anys i ell 79, però no han pensat mai a jubilar-se. “Què faríem, tancats? La fira és la nostra vida”. La casa “oficial” la tenen a Alzira, a València, però no hi passen més de dues setmanes seguides. Com la resta de companys, fan una vintena de viatges a l’any. “Ara som a Palma, després Sevilla, Madrid, Guadajara, Santander, la zona del Llevant…”. Sempre són a la carretera i els mateixos es van trobant aquí i allà. “La fira és com un poble o una comunitat de veïns: al del cinquè no el pots veure, però el del segon és com el teu germà”, diu Chele, mentre mira Manoli amb complicitat. “Som família”, acaba ella.
Javier Barranco escolta la conversa… És l’únic que viu a Mallorca i critica que, després d’haver passat una COVID, ara hi hagi una guerra a Ucraïna. “Sembla que no haguem après res”. Javier ja nota els efectes del conflicte bèl·lic… i també de les vagues dels transportistes. “Jo venc salsitxes, d’Alemanya. El proveïdor m’ha dit que la marca no serà sempre la mateixa, perquè no me’n pot garantir el subministrament”.
Capeja i mira al cel,… els niguls amenacen pluja. “Esperem que el temps no ens falli!”. Ho diuen rient, amb ironia, com durant tota la conversa, que ha estat sincera, però no crua. “S’ha de viure, nina! Que la vida són dos dies!…” I Chele s’ofereix a obrir la caravana i fer unes carreres de camells… per acabar de passar el matí.
17/03/2022
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
